Primers avenços en les negociacions dels bancs entre ells i del sector amb el Ministeri d’Economia per donar resposta a l’impacte de la vertiginosa pujada de l’euríbor als hipotecats en situació vulnerable. CaixaBank ha proposat a la resta d’entitats congelar les quotes dels crèdits de l’esmentat col·lectiu durant 12 mesos, segons han confirmat diverses fonts financeres. D’acord amb aquesta proposta, les quantitats en què haurien d’haver pujat les quotes es passarien a cobrar al final de la vida del préstec sense necessitat d’ampliar-ne el termini (ja que això obligaria a fer una novació de la hipoteca, amb les consegüents despeses per a l’entitat i el client).
Altres entitats no rebutgen aplicar la congelació proposada per CaixaBank, però aposten per incloure-la dins d’un ventall de mesures possibles (amb altres com períodes de carència en el pagament, reduccions del tipus, conversió a tipus fix o ampliacions de termini), així com per aplicar-les en funció del perfil i la situació de cada client després d’estudiar-los cas per cas. Alguns bancs havien plantejat fer una moratòria sectorial de dos anys en el pagament del capital com la que es va desenvolupar després de l’esclat de la pandèmia, però la majoria ho descarta per les provisions que els obligaria a fer i perquè s’entén que seria ajornar el problema, ja que quan s’acabés la moratòria els hipotecats podrien continuar tenint dificultats de pagament.
Un dels aspectes crucials de la negociació és determinar quins són els beneficiaris potencials de l’ajuda. Des del 2012 hi ha un Codi de Bones Pràctiques per donar suport a hipotecats vulnerables, però que de forma general només està pensat per a unitats familiars amb uns ingressos anuals conjunts de 24.318,84 euros, en què el pagament de la hipoteca hagi elevat el seu pes sobre la renda familiar almenys en 1,5 vegades, i la quota hipotecària de la qual sigui superior al 50% dels ingressos nets.
Nous requisits
Es tracta d’uns requisits que deixarien fora moltes famílies que ara es poden veure afectades per l’alça de l’euríbor, per la qual cosa s’estan definint altres criteris. Al sector, en aquest sentit, està en debat no només tenir en compte la pujada de la quota hipotecària i el seu pes sobre la renda disponible de les llars, sinó també altres despeses bàsiques que s’han disparat per la inflació (com llum, calefacció , aigua i fins i tot la cistella de la compra), que també influeixen lògicament en la capacitat de pagament de les famílies.
La idea més estesa ara per ara és aprovar el nou esquema no com una reforma del Codi de Bones Pràctiques de 2012, sinó com un annex a aquest o com un nou codi o protocol que les entitats es comprometin voluntàriament a complir. S’entén, així, que les noves mesures responen a una situació conjuntural.
