Que tenen en comú una formiga, un fantasma i un vampir? En principi res, tret de la condició de criatura fantàstica dels dos últims. Però, en el context econòmic, aquest curiós trio té una influència enorme en la vida quotidiana de les persones. Els economistes anomenen «despeses formiga» les compres que, en principi, no semblen importants (el cafè al bar, una propina, un paquet de xiclets...). La «despesa fantasma» és aquella en què s’incorre sense adonar-se’n un compte, com el de tots els aparells que estan connectats tot el dia a la xarxa elèctrica tot i no estar usant-los. I una «despesa vampira» sorgeix quan ens n’hem oblidat perquè transcorre un cert temps entre un pagament i un altre (aquí entren els rebuts de la llum, el gas o l’aigua).
En un moment de preus desbocats, les llars espanyoles compten cada cèntim de les seves despeses perquè el pressupost domèstic no salti en mil trossos. Les famílies més vulnerables són les que pitjor ho passen, ja que en molts casos dediquen gairebé el 70 per cent dels seus ingressos al més essencial: habitatge, alimentació i transport. Però el cop de la inflació arriba a tothom. Per això, convé tenir al cap alguns consells per portar en ordre els comptes i, a més, protegir-se de les formigues, fantasmes i vampirs que aguaiten contínuament a la nostra butxaca.
Preparar les despeses del mes
El primer pas és agafar un llapis, un paper i una calculadora i planificar tan detalladament com sigui possible el pressupost domèstic per al mes, amb la nostra previsió d’ingressos i de despeses. Resulta útil la coneguda com a regla 50/30/20: a partir dels nostres ingressos mensuals, dedicar un 50 per cent a les despeses ordinàries (habitatge, electricitat, alimentació, transport a la feina, quota del col·legi...), un 30 per cent a activitats de lleure i un 20 per cent a estalviar.
Convé preveure tota mena de despeses, de manera que, si hi hagués algun tipus de situació imprevista que obligui a un desemborsament amb què no comptàvem, puguem retallar d’un dia per l’altre almenys un 25 per cent de les despeses que havíem planejat.
Llum o gas?
Les elèctriques ofereixen tarifes del mercat lliure (sotmeses al vaivé dels preus) i tarifes regulades que protegeixen el consumidor d’aquesta volatilitat. A la tarifa regulada de la llum, anomenada PVPC, el preu canvia segons l’hora del dia. Les més barates són entre la mitjanit i les 8 del matí, així com les 24 hores els caps de setmana i els festius nacionals. Per contra, la franja més cara és, de dilluns a divendres, entre les 10:00 i les 14:00 i entre les 18:00 i les 22:00.
Al gas hi ha la Tarifa d’Últim Recurs (TUR), amb un límit fixat pel Govern. S’hi poden acollir els qui tinguin contractada una potència inferior a 50.000 quilowatts. La quantia d’euros per quilowatt s’estableix el primer dia de gener, abril, juliol i octubre. La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC) assegura que la TUR pot esdevenir un 50% més barata que la tarifa lliure.
Segons el simulador de preus del comparador Selectra, en un pis de 104 metres quadrats on viuen tres persones que són a casa les nits i els caps de setmana, i en què el subministrament és enterament de gas natural, el rebut de la TUR puja a 56,5 euros al mes. L’octubre passat, segons l’OCU, la factura d’una llar mitjana (tres persones) amb llum en règim de PVPC va ser de 86,63 euros. Al mercat de llum liberalitzat, la xifra mitjana va augmentar fins a 126 euros.
La volatilitat dels preus i la imminència de l’hivern són la raó que una allau de ciutadans estigui provant de mudar-se del règim liberalitzat a la TUR. Les companyies elèctriques permeten fer aquest canvi a les seves pàgines web, però molts usuaris, especialment els més grans, estan intentant fer-ho per telèfon o presentant-se a l’oficina, i això està causant bloquejos i retards, com va denunciar dijous passat la Unió de Consumidors d’Astúries. El president de Total Energies Espanya, Javier Sáenz de Jubera, va admetre que els últims mesos 40.000 dels seus clients asturians havien canviat de model.
Compte amb l’aigua
Cada espanyol gasta de mitjana uns 135 litres d’aigua al dia, i hi ha petits hàbits per racionar-ne el consum. Per exemple, tancar l’aixeta mentre ens raspallem les dents, freguem els plats o ens ensabonem a la dutxa. Quan es fa servir el rentaplats o la rentadora, es recomana omplir-les al màxim per aprofitar els rentats i, si està disponible, activar l’opció «eco». Si hi ha plantes a casa, convé regar-les al capvespre, al clarejar o a la nit, ja que a les hores centrals, quan més incideix la llum, es desaprofita fins a un 30 per cent d’aigua. Beure aigua de l’aixeta també pot ser una bona opció, ja que està garantida pels controls públics.
Consum dels electrodomèstics
A l’hora de comprar un electrodomèstic, millor que sigui de classe A o superior, ja que consumeix un 70% menys que un model de classe mitjana, segons l’associació de consumidors FACUA. És aconsellable ubicar la nevera lluny de fonts de calor, perquè consumirà menys energia per mantenir-se freda. Si s’usa el forn per a un rostit o un pa de pessic, en obrir la porta es perden entre 25 i 50 graus de temperatura, cosa que produeix una altra despesa d’energia per recuperar la calor. Pel que fa a la planxa, s’estalvia més si s’acumula tota la roba per planxar-la d’una sola vegada, ja que quan consumeix més l’aparell és des que s’endolla fins que arriba a la temperatura triada. En la regulació de l’aire condicionat i la calefacció, les temperatures ideals per a l’estiu són entre 24º i 26º, i entre 19º i 21° a l’hivern; pujar un grau a l’hivern o baixar-lo a l’estiu pot augmentar el consum de llum un 7%. I resulta crucial l’elecció de les bombetes: els LEDS gasten fins a un 90% menys que les halògenes i els incandescents, i duren molt més. En el cas de la televisió o l’ordinador, és millor apagar-los totalment i no deixar-los a stand-by (la manera amb el pilot vermell encès) perquè així encara consumeixen energia.
Al passadís del supermercat
De la mateixa manera que es planifica el pressupost general per al mes, és oportú fer el mateix pels àpats, potser de manera setmanal. Després, convé comparar totes les ofertes de les diferents cadenes. Així mateix, abans d’anar al supermercat és bo tenir una idea força aproximada del que es menjarà durant la setmana, tant per calcular les despeses com per tenir al cap els tipus de menús. Un cop a la botiga, es recomana portar el compte del preu de tot que es va ficant a la cistella de la compra, potser fent ús de la calculadora del telèfon mòbil. Un petit truc és fixar-se en els productes dels prestatges inferiors, ja que les cadenes solen col·locar els articles més cars al nivell dels ulls. I encara que sembli una ximpleria, és millor no comprar a última hora del matí, abans de dinar, ja que la gana ens pot portar a compres més compulsives. Un cop a la cuina, s’aconsella envasar i congelar els aliments en petites quantitats, evitant la descongelació de grans racions, moltes de les quals poden acabar sent desaprofitades.
Compres en línia
Igual que amb el supermercat, és bo comparar les ofertes de les companyies de telecomunicacions, per afinar el màxim possible quin tipus de serveis d’internet i quins continguts audiovisuals gaudirem realment. Per exemple, en el cas de les plataformes de streaming podríem pagar únicament per les que veiem: si aquest mes no veurem cap contingut d’una plataforma perquè en una altra ha començat una sèrie que ens interessa més, podem donar-nos de baixa de la primera.
I en una època en què un es pot comprar una piscina amb una aplicació mòbil sense sortir del llit, s’ha de practicar l’autocontenció per no incórrer en compres supèrflues. Per exemple, eliminant totes les opcions de «pagament fàcil» que ofereixen els telèfons i les pàgines web de comerç electrònic. També cal esquivar la temptació de les promocions i publicitats que emergeixen a les pàgines web amb ofertes agressives.
