La Jonquera és un d’aquells llocs al qual pocs pertanyen però on trobes personatges que no podrien estar enlloc més. La localitat fronterera té aquest ambient intrigant d’estació d’autobusos de matinada. Pels carrers dels Límits, la pedania limítrofa amb França, un hi pot trobar venedors de falsificacions, camioners de l’est, ciclistes exhausts buscant avituallament després de creuar aquesta part dels Pirineus i buscavides de pelatge divers que ningú sap molt bé com han arribat fins allà.

Els únics que tenen un objectiu clar són els francesos que discorren en riuades per la vorera que pertany a Espanya -per l’altra vorera ja són a França- a la recerca d’alcohol i tabac barats. Els paquets poden costar la meitat que a França i l’alcohol, uns dos euros per ampolla menys. Tant és així, que el Ministeri d’Hisenda ha convocat la subhasta de cinc nous estancs a la localitat. El que segurament converteixi La Jonquera en el poble amb més estancs per habitant d’Espanya.

L’altre gran reclam de la zona és la prostitució. El Paradise, publicitat com el bordell més gran d’Europa, es nodreix de clientela eminentment francesa, atreta per un negoci, el d’éssers humans, prohibit a França. I finalment, la benzina. El negoci del proveïment és un dels que més diners mouen a la localitat. Com que és l’última possibilitat de subministrar carburant abans d’arribar a França, són molts els que aprofiten per omplir els seus dipòsits per creuar la frontera amb el dipòsit ple.

La Jonquera compta amb fins a set benzineres que atrauen milers de conductors que aprofiten estacions situades a les vies que discorren pel municipi; l’AP-7 i la N-II de camí cap a Europa. Històricament, el negoci és rodó. La diferència de preu entre els països fa que molts conductors, tant professionals com particulars, s’aturin per omplir els dipòsits i aprofitin per visitar altres negocis com supermercats o restaurants.

Però des del mes de setembre passat tot ha canviat. Davant la crisi energètica, el Parlament francès va aprovar un augment del descompte aplicat a cada litre de combustible venut a França. Aquest va passar dels 18 cèntims per litre a 30 durant els mesos de setembre i octubre. La mesura ha provocat que la gasolina costi menys a França que a Espanya i, per tant, el reclam comercial per a les benzineres frontereres ha desaparegut.

Aquesta situació està provocant un canvi de paradigma a les estacions de serveis de la localitat. Els comerços segueixen atraient turistes, i l’outlet Gran Jonquera, un gran centre comercial, llueix el seu aparcament ple de cotxes amb matrícula francesa i les cues als estancs es mantenen. A l’entrada de l’outlet, Bernadette, habitant de la veïna Perpinyà, declara «haver vingut de compres i a menjar al bufet lliure», però matisa: «No ompliré el dipòsit».

Tot i això, a les àrees de servei el panorama és desolador. Pràcticament no es veuen cotxes i els que hi ha no omplen el dipòsit. Com és el cas de Benoît, comercial de 31 anys que afirma haver-se aturat perquè anava «completament en reserva», però que proveeix el mínim fins arribar a França amb el seu Peugeot 307 gris. El responsable de la benzinera on passa això reconeix que la baixada després de l’estiu ha estat «dramàtica» i que el mercat de turismes s’ha ensorrat del tot. «Haurem de prendre mesures si això segueix així», diu mentre l’escolten els seus tres empleats, inactius esperant els clients que no acaben d’arribar.

Menys dramàtica considera la situació Matías, encarregat d’una altra benzinera veïna que confessa que, gràcies als acords amb grans empreses de transports, no noten tant la debacle i esperen que «abans de l’any que ve les coses tornin a ser com eren abans». Com en el primer cas, fins a cinc treballadors ara ociosos no tenen a qui proveir. Joachim, un xofer alemany que porta fruita fins al seu país, així ho confirma. S’atura en aquesta gasolinera, ja que és la que té un tracte preferencial amb la seva empresa.

Isabel Vera, que forma part de l’associació de comerciants local Comerç Jonquera, afirma que les vendes s’estan ensorrant per culpa del preu de la benzina. Des de la perruqueria que regenta, assenyala que «ha baixat la clientela» perquè no vénen a la localitat per «fer el ple». Esperem que «Macron no s’enfadi i tregui les ajudes aviat», indica.