La prioritat que han posat els països industrialitzats per frenar la inflació, a través de la pujada d’interessos i d’ajustos fiscals, pot precipitar el que justament es desitja evitar, una recessió global que pot empènyer molts països a l’impagament dels seus deutes sobirans.

Un destacat grup d’economistes de l’ONU ha presentat aquest dilluns un informe que analitza si les mesures que s’estan prenent realment ajudaran a evitar una nova crisi econòmica global i que conclou que les decisions dels grans bancs centrals estan acostant el món a un abisme.

«Hem d’advertir el món que podem estar al caire d’una recessió mundial induïda per les polítiques que s’estan adoptant», va dir la cap de l’Agència de l’ONU per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD), Rebeca Grynspan.

El perill concret és que el que s’acosta sigui pitjor que la crisi financera del 2008 i la pandèmia de covid-19, amb uns costos socials inacceptables que empenyerien milions de persones addicionals a la pobresa extrema.

«Els responsables de les polítiques s’han centrat a rebaixar les pressions inflacionàries mitjançant polítiques monetàries restrictives amb l’esperança que els bancs centrals puguin aconseguir un aterratge suau i evitar una gran recessió, però el remei podria ser pitjor que la malaltia», s’assenyala.

Impacte de la pujada dels tipus

L’informe, elaborat a l’Agència de l’ONU per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD), considera que els governs no han après la lliçó i estan repetint les mateixes polítiques que van fracassar en la dècada dels setanta i els vuitanta per contenir la inflació, i que més aviat van portar a profundes crisis econòmiques.

«Qualsevol creença que (els bancs centrals) seran capaços d’abaixar els preus gràcies a uns tipus d’interès més alts, sense generar una recessió, és imprudent», opinen els experts.

Els seus càlculs indiquen que la pujada dels tipus d’interès als Estats Units retallarà 360.00 milions de dòlars dels futurs ingressos dels països en desenvolupament (excloent la Xina).

L’informe també alerta del risc d’una crisi de deute capaç d’estendre’s pels països en desenvolupament. En el dia d’avui, la meitat de tots els països d’ingressos baixos i un terç dels d’ingressos mitjans tenen problemes de deute sobirà.

Una altra característica d’aquesta crisi és que no serà localitzada i cap regió serà aliena a les seves conseqüències, tot i que aquestes seran més dures per als països amb menors recursos.

Previsions de creixement

L’UNCTAD estima que el creixement de l’economia global serà del 2,5% aquest any, menor del que va pronosticar el Fons Monetari Internacional (2,8%), tot i que les perspectives empitjoren el 2023, quan es creu que la desacceleració serà encara més pronunciada (2,2%).

Sobre la inflació, l’informe explica que ha sigut amplificada per les empreses que van pujar els seus preus per treure marges més grans i aprofitar així la recuperació global que es va produir una vegada que el període agut de la pandèmia havia passat, i pels negocis especulatius entorn de les fonts energètiques.

La pujada de preus és una preocupació greu, com ho indica un gràfic de l’informe en el qual figuren 69 països amb una població total de 2.100 milions de persones i que el juny d’aquest any tenien una inflació de dos dígits, davant 23 països en aquesta situació fa un any.

L’UNCTAD considera que apujar els tipus d’interès tindrà poc impacte en aquests factors i que més aviat conduirà a una forta correcció dels preus de les matèries primeres i actius, incloent les criptomonedes i els mercats immobiliari i de metalls.

Per als experts de l’ONU, els governs han de considerar seriosament altres maneres per controlar la inflació, com controls de preu en àrees estratègiques, la regulació de transaccions especulatives en mercats sensibles, l’alleujament del deute i ajudes per als grups més vulnerables.