«El pitjor encara ha d’arribar i per a molta gent el 2023 se sentirà com una recessió». Mentre la tempesta que ha ficat l’economia global en aigües turbulentes segueix creixent amb múltiples elements, de la guerra a Ucraïna a la inflació que creix al ritme més ràpid vist en dècades passant per l’alentiment econòmic a la Xina i l’impacte encara durador de la pandèmia o els cops del canvi climàtic, el pessimisme que fa mesos que es percep en les anàlisis i missatges del Fons Monetari Internacional (FMI) s’ha establert definitivament. I és el que domina l’informe de Perspectives Econòmiques Mundials, presentat ahir a Washington.
L’anàlisi manté les estimacions de creixement global per a aquest any en el 3,2%, però rebaixa fins al 2,7% els càlculs per al 2023, dues dècimes menys que el que havia previst en la revisió de les dades al juliol. A més, l’organisme veu una probabilitat del 25% que pugui caure per sota del 2%, cosa que només ha passat cinc vegades des del 1970.
Es tracta de les xifres de creixement mundial més febles que es registren des del 2001, amb l’excepció de la crisi del 2008 i del moment més dur de la pandèmia. I amb elles arriba també el fantasma de la recessió. No apareix com a tal en les previsions immediates de l’FMI, però en l’escenari de risc l’anomenada «recessió tècnica» (dos trimestres consecutius de contracció) sí que es veu en algun punt entre aquest any i el proper en el 43% d’economies amb aquests dades trimestrals.
La crisi energètica a Europa
El conflicte bèl·lic obert per Rússia continua donant múltiples cops. Les llars de rendes més baixes i, sobretot, als països de més baixos ingressos, són les més castigades pels preus dels aliments disparats. Però també ha provocat una crisi energètica que, com recorda l’FMI, «especialment a Europa, no és un xoc transitori».
Amb la retallada de més del 80% del subministrament rus, els preus del gas a Europa s’han multiplicat per més de quatre i s’eleven les perspectives d’escassetat. I Pierre Oliver Gourinchas, l’economista en cap de l’FMI, ha escrit al prefaci de l’informe que «l’hivern del 2022 serà un desafiament per a Europa, però l’hivern del 2023 serà probablement pitjor».
L’amenaça més immediata i preocupant per a l’economia global que identifica l’organisme dirigit per Kristalina Georgieva, en qualsevol cas, continua sent la inflació obstinada, que ofega ingressos i afecta l’estabilitat macroeconòmica. Aquest any s’ha accelerat al ritme més ràpid des del 1982 i s’està confirmant a més com a més persistent del que es va anticipar. Ara s’espera que arribi al cim aquest any, amb el 8,8%, i que baixi al 6,5% el 2023, però també que segueixi elevada més temps del que havien previst: segons els últims càlculs no baixarà fins el 2024 al 4,1%.
L’organisme insta els bancs centrals a «mantenir-se ferms amb una política monetària fermament centrada a controlar la inflació», però també assumeix l’impacte que tenen aquestes polítiques, especialment la de la Reserva Federal dels Estats Units, que ha apujat els tipus d’interès tres punts des que va començar l’any i ha ofert senyals que ho continuarà fent.
L’FMI considera que «els cops del 2022 reobriran ferides que només havien cicatritzat parcialment després de la pandèmia» i creu que la forta apreciació del dòlar intensifica especialment el potencial que empitjori la crisi del dubte en mercats emergents i en desenvolupament, cosa que «pesaria molt en el creixement global i podria precipitar una recessió global».
Tot i això, l’FMI adverteix contra tornar a caure en l’error de minimitzar la persistència obstinada de la inflació i urgeix els bancs centrals a resistir-se a crides que «cada vegada seran més fortes» per relaxar les seves mesures. «Si cedeixen a la pressió necessitaran accions més agressives i doloroses més endavant», es llegeix a l’informe. Tot i que assumeix que anar massa lluny planteja el risc d’empènyer l’economia global a «una recessió innecessàriament dura».
