Aquesta setmana Holaluz va anunciar que posava fi al seu negoci de comercialització de gas. No és un fet aïllat, la crisi energètica passa factura a moltes petites companyies de llum i gas. Algunes fan fallida, d’altres decideixen vendre els seus actius i d’altres deixen de vendre algun producte, com és el cas de l’elèctrica catalana. «La crisi ha evidenciat la mala liberalització i la baixa competència que tenim. Si arriba una crisi i només sobreviuen les grans, és una nostra que això no funciona», explica Javier Arranz, expert en energia de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

La decisió d’Holaluz es pot estendre, atès que sorgeix després de la del Govern de limitar les pujades trimestrals de la tarifa regulada o TUR des del setembre de l’any passat (generant un dèficit) per abaratir les factures de gas dels consumidors, cosa que dificulta a les companyies petites oferir una tarifa lliure amb què competir.

Liquidesa i garanties

Elèctriques i gasistes com Holaluz, Fenie Energía, Aldro Energía i Factor Energía s’havien fet un lloc en esgarrapar clients dels grans grups integrats verticalment (companyies que compten amb filials de generació i comercialització). Van arribar a superar el 10% de la quota de mercat lliure de llum i, en el cas del gas, el 5%. El 2021, la crisi va invertir la tendència, amb la caiguda dels contractes i l’alça d’Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP. En els darrers dos anys, gairebé un centenar de companyies independents han deixat d’operar a Espanya, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Els primers efectes els van començar a notar l’any passat en la liquiditat i en les garanties que han de dipositar davant l’operador del sistema elèctric, Red Eléctrica. La CNMC va suavitzar el segon dels problemes en reduir les exigències. Però amb la liquiditat no hi ha hagut èxit. I això que l’Associació de Comercialitzadors Independents (ACIE) demana des de finals de l’any passat una línia temporal específica d’avals de l’ICO. Aquestes empreses compren electricitat cada setmana però la facturen unes cinc després, per la qual cosa un increment de preus es nota en els seus balanços, de forma similar a l’IVA (compren energia al 21%, però el facturen al 5%, per la reducció de la factura, i, encara que Hisenda els torna la diferència, ho fa setmanes més tard).

«Demanem que ens permetin competir a tots igual i que s’adoptin mesures de caràcter econòmic, que relaxin les tensions de liquiditat i financeres de les comercialitzadores», resumeix en un correu electrònic el president de l’Associació de Comercialitzadors Independents (ACIE), Asier Gorostiza.

El Govern va aprovar el setembre de l’any passat un reial decret que obligava nuclears i renovables que tinguessin beneficis extraordinaris pels alts preus del gas a tornar aquests diners. El propòsit era que la recaptació, que es va estimar per als primers tres mesos en 2.600 milions d’euros, es fes servir per abaixar la factura de la llum. Però aquesta norma es va modificar unes setmanes després per eximir els que tinguessin contractes a un preu fix inferior a 67 euros per megawatt hora, després de la denúncia expressada per les grans companyies que defensaven no tenir beneficis extraordinaris.

Aquest canvi va motivar que la recaptació sigui mínima. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, la va xifrar al maig en 340 milions i va afegir que la mesura serveix per evitar que les companyies facin ofertes per sobre d’aquests 67 euros per megawatt hora. Però les comercialitzadores independents es queixen que això no beneficia tots els consumidors, «sinó només uns quants», i genera consumidors «de primera i de segona». Segons els càlculs d’ACIE, el 59% dels usuaris pagaran un preu de 67 euros per megawat hora, mentre que el 41% restant pagarà gairebé cinc vegades més.

Mesura ineficient

«Les grans tenen més energia d’aquest estil i la utilitzen per captar clients en comptes d’abaratir-los la llum als que ja en tenen, mentre que les petites hem d’anar a comprar energia al mercat [amb preus entre 150-250 euros per megawatt hora]», explica Javier Bescos, director de regulació de Fenie Energía. Aquesta norma del setembre del 2021 també obligava Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP a vendre el 25% de la seva energia nuclear i renovable a les comercialitzadores independents i grans clients industrials, cosa que reduiria la desigualtat. Però mai no es va posar en marxa perquè les grans energètiques diuen que tenen gairebé tota aquesta energia ja venuda.