En absència de noves mesures de pujades d’impostos o de retallada de despeses, el dèficit públic romandrà a Espanya elevat, per sobre del 4%, almenys durant els propers cinc anys i el deute públic encara continuarà fregant el 110% del PIB el 2027. Aquestes són algunes de les prediccions que el Fons Monetari Internacional (FMI) incorpora al seu informe Fiscal Monitor, publicat ahir, en el marc de l’assemblea de tardor que l’organisme multilateral celebra a Washington.
En un entorn de creixement del PIB revisat a l’alça per a aquest any, l’FMI preveu que el dèficit de les administracions públiques baixarà el 2022 fins al 4,9% del PIB, des del 6,9% del 2021. Aquesta previsió està en línia amb la que va ser formulada pel Govern, que projecta un dèficit del 5% per a aquest any.
La divergència esclata el 2023 i es prolonga fins al 2027. El Govern preveu que el 2023 el dèficit baixarà al 3,9% del PIB i ho tornarà a fer el 2024 (3,3%) abans de situar-se el 2025 al 2,9%, per sota de la referència del 3% que regeix en el procediment de dèficit excessiu de la Unió Europea. L’FMI no és tan optimista. Segons l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva, el dèficit romandrà al llarg del proper lustre per sobre de la cota del 4% (4,2% l’any 2024 i 4,1% el 2025, abans de tornar a repuntar al 4,3% en els dos anys següents).
El deute públic, afectat
Aquesta evolució del dèficit passarà factura al deute públic, que, segons les prediccions de l’FMI, encara seguirà instal·lat en el 109,6% el 2027. La via de reducció esperada del deute públic està en línia amb l’establerta al Programa d’Estabilitat, que suposa que la ràtio se situï prop del 112% per al 2023, i per això, segons interpreta el Ministeri d’Economia, «l’FMI confirma la responsabilitat fiscal del Govern». «El dèficit i el deute es van reduir el 2021 i el 2022, però romanen per sobre dels nivells prepandèmia».
