Com explica que Espanya tingui una de les pitjors dades d’atur de la Unió Europea?
Els errors del marc institucional espanyol procedeixen dels anys 80 i 90. El que hem après des d’aleshores és que l’estructura institucional per negociar els salaris i condicions laborals influeix molt en el funcionament dels mercats laborals. Ara sabem que perquè els treballadors puguin progressar és necessària molta flexibilitat: perquè puguin canviar de feina, ascendir, canviar de lloc dins d’una empresa... Espanya no té la flexibilitat necessària perquè els treballadors amb talent individual puguin progressar. S’ha prioritzat la negociació col·lectiva davant la flexibilitat i això explica les males dades.
Quines reformes s’haurien d’emprendre per començar a esmenar el problema de l’atur?
Les principals reformes estan relacionades amb l’augment de la flexibilitat, això és una cosa pendent des de fa molts anys a Espanya. Les negociacions salarials han de ser més flexibles, sé que això està molt polititzat, però és necessària més llibertat perquè els treballadors puguin negociar les seves pròpies compensacions, en comptes que aquestes qüestions estiguin controlades des dels sindicats de forma col·lectiva. Des del punt de vista dels contractes, també sabem que les millors feines són les que tenen possibilitats d’ascens, aquelles en les quals et poden incentivar amb millores. Si tens per sobre de tu algú amb un contracte blindat, és molt difícil que puguis progressar a l’empresa. La flexibilitat és fonamental.
Això explica les altes taxes d’atur juvenil a Espanya?
Sí, els que més pateixen en un mercat laboral amb poca flexibilitat són els joves. Els costa trobar la seva primera feina fixa i, entremig, estan a l’atur, amb llocs de treball temporals...
Què li sembla la reforma realitzada a Espanya que obliga les companyies a contractar els riders?
Crec que és encertada, però una cosa bona d’aquest tipus d’economia digital és la gran flexibilitat que ofereix i que alguns treballadors volen. El problema més gran són els beneficis que perds en ser autònom, evidentment no tenir aquests avantatges és un problema. Però abans que res el que s’ha d’evitar és la rigidesa en el mercat laboral.
Creu que els bancs centrals estan actuant de forma adequada en apujar els tipus d’interès?
Sí, és inevitable. Han d’apujar els tipus d’interès i endurir la política monetària. Malgrat això, no crec que l’actual inflació es degui exclusivament a factors monetaris, té a veure especialment amb l’augment de preus del menjar i energia. Per aquest motiu, els bancs centrals han de ser molt curosos i no ser massa agressius alhora que han de controlar que la pujada de salaris no acabi desencadenant una espiral inflacionària. No poden aturar la inflació amb la política monetària, però han de rebaixar les expectatives d’una pujada salarial. Els sindicats mai ho reconeixeran, però l’increment de sou al nivell de l’escalada de costos que estem vivint és una cosa impossible. L’energia ara costa el doble i és impossible que els salaris es revaloritzin igual que ho està fent el cost de la vida. Això ens portaria a una espiral de pujada de preus sense final, tret que trobem una font d’energia alternativa. Als sindicats això no els agrada, però no ho dic jo, ho sap qualsevol estudiant de primer d’economia. Cal mirar d’abaixar els preus, no apujar els sous.
Quines disrupcions ha portat la guerra a Ucraïna a l’economia global?
Està tenint conseqüències molt serioses. La primera que podem assenyalar és l’increment de preus de l’energia i els aliments. Però considero que una de les disrupcions més grans que ha introduït el conflicte, que és més política que econòmica, és la divisió en blocs després de l’aïllament econòmic i polític a Rússia. Això està causant moltes dificultats a les cadenes de subministrament. La posició ambigua de la Xina respecte el conflicte tampoc hi ajuda, la gent ja no es refia igual d’anar a aquest país a emprendre negocis. Aquesta guerra ha implicat una mena de desglobalització. És probable que Rússia i la Xina estrenyin llaços polítics. El més preocupant seria tornar a una política de blocs, amb els Estats Units i els seus aliats en una banda, i la Xina i els seus aliats a l’altra. Això és molt preocupant. Rússia podria haver elegit un altre camí i integrar-se més en l’economia occidental, als 90 semblava que això seria així, però això ha canviat ara. Aquesta tendència és molt més perillosa que l’increment dels preus de l’energia.
Creu que és efectiu limitar els preus de l’energia, com s’ha fet a Espanya?
Això és una cosa molt complicada de fer, algú ha d’acabar pagant els costos reals del que costa l’energia, que està disparada. Si, per exemple, subministrar energia costa 100 euros i el Govern diu que les empreses no poden cobrar més de 80 euros per aquesta, qui hi posa la diferència? Algú ha de pagar-ho. Aquest tipus de mesures acaba subvencionant els que més tenen, que són els que més energia utilitzen. És millor que el preu de l’energia es determini mitjançant el mercat i després recolzar les famílies amb rendes baixes perquè puguin pagar les seves factures d’electricitat, en comptes de donar diners a tota la població.
Hem de limitar l’ús de combustibles fòssils i incentivar l’ús d’energies renovables?
Sí, això és bona idea. L’ús d’energies renovables és fonamental, ja hi ha compromisos per realitzar una transició ecològica cap a fonts d’energia renovables i tant de bo aquest procés s’acceleri. Amb la guerra a Ucraïna la Unió Europea s’ha conscienciat de la dependència energètica de Rússia i la importància de les renovables. També hauríem d’incentivar el transport públic, elèctric si fos possible, i utilitzar menys el cotxe privat.
Creu que hi haurà una recessió?
Ningú ho sap amb seguretat, el Banc Central Europeu preveu que se’n produeixi una. Però no serà profunda. Serà una petita recessió.
Llavors, no serà tan greu com l’última que hem experimentat?
No, no. Durant l’última crisi financera es van cometre errors, però, per sort, n’hem après.
Pensa que amb la pandèmia i la guerra a Ucraïna les institucions europees ho han fet millor que durant l’última gran crisi?
Crec que sí. Ho han fet millor. Encara es necessita una millor coordinació entre les polítiques monetàries i fiscals, però a la Unió Europea això és difícil perquè les polítiques monetàries estan en mans del BCE i les fiscals encara estan controlades pels països que conformen el club. Quan vingui la pròxima crisi segurament ho farem millor.
