Riudarenes ha tingut els últims dies més presència que mai els mitjans de comunicació després que una estadística de l’Agència Tributària revelés que és el segon municipi més ric d’Espanya. Entre 2019 i 2020, la seva renda bruta mitjana va passar de 33.400 a 67.302 euros anuals. Els pocs compradors que ahir passaven per les parades del mercat setmanal al centre de la població feien broma de la situació: «jo segueixo amb el sou congelat!», assegurava un d’ells sense voler entrar en més detalls. Com és possible duplicar la renda mitjana d’un municipi en només un any? Fa uns dies, en aquest mateix diari, l’alcalde apuntava que hi havia «un col·lectiu que fa pujar la mitjana» d’aquest poble de poc més de dos mil habitants.

L’ascens de Riudarenes no s’ha produït tan de la nit al dia. L’any 2018 ja es va situar entre els trenta municipis més rics d’Espanya i en el número 14 a nivell català. Com es pot observar en els gràfics, l’evolució de la renda mitjana ha estat gradual i el salt més gran l’han donat les rendes del capital mobiliari, que inclouen interessos bancaris, dividends d’accions i plusvàlues. 

Evolució de Riudarenes entre els pobles més rics

Que pobles com Riudarenes es colin en les llistes dels més rics és una anomalia estadística que sol tenir explicació en algun tipus d’operació empresarial. Així, el dia que Avinyonet del Penedès (Barcelona) es va convertir en el segon municipi més ric d’Espanya, El País va descobrir que es devia a la presència de l’empresari Maurici Botton, nét del fundador de Danone. Quan li va tocar a Matadepera (Barcelona), el mateix diari el va atribuir al fet que l’empresari i veí Manuel Lao havia venut la seva empresa de joc a Blackstone. L’any passat, El Confidencial va revelar que Xeresa, poble valencià de 2.197 habitants, passava a ser el segon més ric per la venda d’un magatzem de taronges a dos fons d’inversió. Ara, El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha indagat en els comptes de les principals empreses de Riudarenes.

De les 195 societats que apareixen registrades al municipi gironí, la més destacada és Càrnica Batallé, una empresa familiar centenària a partir de la qual s’ha configurat un dels grups carnis més importants de l’Estat. 

Com moltes companyies del sector, especialment les exportaven a la Xina, Batallé es va beneficiar dels efectes de l’epidèmia de pesta porcina que va afectar el gegant asiàtic l’any 2018 i que va reduir dràsticament la seva cabana porcina. 

El 2019, Carnicas Batallé va repartir 27 milions d’euros de dividends entre els seus accionistes; el 2020, 30 milions d’euros

Entre 2016 i 2020, Càrnica Batallé SA, la principal empresa del conglomerat familiar, va augmentar un 48% les seves vendes i va passar d’ingressar 195 a 288 milions d’euros. Però és que en el mateix període els beneficis van passar de 15 a 35 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 133%. El 2019, la càrnia va repartir 27 milions d’euros de dividends entre els seus accionistes; el 2020, 30 milions d’euros. D’aquests repartiments de dividends sortiria l’augment dels rendiments del capital del municipi, perquè segons confirma l’alcalde la família viu al municipi. Des de Batallé no han volgut fer declaracions sobre el tema.

«Els Batallé donen feina a molta gent del poble i no ostenten»

Josep Solé - Alcalde de Riudarenes

«La indústria càrnia és molt estable des de fa anys. És, sens dubte, un factor molt important en l’economia del municipi i dóna treball a molta gent. Però jo, sense dades, no puc atribuir a les càrnies el salt de renda», diu el regidor, que confirma que Càrnica Batallé és l’única firma del sector de gran dimensió a Riudarenes i que el rumor que ‘els culpables’ són ells existeix. Els Batallé «donen feina a molta gent del poble i no ostenten», continua. «No és que hi hagi un camí a la finca dels rics, sinó que viuen en el centre com tothom».

Descartat l’efecte de la loteria

Durant alguns dies, molts mitjans van especular que part de l’increment de la renda de Riudarenes estava relacionat amb un premi de loteria de 835.805 euros que li va tocar a un jove veí del municipi l’any 2019. Però, amb les dades a la mà, aquesta quantitat no aconsegueix explicar el sorprenent salt de renda de la població. En primer lloc, perquè els premis de loteria estan gravats al 20% i no entren dins de la base imposable de l’IRPF. En segon lloc, perquè el que entra en l’IRPF són els rendiments obtinguts amb el premi: això és, el jove guanyador hauria d’haver invertit els seus 668.000 euros (després d’impostos) en alguna cosa que li hagués reportat beneficis milionaris en tot just dotze mesos. 

Aquests beneficis apareixerien reflectits en l’estadística de rendiments del capital del municipi, que va passar d’un total de 4,6 milions d’euros en 2019 a 38,2 milions el 2020. Costa creure que una sola persona hagi aconseguit un rendiment tan espectacular en tan poc temps.

Carnica Batallé a Riudarenes David Aparicio

Una empresa amb 102 anys d'història

Pere Batallé, avi dels actuals propietaris, inicià l’any 1920 l’activitat del sacrifici de porc, el seu especejament i l’elaboració artesanal de productes frescos a Riudarenes. Part dels productes es venien en una botiga de la família.

Pere i Josep Batallé es van haver de fer càrrec de l’empresa molt joves (tenien 21 i 19 anys) degut a la mort del seu pare. Sota la seva batuta, la companyia va anar creixent. Es van convertir en una referència de la selecció genètica porcina, i van impulsar negocis en diferents processos de la cadena de producció porcina. Tenen granges, escorxador, una fàbrica de pinsos i elaboren pernils.

En un vídeo amb motiu del seu centenari, Pere i Josep Batallé destaquen que un dels secrets de la companyia és que no han parat de fer millores i «que la gent és la base de l’empresa: Ets bo si tens bona gent». En el mateix document apunten que la quarta generació de l’empresa ja és la qui porta el dia a dia de l’empresa i que esperen que, entre els seus nets, hi hagi interés en seguir la tradició familiar.

L’accionariat de l’empresa es reparteix al 50% entre les dues branques familiars: Promocions Salté, de Salvador Batallé Carbones, i Promocions Joba, de Josep Batallé Delounder, qui al seu torn tenia una sicav que va tancar al setembre, com han fet tantes altres a causa de l’enduriment de la seva fiscalitat. 

Dins del conglomerat empresarial dels Batallé hi ha empreses com Esporc, Norfrisa, Reserva Batallé. També compten amb una participació important en el grup de Càrniques de Juià i Olot Meats, on són socis amb Mikel Soraluze.