El salari de més de 100.000 treballadors de les comarques gironines ha crescut aquest 2022. L’increment, però, se situa gairebé set punts per sota de la inflació a la demarcació. Els sous pactats per conveni col·lectiu a la província de Girona pugen actualment a un ritme del 2,9%, davant d’un IPC que se situava en el 9,5% al setembre, segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
Les dades de negociació col·lectiva a Girona revelen que fins a finals de setembre es van renovar 31 convenis col·lectius a la província. Una xifra que afecta 14.984 empreses i 109.459 treballadors, a Catalunya només supera ambdues dades la província de Barcelona. Malgrat que l’increment de les retribucions dels treballadors és més de tres cops inferior a la inflació, Girona és la segona província catalana on més han crescut els sous pel que fa a la renovació de convenis col·lectius, només per sota de Barcelona (+3,27%). Aquesta xifra també se situa per sobre de la mitjana catalana (+2,69%).
CCOO demana «justícia social»
Ahir, Comissions Obreres va denunciar des del Palau de Congressos de Girona que «aquesta crisi no la podem tornar a pagar els treballadors». Belén López, secretaria general de CCOO a les comarques gironines, va assegurar, abans de la trobada amb delegats sindicals de CCOO, que «si es perd poder adquisitiu es frenarà la demanda» i, a més, considera que l’augment dels sous es tracta d’una qüestió de «justícia social». A més, va recordar que, segons un estudi impulsat pel Fòrum Carlemany presentat el passat octubre, «un 81 de les companyies gironines preveuen acabar l’any amb un increment de beneficis».
Lopéz va explicar que l’any que ve «s’han de negociar els tres convenis més importants a nivell provincial»: comerç, construcció i metall, que afecten més de 100.000 persones a la demarcació de Girona. La secretaria general de CCOO a les comarques gironines va exposar la importància de les eleccions municipals que se celebraran el 2021. López va remarcar que cal que «s’elaborin propostes que tinguin en compte les necessitats de les persones treballadores i la situació critica en la que estem per la pujada de preus».
Una de les renovacions més important del conveni col·lectiu d’enguany a Catalunya va ser a l’hostaleria. Aquest 2022 els treballadors del sector de Catalunya veuran augmentats els seus salaris un 4%, un 3% el 2023 i un 2% el 2024. Precisament, aquest conveni es va signar sense la participació del sindicat CCOO. Entre d’altres motius, el sindicat va denunciar la «negativa patronal a millorar la retribució de les cambreres de pisos de Girona i Tarragona». També va lamentar «l’absència d’algun tipus de clàusula de revisió salarial durant la vigència del conveni o al final del període de vigència, tenint en compte que, a més, no hi va haver increment salarial l’any 2020 i 2021».
Aprovar els pressupostos
A la jornada d’ahir, el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, va assegurar que «Catalunya necessita estabilitat parlamentària» per tal que l’economia resisteixi a l’augment de preus. Per fer-ho considera que «el primer pas» és que els comptes catalans del 2023 «vegin la llum». Pacheco creu que hi ha una suma de «forces progressistes» al Parlament que han de generar un consens per aprovar els pressupostos. Tanmateix, el líder de CCOO a Catalunya no es va oposar a què d’altres formacions donin suport al projecte de pressupostos, ja que assegura que «no podem acceptar que els pressupostos quedin bloquejats i passar a una pròrroga».
Segons el secretari general, els 3.100 milions d’euros de bestreta que tenen els pressupostos suposaran un conjunt «d’ajudes a les famílies» que s’han d’articular per tal que les persones amb menys recursos resisteixin les conseqüències de la inflació.
Sordo: «Abaixar salaris pot portar a una recessió»
Comisions Obreres, a través del seu secretari general, Unai Sordo, va advertir ahir a la patronal CEOE que el seu posicionament en matèria de salaris pot provocar una recessió de l’economia espanyola i va demanar pujades del 4,5% per aquest any i 3,5% i 2,5% per al 2023 i 2024. Sordo va participar a Girona a l’assemblea del seu sindicat. En la roda de premsa anterior a l’acte, el secretari general de CCOO va assegurar que «no hi ha previsió en aquests moments de què Espanya caigui en una recessió econòmica a curt termini, però evidentment un deteriorament generalitzat dels salaris, si els sous a Espanya perden poder adquisitiu d’una forma accelerada, les possibilitats de recessió a Espanya es multipliquen».
A més, Sordo va manifestar obertament que «l’aposta salarial de la CEOE és per la recessió econòmica». El líder de CCOO va vincular l’evolució de l’economia al moment actual de contracció del comerç al consum i demanda interns i ha subratllat que aquests conceptes se sustenten en «salaris, pensions i rendes derivades de mesures de protecció social». En aquestes circumstàncies, li sembla que el posicionament de la CEOE «no només és d’avarícia empresarial, sinó que pot condemnar Espanya a la recessió econòmica».
Unai Sordo va admetre que una pujada en tots els sectors adaptada a l’increment de preus actual no és una petició «realista», però va advocar per aquests increments progressius acompanyats «de garanties de recuperació». «Si no, l’aposta pel conflicte està damunt de la taula», va advertir i subratllat amb l’afirmació que «CCOO impulsarà la conflictivitat laboral on hi hagi entossudiment patronal».
El secretari general de CCOO va remarcar els beneficis que ha aportat l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l’economia espanyola. Si bé va recordar que alguns informes apunten que la pujada de l’SMI podria haver evitat la creació de 20.000 llocs de treball nous, Sordo creu que els beneficis són majors. El líder de CCOO va assegurar que l’augment de poder adquisitiu que implicava la pujada de l’SMI als 1.000 euros mensuals per a 2.000.000 de persones és «consum en vena» i això s’ha traduït en més llocs de treball.
Per això Sordo creu que està «empíricament provat» que l’economia espanyola podia suportar la pujada salarial i creu que un segon augment fins als 1.100 euros «tindria el mateix efecte». Per aquest motiu va animar al govern espanyol a desencallar aquest punt i permetre que els treballadors «més precaritzats» comptin amb més poder adquisitiu en una situació d’inflació com l’actual.
