Un 2022 que aguanta, especialment gràcies a l’embranzida del turisme, i un any següent de creixement minvant, encara que per sobre de la majoria de les economies de la zona euro. Aquests són els pronòstics per a Espanya del Fons Monetari Internacional (FMI) a l’informe de tardor de Perspectives Econòmiques Mundials d’aquesta institució, que celebra aquesta setmana la seva assemblea anual juntament amb el Banc Mundial a Washington.
Per a aquest any, la previsió per a Espanya és del 4,3% de creixement, tres dècimes més que l’estimació del juliol i cinc dècimes menys que la de l’abril passat. En el cas del 2023, les retallades són molt més significatives i apunten a una brusca desacceleració, amb un creixement previst de l’1,2%, que suposa una rebaixa de 8 dècimes respecte el juliol i de 2,1 punts segons la prevista a abril passat. En tot cas, malgrat la substancial revisió a la baixa, es tracta del nivell més alt entre els països de la zona de l’euro, ja que hi ha casos com el d’Alemanya o el d’Itàlia, amb reculades del 0,3% i el 0,2%, respectivament. L’informe de l’FMI, que preveu una alça mitjana del 3,1% i del 0,5% el 2023 a la zona euro, amaga una gran heterogeneïtat entre països i reflecteix l’efecte de la guerra a Ucraïna, sobretot en termes d’inflació .
Ball de xifres
L’anàlisi del Fons esmenta l’escalada de la inflació pels preus de l’electricitat, que s’ha disparat fins i tot als països que utilitzen més les energies renovables, com el cas d’Espanya, Dinamarca i Irlanda. Les previsions per a Espanya estan en tot cas molt allunyades de les del Govern, que va aplicar una tisorada de sis dècimes la setmana passada en el creixement previst del PIB l’any que ve fins al 2,1% i va elevar una dècima la d’aquest any, fins al 4,4%. Aquestes són les xifres en les quals es basa el projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any que ve.
