Les negociacions entre la banca i el Govern per aprovar mesures de suport als hipotecats vulnerables amb dificultats de pagament per la pujada de l’euríbor avancen, però encara tenen aspectes rellevants per tancar. El sector, en aquest sentit, està intentant aconseguir que l’extensió de fins a cinc anys en el termini dels crèdits que ha proposat al Ministeri d’Economia no l’obligui a fer provisions addicionals per fer front a possibles pèrdues per impagaments futurs, amb el consegüent impacte en els beneficis. Així ho confirmen diverses fonts, que no obstant reconeixen que és complicat que aquesta petició tiri endavant.
En la proposta de Reial Decret que les patronals AEB i CECA van traslladar a Economia en la reunió de dimarts, s’assenyalen dos punts com a pendents de negociació. D’una banda, aplicar la mesura independentment de l’avaluació de solvència del client. I de l’altra, que les extensions en el termini dels crèdits no computin a efectes de provisions, és a dir, que aquests crèdits no siguin reclassificats de forma generalitzada en la categoria de «vigilància especial».
La majoria dels préstecs, inclosos els hipotecaris, estan classificats en la categoria de «risc normal», que comprèn aquelles operacions en què el risc d’impagament no ha augmentat significativament des del reconeixement inicial. Per això, la normativa obliga els bancs a guardar unes provisions equivalents a la pèrdua esperada en dotze mesos. En canvi, aquells crèdits en què el risc d’impagament ha augmentat significativament però no han entrat en morositat passen a la categoria de «risc normal en vigilància especial», cosa que obliga les entitats a proveir una part de la pèrdua esperada en tota la vida del crèdit.
Els bancs argumenten que l’ampliació del termini en fins a cinc anys en l’actual context i com a mesura de suport a hipotecats vulnerables no s’hauria d’entendre com un augment significatiu del risc d’impagament que obligui a portar els crèdits de manera generalitzada a vigilància especial i per tant a fer més provisions. Només caldria fer aquestes provisions, entenen, quan l’hipotecat deixés de pagar durant més de tres mesos i caigués per tant en morositat. Amb tot, s’admet que la normativa comptable no és del tot concloent en aquest aspecte i per tant es planteja un tractament flexible com el que va permetre l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès) en la primera fase de la pandèmia.
Està poc clar, en qualsevol cas, que una llei nacional pugui permetre aquesta mena de flexibilitat si no l’empara una institució europea com l’EBA. I en tot cas, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va reiterar dijous que no vol una sola mesura estrella per als hipotecats amb problemes, com l’extensió del termini proposada pel sector. Així, va reiterar per segon dia consecutiu que el seu ministeri i el sector treballen en un «catàleg de mesures».
Després de reunir-se amb la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, la vicepresidenta va reconèixer a la banca el seu «compromís i implicació» per arribar a un acord. «El sector financer està posant sobre la taula diferents propostes. Dono la benvinguda a totes les propostes, els equips estan ara mateix analitzant-les i treballant intensament perquè com més aviat vegem quines poden ser les més eficaces», va insistir.
Díaz demana més avenços
Per part seva, la ministra de Treball i vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va afirmar que «no és suficient» que els bancs ofereixin allargar les hipoteques i els va reclamar que «avancin més». En aquest sentit, CaixaBank també va plantejar congelar les quotes dels hipotecats vulnerables durant un any.
