Barcelona va acollir ahir l’acte #VullCorredor, organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). La trobada, que va convocar més de 1.600 empresaris, segons els organitzadors, va servir per reclamar que la infraestructura ferroviària «no pot esperar més». La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va reivindicar els treballs realitzats i va assegurar que el primer semestre del 2023 hi haurà 1.300 quilòmetres operatius. En la seva intervenció inicial, el president de l’AVE, Vicente Boluda, va destacar que el corredor «beneficia tot Espanya, no només els territoris pels quals discorre. Quan vam començar amb aquesta reivindicació ens preguntàvem com podia ser que tot neixi o passi pel centre d’Espanya», va lamentar. «Ni els retards acumulats, ni el ritme al qual es treballa ens pot fer caure en l’autocomplaença. Com a país no ens podem permetre ni un retard més perquè la nostra indústria, el nostre camp, les nostres exportacions, el nostre turisme, la nostra sostenibilitat no ho permeten», va advertir.
Manca de voluntat política
Boluda es va queixar de la històrica «manca de voluntat política», però es va felicitar per haver aconseguit la «unitat empresarial» i el fet que tots els partits polítics s’hagin sumat a la reclamació, «a més de comptar amb un calendari que es pot fiscalitzar». I va ironitzar: «Les últimes tres setmanes hi ha hagut molts avenços, no sé si per la proximitat d'aquest acte». Boluda ja va fer aquestes afirmacions a l’interior del centre de convencions de Barcelona, encara que abans de l’estrena ja havia assegurat a l’entrada que reclamaven «més celeritat als trams que falten, sobretot a Andalusia».
El president de Mercadona, Juan Roig, també va lamentar que el corredor «està trigant moltíssim» i això és una «ofensa» per a tots els que viuen a l’arc mediterrani. A l’acte van assistir-hi tres dels quatre presidents autonòmics per on discorre la infraestructura ferroviària. Faltava el d’Andalusia, que és a la cimera climàtica d’Egipte. Tots van parlar abans de l’inici de la trobada, ja que dins del centre de convencions no van prendre la paraula. El més bel·ligerant va ser el de Múrcia, Fernando López Miras, que va demanar que «es passi de les paraules als fets. «El Govern de Pedro Sánchez ens ha de tractar tots els espanyols igual i Múrcia és una illa». «Potser des de Múrcia a la frontera francesa estigui acabat el 2026 o el 2027, però des d’Algesires en absolut», va vaticinar el murcià. El president de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, va assegurar que és difícil canviar la «inèrcia» de l’Espanya radial i que és indispensable que el corredor «s’acceleri al màxim» perquè, altrament, «estrangular el seu creixement és estrangular el creixement d’Espanya».
Alta representativitat
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va acudir a l’acte al contrari que els seus antecessors, va assegurar que «fins ara era un imperatiu econòmic», però que l’emergència climàtica el converteix també en un «imperatiu ambiental». Aragonès va assegurar que és «fonamental per a la competitivitat» i va exigir que s’«accelerin» les inversions perquè «cada any que perdem el perdem en competitivitat i en la lluita contra el canvi climàtic».
L’encarregada de clausurar l’acte va ser Sánchez, que va aprofitar per reivindicar els treballs realitzats des del 2018, presentant percentatges d’execució respecte el que passava quatre anys enrere. A més de Boluda i Roig, entre els 1.600 empresaris que van escoltar les explicacions de la ministra Sánchez hi havia el president de la CEOE, Antonio Garamendi; el de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri; el de Banc Sabadell, Josep Oliu, o el de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de Pamesa, Fernando Roig, així com el president de Telefónica España, Emilio Gayo, i el president de Prensa Ibérica, Javier Moll, entre d’altres.
