Els criadors de la raça cavall pirinenc català volen que la Generalitat s’impliqui en el sector de la mateixa manera que ho ha fet en altres subsectors de la ramaderia, com ara el boví, per tal de reimpulsar les explotacions equines i, alhora, la comercialització de la carn de cavall com a producte de qualitat. En aquesta línia, l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya, inscrita en la Federació del Cavall Pirinenc Català, va demanar la constitució d’un òrgan públic que reguli i impulsi el sector. Els criadors es van retrobar el passat cap de setmana a Puigcerdà en una fira ramadera que va esdevenir un any més, per mitjà del concurs morfològic, una de les puntes de negoci.
En els últims mesos, el Departament d’Agricultura ha impulsat la creació de l’Institut Català de la Llet, un ens que neix amb l’objectiu de donar valor a la llet i els seus derivats com a aliments saludables i sostenibles des d’un vessant més científic i promoure’n així el consum, segons han explicat des del mateix departament. El nou ens, amb seu a l’Alt Urgell, és liderat i gestionat pel mateix sector lleter i s’ha constituït una fundació amb un patronat que tindrà un equip de gestió i un consell assessor científic.
Des del sector del cavall van apuntar que els criadors de pollins necessiten un projecte similar per acabar d’impulsar no tan sols la coordinació i la difusió d’aquest subsector, sinó també per rellançar el consum de la carn de cavall, projecte en el qual els ramaders fa anys que treballen.
El sector del cavall a la Cerdanya es manté amb l’activitat diària d’uns 130 ramaders que formen part de l’associació. D’aquests, una desena tenen l’explotació exclusivament dedicada al cavall. La resta de famílies de la pagesia cerdana mantenen la cria del cavall de raça pirinenca catalana, l’antigament anomenada hispanobretona, com una activitat complementària amb el punt de romanticisme que provoca l’estima per l’animal.
La Fira Ramadera de Puigcerdà va portar al recinte firal del polígon de l’Estació sis-cents caps de bestiar, dels quals se’n van vendre uns dos-cents. La resta es van dedicar a l’exposició i al concurs. De tota manera, durant la setmana prèvia a la fira, els compradors de cavalls, molts dels quals provenen del País Valencià, on hi ha molta tradició al cavall de carn i arrossegament, ja van tancar les transaccions amb els ramaders de la comarca. En aquest sentit, els preus actuals del pollí i el semental estan a la banda alta de la forquilla, segons van apuntar alguns dels participants a la fira.
El preu del pollí es paga entre 2,8 i 3,2 euros el quilo, de manera que un pollí de 300 quilos es va vendre per uns 900 euros. D’altra banda, els sementals, la venda dels quals està més subjecta a la situació concreta del venedor i el comprador, es van situar al voltant dels 2.000 euros de mitjana. En aquest escenari, el gran repte dels ramaders especialitzats en la cria del cavall de carn, molt més robust i salvatge que el de sella, és aconseguir consolidar un segell alimentari. Aquest segell i la seva promoció com un aliment saludable continua sent el principal repte dels criadors del Pirineu.
