El mercat immobiliari gironí continua amb una activitat molt elevada. De fet, tancarà l’exercici amb unes 15.000 compravendes, un volum que no es veia des de 2007, molt a prop dels màxims previs a l’esclat de la bombolla immobiliària. De fet, de gener a setembre s’han venut a Girona més d’11.000 habitatges, gairebé tants com en tot el 2021.
«Les compres tancades al setembre encara no s’enfrontaven a tipus hipotecaris d’agost, perquè són operacions que porten un temps estimat d’entre 60 i 90 dies, entre la signatura d’arres i la concessió de la hipoteca, per la qual cosa és probable que la primera pujada de tipus executada al juliol encara no tingués un efecte ralentizador, ja que són operacions que ja s’havien iniciat prèviament», explica María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa.
Els efectes dels tipus d'interès
El sector immobiliari preveu una disminució de les vendes i els preus de l’habitatge durant el 2023 si els tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) arriben o superen el 3%. Segons un estudi de la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB) presentat aquest dimarts, les vendes disminuiran un 15% i els preus un 3-5%. En termes generals, també es dona per finalitzat el ‘boom’ immobiliari viscut amb el final de la pandèmia, un període de forta expansió que ha deixat el 2022 com un exercici de rècord, amb més de 680.000 habitatges venuts a tot l’Estat. L’efecte de la frenada, accentuat per la disminució del crèdit, no es notarà en l’habitatge nou per la falta d’oferta. De fet, els preus en aquest àmbit continuaran creixent.
«Passarem d’un any fantàstic i meravellós com el 2022 a un de més mediocre, dolent si es compara amb el 2022, però bo si es compra amb el 2016 i 2017»
A Espanya, el metre quadrat de les cases de segona mà es va situar en el segon trimestre els 1.861 euros segons els Registradors de la Propietat, una xifra no vista des de finals de 2011, mentre que el preu dels immobles d’obra nova es va enfilar fins als 2.035 euros, en aquest cas rècord de tota la sèrie històrica.
El repunt s’explica per la pujada dels preus dels materials -que ha traslladat part del sobrecost de l’obra al valor final de l’immoble– i per la falta de mà d’obra especialitzada, que també encareix la promoció. En paral·lel, l’escassa oferta d’obra nova, incapaç d’absorbir la demanda, impulsa al seu torn els preus de la segona mà fins a registrar alces interanuals que al juny van arribar al doble dígit.
«Passarem d’un any fantàstic i meravellós com el 2022 a un de més mediocre, dolent si es compara amb el 2022, però bo si es compra amb el 2016 i 2017», destacacava ahir el professor de la UB, Gonzalo Bernardos en la presentació de l’informe. En aquest sentit, l’analista no ha descartat parlar de «recessió» tot i que ha reconegut que un cert alentiment del mercat és positiu si es volen evitar noves bombolles especulatives.
