El gasoducte del MidCat, el projecte d’interconnexió que havia d’unir Espanya i França a través dels Pirineus, ja està enterrat. Tenint en compte el bloqueig i la impossibilitat d’arribar a un acord, el president del Govern, Pedro Sánchez, el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, han optat per abandonar-lo i apostar per una alternativa que consideren «factible » i «viable»: un «corredor d’energia verda» entre Barcelona i Marsella -batejat amb el nom de BarMar- que permetrà transportar hidrogen verd i gas de la península a Europa i que podria estar enllestit, segons fonts de la Moncloa, en un horitzó de quatre o cinc anys. Tots tres països també es comprometen trepitjar l’accelerador en el desenvolupament de les interconnexions elèctriques.
«És molt important el que avui hem aconseguit després de molts mesos. Hem aconseguit desbloquejar el corredor de l’energia verda entre la Península Ibèrica i el conjunt de la UE i ho hem aconseguit amb un compromís europeista i solidari i també de transició ecològica entre els tres governs», va anunciar Sánchez en arribar al Consell Europeu que es celebra entre ahir i avui a Brussel·les. L’acord sobre la nova infraestructura, que es va acabar de cuinar durant una reunió a tres bandes en la representació permanent de França davant de la UE, suposa enterrar definitivament el projecte del MidCat i també el tub submarí de 800 quilòmetres entre Barcelona i Liorna.
«Portugal, Espanya i França han decidit abandonar el projecte del MidCat i crear en el seu lloc, amb caràcter prioritari, un corredor d’energia verda que connecti Portugal, Espanya i França amb la xarxa energètica de la UE», van assenyalar els tres països en un comunicat conjunt en què coincideixen que aquest gasoducte marí de Barcelona a Marsella, dissenyat per transportar hidrogen verd però que permetrà al principi transportar gas, és «l’opció més directa i eficient» per connectar la Península Ibèrica amb Europa central. Tot i que encara no hi ha detalls sobre el projecte ni el traçat, el compromís esmenta que la nova infraestructura, d’uns 360 quilòmetres, s’haurà d’adaptar tècnicament per transportar altres gasos renovables, així com una proporció limitada de gas natural com a font d’energia temporal i font d’energia temporal i transitòria».
Detalls al desembre
El pacte a tres també inclou el compromís de concloure la canonada de gas entre la localitat portuguesa de Celourico da Beira i Zamora i impulsar les interconnexions elèctriques. L’objectiu és accelerar la posada en marxa del cable elèctric submarí a través del Golf de Biscaia, així com identificar, avaluar i engegar nous projectes d’interconnexió elèctrica entre França i Espanya, tot i que no es concreten possibles opcions. Els tres líders europeus, que van tancar l’acord durant una reunió de treball d’una hora, pactaran els detalls, inclosos els terminis del projecte i el volum d’inversions necessaris, a la cimera de líders dels països Euromed que celebrarà el 8 i 9 de desembre a Alacant.
«Estaré al desembre a Espanya per finalitzar aquest projecte que té vocació de rebre finançament europeu», va explicar Macron, que igual que Sánchez i Costa aspira a que sigui finançat amb fons europeus. La nova iniciativa no només permetrà convertir Espanya en un hub en el transport de gas, gràcies a la seva capacitat regasificadora, i desenvolupar interconnexions coherents amb l’aposta per la transició ecològica i les energies verdes com l’hidrogen verd, sinó desenvolupar en paral·lel noves interconnexions elèctriques, una altra de les grans exigències que París tenia juntament amb l’aposta per l’energia renovable.
Segons fonts de la Moncloa, Espanya va ser el primer país a plantejar aquesta solució, que defineixen com a «europeista, ecologista i solidària», i que París i Lisboa han avalat perquè suposa «una sortida coherent amb la transició ecològica». Espanya considera que l’acord suposa «un pas endavant» important perquè a causa del bloqueig francès es tractava de tenir «un corredor d’hidrogen i gas o no tenir res».
La trobada a tres bandes va ser anunciada fa dues setmanes per Macron, durant la cimera informal de líders europeus celebrada a Praga, en què el dirigent francès va llançar un gerro d’aigua freda al projecte del MidCat argumentant que el seu desenvolupament tardaria massa i que la seva intenció era donar prioritat a les interconnexions elèctriques. Unes paraules que van causar molt enrenou, rèplica inclosa de la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, i que va acabar amb el compromís de celebrar una trobada per intentar desbloquejar un acord.
Foment aplaudeix l’acord a la UE per a la interconnexió
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, defensor a ultrança del gasoducte MidCat, va aprofitar per felicitar els tres governs, l’espanyol, el francès i el portuguès, per posar-se d’acord per dur a terme una interconnexió entre Barcelona i Marsella en el marc duna política energètica comunitària. Segons el seu parer, aquesta interconnexió submarina Barcelona-Marsella permetrà a la Península Ibèrica i a França ser el hub del gas del sud d’Europa, a més del futur per a l’hidrogen verd.
El dirigent empresarial també va insistir a fer compatible aquesta interconnexió entre Barcelona i Marsella amb la de la capital catalana amb la ciutat italiana de Liorna, cosa que beneficiaria un país del sud d’Europa com és Itàlia. Aquest projecte reafirma una política energètica comuna, va afirmar. Segons la seva opinió, aquesta interconnexió donarà més seguretat en el subministrament.
Sánchez Llibre va admetre que encara es desconeixen els detalls de la infraestructura, però , en tot cas, entén «que més que un gran benefici per a Catalunya és un plantejament energètic profund».
Les claus d’un projecte fracassat
Més de 200 quilòmetres i milions d’euros d’inversió
L’interconector Midi-Catalunya, més conegut com a MidCat, és un projecte d’interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l’empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, i valorat en més de 3.000 milions d’euros. El pla contempla la construcció d’un nou gasoducte de 227 kilòmetres anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que connecti els dos estats a través de Catalunya. En un moment en què la Unió Europea buscava vies alternatives al gas rus, principal proveïdor del bloc, el MidCat va entrar el 2013 a la llista dels anomenats projectes d’interès comú (PCI, en anglès) de la Comissió Europea que permet accedir de forma prioritària a subvencions públiques europees. A més, el projecte va rebre la benedicció del govern espanyol, francès i portuguès, a més del vistiplau de Brussel·les, amb la ‘Declaració de Madrid’ del 2015.
Inclós com un dels projectes preferents de la UE
E A finals de 2010, Enagás va començar les operacions de construcció del gasoducte i va haver de paralitzar-les a principis de 2011, quan el govern francès va anunciar públicament que no trobava estratègic aquest projecte. Desenes de quilòmetres de canonada buida van quedardesplegades pel territori. Les obres van quedar aturades a Hostalric.
Oposició i crítiques
El MidCat ha generat oposició tant a Catalunya com a França i entre els grups ecologistes europeus i eurodiputats pel seu impacte econòmic i mediambiental. El qualificaven d’»inútil», «poc rentable» i «contaminant». A Catalunya, la Plataforma de Resposta al MidCat, creada el 2017, va criticar que la construcció del primer tram del MidCat es va dur a terme «sense cap mena de consciència ambiental» i preveien que si tirava endavant continuaria «malmetent més espais naturals, rius, boscos i terres de conreu». Segons l’entitat el projecte hauria tingut un impacte similar al que en el seu dia van tenir el TAV o la MAT. En els últims mesos, arran del debat sobre la reactivació del Midcat, les plataformes opositores a les dues bandes del Pirineu han tornat a convocar accions per rebujar el projecte.
Revés dels reguladors
Els reguladors energètics i de la competència de França i Espanya van tombar el projecte el gener del 2019 en considerar que fracassava «a l’hora de complir amb les necessitats de mercat i manca de maduresa suficient». En la seva decisió, els reguladors constataven que el mercat no havia mostrat «interès comercial» per aquesta proposta d’interconnexió i que els costos prevists eren «alts en comparació amb els estàndards europeus». A més, asseguraven que «els preus del gas per als consumidors ibèrics serien menys competitius».
«L’anàlisi cost-benefici del projecte no mostra clarament que els seus beneficis superin els seus costos en els escenaris més creïbles», deia l’informe conjunt dels reguladors.
La Guerra a Ucraïna i la crisi de preus de l’energia revifa l’interès pel projecte
La Guerra a Ucraïna i les conseqüències que ha tingut sobre els preus de l’energia així com la voluntat de la UE de no dependre del gas rus van revifar en els últims mesos l’interès pel MidCat, que segons el govern espanyol podia estar operatiu en menys d’un any. Alemanya -principal client el gas rus- i Espanya -un dels països amb més plantes regasificadores- han estat els principals interessats en reactivar el projecte.
L’oposició de França
Malgrat les pressions alemanya i espanyola, el govern francès ha anat donant llargues, argumentant que una infraestructura com el MidCat no té sentit en una UE que vol eliminar els combustibles fòssils l’any 2050. Tot i que són molts els qui consideren que aquesta infraestructura seria determinant per al transport de l’hidrogen verd des de la península ibèrica cap a la UE, França ha replicat que és una font d’energia poc madura i que es desconeix quin serà el seu impacte real. No són pocs, els que veuen han vist en el rebuig francès al MidCat una manera de reforçar el seu paper com a gran productor i exportador d’electricitat gràcies a la seva important xarxa de centrals nuclears.
