Ava Gardner. Va ser esmentar el nom i el cognom de l’actriu nord-americana dels anys cinquanta per començar un debat familiar apassionat sobre el pes i la rellevància que la història ha de tenir en un dels hotels de luxe més reconeguts d’Europa. La protagonista de Magnolia, que va tenir com a marits Mickey Rooney, Artie Shaw i Frank Sinatra, i com a company de cites i enamorament el torero Mario Cabré, encara genera passions a l’establiment de S’Agaró. Virgínia, Carina i Josep Ensesa Viñas, els tres germans -la quarta germana, Júlia, no hi va poder ser present- pensen que ja és hora de començar a mirar endavant. Es mostren cansats d’estar sempre recordant el pas pel seu hotel dels grans artistes que els avis i els pares van atendre.
«Ens agrada molt que la gent parli d’Ava Gardner, però ja estem una mica cansats. No havíem ni nascut quan va venir aquí», diu Virgínia Ensesa. Entra la seva germana Carina: «Volem que es reconegui l’esforç total, econòmic i familiar, que hem fet els quatre germans. No és aquesta la mateixa Gavina que vam heretar. Això no vol dir renegar de la història, dels nostres pares». Josep Ensesa: «Som una bella dama de 90 anys que té allò que té per la seva trajectòria; va ser molt important, en el seu moment, quan van venir tots aquests artistes i hi havia cinquanta fotògrafs esperant-los... però ara el món és diferent».
Avui, expliquen els tres germans, gairebé a l’uníson, amb energia, s’han allotjat a l’hotel aquests anys Lady Gaga, Liam Neeson, Jessica Lange o Diane Kruger, i ningú se n’assabenta. «Volen amagar-se, no aparèixer. Si algú vol dir on és ja posarà una foto a Instagram», afegeixen.
Fundat el 1932, aquesta «vella dama», tal com la defineixen, el 2022 facturarà al voltant de set milions d’euros i aspira a ser al seu centenari (2032) «l’hotel més bonic del món». «Aquí se’ns han acostat per comprar tota mena de gent. Del més raonable al més estrambòtic. Deixem clar que La Gavina no es ven. Volem mantenir aquest hotel mentre estiguem amb forces», comenta Josep.
El consell d’administració està format pels quatre germans més quatre dels nou membres de la quarta generació. En el dia a dia, la gestió recau en Alberto Depau, que fa nou anys que dirigeix l’hotel. El concili familiar es reuneix una vegada al trimestre per decidir sobre futures inversions -des de la remodelació del jardí, construir dues suites d’ús familiar o posar una sala de ball apta per a casaments- i després hi ha un comitè executiu intern per als temes puntuals. Però, quina és la clau del negoci?. «Estar atents a tots els clients», respon Josep. Tant Virgínia com Carina diuen que un dels seus passatemps és estar observant a la terrassa clients i servei.
A La Gavina hi ha 350 clients assidus. Aquí s’hi inclouen des dels que vénen tots els caps de setmana fins als que reserven amb antelació. El rècord: un client que té les dates reservades ja fins al 2027. El total de pernoctacions potencials a les seves 74 habitacions són 30.000. L’ocupació supera el 90% a l’estiu, passa del 60% al juny i al setembre i baixa al 50% la resta de mesos que es manté obert. El 90% de les reserves es fan amb l’hotel. Després de la pandèmia va augmentar el client local, encara que el 70% continuen sent estrangers. Primer: el mercat dels Estats Units.
La Gavina es tanca de principis de novembre a, depenent de l’any, mitjan març/principis d’abril. «El nostre client a l’hivern se’n va a esquiar. No compensa per costos estar obert. Aprofitem el tancament per fer totes les millores necessàries», expliquen. Dues de les germanes -Júlia i Carina- es dediquen a tots els detalls de decoració i disseny. «No hem tingut mai un decorador extern», diuen orgulloses.
Què defineix La Gavina? «És un hotel de destinació, com ho són altres grans hotels familiars a Europa, amb menció especial als italians», responen. Els germans destaquen que l’hotel familiar de luxe s’ha tornat a posar de moda en un client que està cansat que les grans cadenes siguin tan semblants. Els agradaria que hi hagués més hotels com el seu en aquesta zona privilegiada del litoral gironí.
En la conversa, nous records. D’Octavio Paz, «que em feia tremolar d’emoció», de Camilo José Cela, «molt divertit», i de polítics com Raymond Barre. Història i futur barrejats.
