Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Gran fracàs de la subhasta de renovables

Ribera demana «tranquil·litat» i confirma que hi haurà més subhastes

Un parc fotovoltaic situat a les illes Canàries en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Ja és oficial, la quarta subhasta d’energies renovables ha estat un gran fiasco: només es van repartir 45,5 megawatts entre dues empreses: Elawan (20 megawatts) i Forestalia (25,5 megawatts) amb un preu mitjà de 42,78 euros de mitjana per megawatt-hora del total de 3.300 oferts pel Ministeri per a la Transició Ecològica, segons els resultats publicats pel Govern. És la tercera gran subhasta, després de dues organitzades l’any passat que van ser tot un èxit, per la seva acollida i pel resultat, el preu mitjà de les quals va ser de 24,47 euros i 30,56 euros, respectivament. Mentre que aquest any aquestes xifra s’han elevat fins a 42,78 euros per megawatt-hora de mitjana. Què ha passat?

«És un moment convuls», reconeixia als passadissos del Congrés dels Diputats la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després de ser preguntada pel resultat del concurs. Aquest tipus de subhastes serveixen per aportar seguretat financera als promotors de projectes d’energia neta, en garantir-los un preu fix durant un període de temps llarg (en aquest cas 12 anys). El Govern estableix unes quotes -en aquest cas 1.800 megawatts de potència solar i 1.500 megawatts de potència eòlica- i guanya qui ofereixi el preu més baix al que està disposat a produir aquesta electricitat.

Dies abans de la seva celebració, la paraula que més es repetia al sector era «incertesa». I al comunicat publicat pel departament que dirigeix Ribera es justificava el resultat per la «conjuntura, amb elevats preus de mercat elèctric, elevada inflació, tipus d’interès a l’alça i tensions en les matèries primeres i en els equips». Coincideix en el diagnòstic amb la previsió del sector, que descartava una licitació massiva i a preus tan baixos com els d’abans i que advertia una incògnita com a clau: el preu de reserva, que és el preu màxim al qual es pot licitar i és el que, assenyalaven, determinaria la balança cap a un costat o un altre.

Aquest preu de reserva és una xifra que fixa el Govern i és secreta, encara que podria haver-se situat al voltant d’uns 50 euros per megawatt, ja que la potència atorgada ha tingut un preu mitjà de 42,78 euros per megawatt-hora amb un màxim de 45,12 euros per megawatt-hora i un mínim de 39,88 euros per megawatt-hora, i algun participant reconeix que el «raonable» hagués estat un preu de reserva d’entre 55-60 euros per megawatt-hora, cosa que dóna una pista de per on han pogut anar algunes ofertes.

«Protegir el consumidor»

I perquè no s’ha posat un preu de reserva més alt? La vicepresidenta tercera, que no va voler revelar aquest límit «perquè no hi hagi informació per a les properes subhastes», va defensar que si el preu de reserva no ha estat més alt és per «mantenir un límit de preus que protegís el consumidor», atès que el preu al qual finalitzi la subhasta marcarà la retribució que rebin aquestes instal·lacions durant els 12 anys següents a la posada en marxa. «Els preus d’avui no seran els preus d’aquí a 8, 10 o 15 anys i, per tant, poc sentit té elevar-los massa», va afegir. En aquest sentit, des de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) es van queixar en un comunicat que el límit va estar al voltant dels 47 euros per megawatt-hora, cosa que reflectia un 53% del valor del futur 2025, mentre que a la de l’any passat va estar al voltant dels 40 euros per megawatt-hora, un 78% del valor del futur de l’any 2025.

Suposa aquest fracàs un alentiment en el creixement de les renovables? «L’únic que es va subhastar era un dret econòmic, la possibilitat que el teu projecte anés a un règim econòmic durant els propers 12 anys. No li donem gaire importància ni ens preocupa. No creiem que es posaran en risc ni en dubte els objectius renovables», va respondre el director general d’APPA, Rafael Merino, després de ser preguntat per aquesta qüestió en la presentació de l’avenç de l’informe de l’Estudi de l’Impacte Macroeconòmic de les Energies Renovables a Espanya el 2021.

Contractes bilaterals

Els gairebé 5.000 megawatts instal·lats d’eòlica i solar en els darrers dos anys han estat sense subhastes. Tot a través de contractes bilaterals, a risc de mercat o amb cobertures. I és aquí on entra una altra de les variables que també anticipaven des de fa dies els experts: els contractes a llarg termini (PPA) amb un client industrial garanteixen un preu fix durant un temps determinat i, probablement, aquest preu, atès els alts preus del mercat, és superior al preu ofert pel Govern. «En aquest moment el mercat té altres alternatives més interessants», reafirmava una font del sector després de conèixer els resultats de la subhasta.

A més, Ribera va revelar que estaven acreditats molts més megawatts que «no necessàriament han fet una proposta concreta». Les empreses s’han d’«apuntar» a la subhasta amb certa antelació, i la gran majoria ho van fer, però una part important van decidir no fer cap oferta. No obstant, la vicepresidenta Ribera va demanar «tranquil·litat» davant aquest resultat i va confirmar que «hi haurà més subhastes» en el futur. El Ministeri per a la Transició Ecològica va confirmar que la potència que no s’ha adjudicat s’inclourà en els propers concursos, que se celebraran segons el calendari publicat a finals del 2020 pel Govern. Per accelerar aquestes subhastes, l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) va demanar en un comunicat accelerar el ritme de tramitació dels projectes per evitar que molts decaiguin perquè les administracions no els han tramitat en temps i forma.

Compartir l'article

stats