Comissions Obreres (CCOO) presenta aquest divendres, davant Inspecció de Treball, denúncies contra 22 empreses de les comarques gironines que el sindicat ha identificat que no compleixen els requisits legals mínims en relació amb els protocols d’assetjament sexual. Diana Estudillo, secretària Dones i assessorament de CCOO comarques gironines, explica que totes aquestes empreses «no tenen protocols contra l’assetjament sexual o els tenen amagats i no els donen a conèixer a la plantilla, quan el que cal fer és pedagogia amb els treballadors».
A més, aquest divendres, el sindicat ha organitzat un taller pels seus delegats i delegades a la demarcació de Girona sobre l’elaboració de protocols contra l’assetjament sexual.
«Més del 90% no denuncien»
«A Girona hi ha més casos d’assetjament sexual a la feina del que sembla», assegura Maxi Rica, secretari general d’UGT a les comarques gironines. «Tenim un problema molt seriós i cal buscar solucions», relata. El secretari general d’UGT reivindica la importància dels protocols i que aquests s’apliquin i explica que «malauradament a les empreses és habitual intentar tapar els casos i fins i tot de vegades s’acaba acomiadant a la pròpia víctima».
Gemma Martínez, secretaria de polítiques socials, igualtat i ocupació d’UGT a les comarques gironines, assegura que «s’estima que més del 90% dels casos no es denuncien». Considera que «és de les violències sexuals més invisibles perquè es denuncien poc», però també perquè «no es compta amb dades específiques que registrin aquest tipus de situacions ni delictes a Catalunya». Martínez explica que és un problema greu i recorda que «segons les dades del Ministeri d’Interior de l’any 2021, Girona és la segona capital d’Espanya amb una taxa més alta de violència sexual». La secretaria de polítiques socials, igualtat i ocupació d’UGT a les comarques gironines dona importància a la prevenció i considera que per aconseguir-ho és important aplicar els protocols, que recorda que són obligatoris a les empreses de més de 50 treballadors. «Moltes empreses registren protocols d’assetjament sexual per cobrir l’expedient i després no s’apliquen», afirma.
Diana Estudillo explica que en la majoria de casos les dones tenen por is’autoqüestionen si els fets han estat prou greus per a denunciar-los. A més, diu que moltes dones «no saben identificar que és assetjament sexual».
Segon l’Informe Violència de gènere i ocupació 2022 de la Fundació Adecco, en èpoques de crisi que impliquen més desocupació és habitual que el nombre de denúncies per violència de gènere disminueixi. A la inversa, en els períodes de recuperació, solen augmentar, coincidint amb una possibilitat més gran de trobar una feina i portar una vida autònoma lluny de l’agressor. L’informe detalla que hi ha determinats prejudicis lligats erròniament a les dones víctimes de violència de gènere i que en dificulten l’ocupabilitat: més absentisme, inseguretat, baix rendiment.... Una situació que porta la majoria (72,3%) a no comunicar aquesta condició per por que els resti oportunitats en entrevistes de treball o processos de selecció; només el 27% ho comunica.
La inclusió laboral de les dones víctimes de violència de gènere s’ha vist agreujada per la crisi de la Covid-19, ja que pel 68%, el mercat laboral no s’ha recuperat respecte abans de la pandèmia. En concret, el 46,7% assenyala que els requisits per accedir a les ofertes de feina són més exigents ara que abans.
Aquelles persones que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat, com les dones víctimes, han vist com la seva situació empitjorava els darrers dos anys. Així, la gran majoria (91%) troba algun grau de dificultat per arribar a final de mes. Aquesta situació de precarietat provoca que 6 de cada 10 aturades víctimes de la violència de gènere es plantegi acceptar un lloc de treball inferior a la seva qualificació.
