Després de les eleccions catalanes del 28 de novembre de 2010, el president Artur Mas va desplegar els seus plans de gestió per a Catalunya. Un dels objectius d’aquell Govern era que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) s’encarregués de la provisió i gestió centralitzada dels serveis informàtics i de comunicació de la Generalitat i el seu sector públic. Gairebé un any després, a l’octubre de 2011, es va procedir a la licitació en diversos lots sobre serveis per un import de 1.915 milions d’euros.

El tros de pastís més gran se’l va emportar Telefónica: gairebé 640 milions d’euros (el 32%), segons la memòria del CTTI. Per darrere, T-Systems, amb el 20%. La quarta beneficiada va ser Indra Sistemes, amb el 7%. Aquestes tres companyies van contractar els serveis d’una empresa de l’excàrrec de CDC David Madí, que va facturar pel seu treball.

Els Mossos i la Guàrdia Civil vinculen aquestes concessions amb el presumpte finançament il·legal de CDC a través de la productora audiovisual Triacom, a la qual consideren una «empresa pantalla» per canalitzar fons. L’Audiència Nacional està investigant aquestes adjudicacions arran d’una peça separada del cas 3% que està pendent de judici.

El primer Govern de Mas va comptar per dirigir el CTTI amb Carles Flamerich, que era el president de l’associació Cercle Tecnològic de Catalunya i vicepresident i director general de la Fundació Ctecno des de 2008 (càrrec que va ostentar fins al març de 2021), segons un informe policial remès al jutjat de l’Audiència Nacional que investiga el cas Triacom.

Flamerich va assumir la Direcció General de Telecomunicacions (de gener de 2011 a novembre de 2013) a l’organigrama del departament d’Empresa de la Generalitat. Quan es van iniciar les licitacions, el president del CTTI era Francesc Xavier Mena, en qualitat de conseller d’Empresa. Els vicepresidents d’aquesta entitat pública eren Joana Ortega (vicepresidenta del Govern), Eric Colet Petit (secretari general d’Empresa) i Germà Gordó (secretari del Govern i ara imputat en el cas 3% de presumpte pagament de comissions a CDC). A l’òrgan de Govern del CTTI constaven com a vocals representants de departaments de la Generalitat (com Francesc Homs, secretari general de Presidència) i també de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Davant la complexitat del nou model de tecnologia de la informació i comunicació (TIC) que es pretenia aplicar, juntament amb la necessitat de finançar les inversions a través de contractes de prestació de serveis, es va decidir que la licitació es realitzaria mitjançant el procés anomenat de diàleg competitiu (un sistema de diàleg amb els candidats per trobar la solució per a les necessitats i que serveix de base per a la presentació d’ofertes).

Irregularitats

La Sindicatura de Comptes de Catalunya va trobar irregularitats en aquest concurs quant al procediment i l’adjudicació. I és que Telefónica, que es presentava al concurs, hauria subcontractat per a un treball Concatel, una empresa de la qual un any abans Flamerich n’havia estat director de la divisió d’administracions públiques.

El CTTI va adjudicar quatre contractes a Telefónica i a les seves filials els dies 7 i 8 d’agost de 2012 per 640 milions d’euros. El més important va ascendir a gairebé 400 milions. La segona companyia més beneficiada va ser T-Systems, a la qual es van donar set contractes per un import de 405 milions. I Indra Sistemes es va emportar tres contractes per 271 milions. Els investigadors sostenen que el 2011 (és a dir, abans de l’adjudicació) aquestes tres companyies van signar un contracte de col·laboració amb la consultora Nubul gestionada per Madí. Segons els Mossos i la Guàrdia Civil, entre 2011 i 2013 aquesta firma va percebre de Telefónica 656.000 euros; de T-Systems, 731.000 euros; i d’Indra, 203.000 euros, segons informes policials.