Preocupació entre les entitats socials que cada any venen lots de Nadal com a font d'ingressos i ocupació de persones vulnerables. Amb l'augment de preus i la fi de les restriccions de covid-19, aquest col·lectiu ha notat una baixada important d'encàrrecs. "Empreses que no ens havien fallat mai, han triat fer sopar en comptes de panera", explica a l'ACN la responsable del centre de treball ADFO d'Osona, Cristina Gutiérrez. De les 5.300 que van vendre l'any passat, de moment en tenen confirmades unes 3.000. Veuen difícil remuntar xifres en els pròxims dies. Comprenen les dificultats dels empresaris i esperen que l'any vinent recuperin els suports. "La panera és la nostra ànima i un motor de treball per a tot l'any".

Darrere la campanya de paneres de Nadal de l'Associació Diversitat Funcional d'Osona (ADFO) hi ha unes 50 persones, la creació de 5 llocs de treball i més ingressos per a la seva activitat. "Hi ha un bocí de cada persona i ens agrada dir que hem arribat a 5.000 famílies", explica Gutiérrez. I és que aquesta no és una activitat puntual d'unes setmanes, sinó que forma part d'un projecte que va des de la idea del disseny (cada any s'inspiren i treballen un pintor), l'elaboració del dibuix de les paneres i la preparació amb els productes. "Més enllà del finançament, és un motor de treball de tot l'any", remarca.

En el seu cas, els productes que van dins de les paneres varien segons les preferències del client. Des de pernils d'alta gamma fins a lots més petits per fer un detall. "Econòmicament no som els més competitius, si mirem els números", admet la representant de l'ADFO. Ara bé, el tret diferencial és el missatge social que hi ha al darrere i la sensibilització cap a col·lectius vulnerables. "Els nostres clients molts cops no miren el preu final i sabem que no accepten altres propostes perquè volen estar amb nosaltres".

És per això que, malgrat que aquest any les vendes no siguin tan bones com exercicis anteriors, confien que els clients tornaran a respondre més endavant. En aquest sentit, recorda que el 2010, en plena crisi, alguns empresaris els van deixar fins i tot vehicles per poder portar les paneres. Era el primer any que en feien.

Un 10% menys, a la Fundació MAP de Ripoll

On també han notat una baixada de vendes és a la Fundació MAP de Ripoll. Aquests dies s'afanyen a acabar el disseny de les caixes amb estrelles retallades i pintades a mà. Cada usuari aporta el seu talent i el treball en equip permet completar el procés. L'any 2020, amb la irrupció de la pandèmia, van fer rècord de venda de lots, un total de 2.000 lots. I el 2021 van baixar una mica. Enguany, la campanya ha baixat un 10%. Ho atribueixen a l'encariment dels productes -les paneres que fan també s'han apujat entre 15 i 20 euros - i que moltes empreses ho estan passant malament. D'altres, han demanat paneres més petites.

La panera que fan forma part dels anomenats Lots Créixer, una iniciativa iniciada el 2016 amb un grup cooperatiu amb 12 entitats socials més de tot Catalunya. Tots fan productes agroalimentaris, "elaborats amb molta cura i producte de proximitat", explica Laura Caballero del departament de Comunicació de la Fundació MAP. Les paneres són una bona forma de donar a conèixer el producte i sensibilitzar a la societat. "Són molt potents perquè darrere cada producte ocupem persones amb discapacitat o vulnerables", assenyala. I aquest és el valor afegit del lot de Nadal: "Els clients són empreses que cuiden molt el compromís social, no és tant la quantitat dels productes que hi ha sinó la qualitat i això es valora molt".

Fins a finals de novembre encara rebran encàrrecs i després, se centraran en l'empaquetat i l'enviament. Si no igualen els números de l'any passat, ja tenen coll avall que perdran capacitat d'ocupació. "Es podrien assumir moltes més coses si hi arribéssim", conclou.