Anem cap a una recessió o crisi global?
Sí.
Per què?
La conjuntura és complicada. Ve de la pujada dels preus de l’energia, que és prèvia a la guerra d’Ucraïna, conflicte que ha agreujat la situació. I això coincideix amb pujades de tipus d’interès perquè els bancs centrals han arribat tard amb les pujades del preu dels diners per controlar la inflació, començant per la Reserva Federal dels Estats Units, on van dur a terme un gran estímul a l’economia per la covid i amb la pandèmia vénen restriccions d’oferta que fan pujar els preus.
Però recessió, crisi... Què ha de venir?
Depenem molt de la dinàmica de la guerra. I el que ha de venir és molt difícil de preveure. Hi ha una gran incertesa. Si es miren les previsions, ara es veu que es creixerà menys però molt pla, tot és molt més incert. Hi ha molts factors exògens.
I a Espanya?
La previsió és que l’any vinent no es creixi, però ho veurem. Potser el creixement serà pla.
I la inflació?
El 2023 baixarà tret que hi hagi una altra sorpresa, però és que els economistes no solem fer molt bé les previsions perquè depenen de molts factors incontrolables.
I a Europa?
A Europa la inflació és semblant a la dels EUA, però no tant per l’estímul de la demanda. Pesen més les restriccions d’oferta i, naturalment, la dependència dels preus de l’energia dels Estats Units. Tot això aboca Europa a un perill de recessió més gran perquè estem més a prop de l’origen del conflicte i perquè les restriccions en el subministrament de gas, sobretot, afecten Alemanya i Itàlia. I Alemanya entrarà en recessió. Totes les prediccions tenien un escenari central i un altre de dolent, i totes s’han passat al dolent.
Però als Estats Units ja han estat en recessió i en certa manera li han tret importància.
És una recessió tècnica i amb una taxa d’atur petitíssima, que aquí no l’hem tingut mai. És una recessió que no es nota gaire. Això no vol dir, però, que per controlar la inflació la Reserva Federal no hagi d’apujar més els tipus d’interès.
Una enquesta de KPMG amb directius de grans empreses augurava una recessió «curta i suau». Pot ser així?
És una tesi molt generalitzada. No n’estic segur. Recessió, sí, però cal mirar on. I no estic tan segur que sigui tan curta i suau perquè el problema amb els subministraments energètics no és d’aquest hivern, en què, si no fa gaire fred, amb les reserves que hi ha de gas més o menys passarem. El problema és com es tornaran a omplir els dipòsits de gas per a l’hivern que ve i el següent. Aquest és un horitzó de problemes de subministrament per a Europa per a tres anys. I això pot empènyer a l’alça els preus. I això vol dir que els bancs centrals han de mantenir l’alerta amb els tipus d’interès.
I què podem esperar a Espanya?
Les previsions no són tant de recessió com d’aminoració del creixement. A Alemanya, per exemple, les previsions són d’estanflació, inflació i decreixement. Aquí es preveu un alentiment del creixement amb inflació. La situació és delicada. Per exemple, si hi ha molts problemes a Alemanya, potser els turistes no vénen d’aquesta procedència; o els turistes britànics per l’embolic que tenen ara. El turisme ha estirat molt l’economia.
Sembla que estem davant de la crisi més anunciada de la història.
La invasió d’Ucraïna ha estat un xoc com el dels anys 70 amb les pujades del petroli, que van acabar en recessions, estanflació, inflació, etcètera, i és similar malgrat que l’economia és més robusta i hi ha més mecanismes d’ajuda. De tota manera, s’ha vist que al Regne Unit, amb l’anunci de rebaixes fiscals de l’exprimera ministra Liz Truss i subsidis, el mercat va dir que era insostenible i va haver d’intervenir-hi el Banc d’Anglaterra. Estem en un moment en què, si es fan ximpleries, l’estabilitat financera pot patir. I hi ha un altre element que cal tenir en compte: els bancs centrals estan apujant els tipus d’interès alhora, que no és el mateix que de manera coordinada. I això suposa que cadascú no mira les conseqüències que pot tenir per als altres l’encariment del preu dels diners i poden induir de manera coordinada una recessió més gran de la que caldria.
Només tenim els tipus com a eina, especialment a Europa, quan no és una crisi de demanda sinó d’oferta?
És així. En qualsevol cas, la política econòmica, sobretot la fiscal, ha de ser sostenible. S’ha observat al Regne Unit, on han pensat que la lliura era com el dòlar, i no ho és, és gairebé com un país emergent. A Europa és més complicat perquè tenim Espanya i Itàlia que poden gastar més alegrement perquè pensen que algú els ajudarà…
Algú?
Algú que és Europa, entre cometes, o Alemanya, que ja ho veurem. Esperen que el Banc Central Europeu compri els bons espanyols si és necessari… Creuen que no hi ha risc que els deixin caure i això porta a comportaments relativament irresponsables. De fet, el Govern va presentar el Pressupost per al 2023 a Brussel·les i sembla que el van rebutjar, simplement, i després han introduït 10.000 milions extra.
A Espanya, el Govern està fent molt o poc per combatre la inflació?
El Govern no està combatent la inflació. Això és un malentès. Donar subsidis per a la gasolina estimula el consum i, per tant, la inflació. Si vols ajudar les persones vulnerables, el que has de fer és oferir subsidis directes. I si es vol subsidiar el consum energètic, com es planteja Alemanya, el que cal fer és subvencionar el consum inframarginal. Reps una ajuda pel que consumeixes, però al marge pagues el preu real. Això estimula l’estalvi. El subsidi a les gasolines a Espanya tal com es va imposar no té cap sentit. Cal anar amb compte perquè aquest tipus de mesures de despesa poden generar inflació, si no és avui, demà. I aquesta és l’experiència dels anys 70.
I el límit del preu al gas?
Això és més complicat. És perquè no es pagui tota l’electricitat al mercat majorista al preu de la tecnologia més cara, que és el gas normalment. És la manera que les altres tecnologies –nuclear, renovables...– tinguin la remuneració més baixa. Hi ha dues qüestions aquí: la primera, que això podria desincentivar inversions en renovables i sobretot per la incertesa reguladora que genera. I de l’altra banda, el mecanisme ibèric fa que es gasti més gas, no menys, i les gasistes continuen rebent la compensació.
Què li sembla l’impost a les energètiques? Espanya proposa gravar la facturació extra, a Europa, els beneficis...
Com tenir sentit en té més gravar els beneficis extraordinaris. La guia d’Europa, que no és obligatòria, apunta a mirar els beneficis dels quatre últims anys i, si han pujat el 20%, més es gravarà l’extra. Això té més sentit perquè normalment es pot dir que són beneficis extraordinaris a causa del xoc de la guerra d’Ucraïna i no es distorsionen les decisions de les empreses. Si es grava la facturació, en principi es poden causar més distorsions en les decisions de les empreses i, malgrat que la voluntat del legislador és que això no es traslladi als consumidors, no sé com ho faran.
Cal abaixar impostos, apujar-los, augmentar la despesa… Què cal fer?
El moment és complicat. Sempre cal mirar que el que es fa sigui fiscalment sostenible. Ja s’ha vist el que ha passat al Regne Unit. Abaixar impostos en aquest moment no crec que tingui sentit. I començar-los a apujar en té? Doncs tampoc. Cal veure les necessitats, afinar-les bé, no donar subvencions generals, enfocar i veure exactament com es finança. Hi ha molta ineficiència a l’Administració. I si es toca algun impost, cal pensar-ho molt.
