«Si la gent perd en les inversions segures es dedica a apostar, com amb les criptomonedes»

Quina és l’amenaça més gran per a l’economia mundial en aquests moments?

És geopolítica. No només pel que passa a Ucraïna i les tensions al Sud-est Asiàtic entre la Xina i Taiwan, sinó perquè hi ha cert corrent que va creixent, l’anomenat decoupling, que consisteix a desfer la globalització partint d’una divisió geopolítica entre els països democràtics i els països que no ho són. Això seria una amenaça absoluta a l’economia que hem construït, que és un món interconnectat en el qual depenem tots de tots. Si es trenquen aquestes relacions, es produiran efectes econòmics i no econòmics desorbitats. Desconnectar un país en un sol àmbit, com és el cas de Rússia i l’energia, ha comportat canvis radicals. I és només un país, que a més no és el centre de la globalització. Si això es multiplica a altres països, i particularment a la Xina, el cost econòmic seria inassumible per a Occident i per a la resta del món.

Estan tenint efecte les pujades de tipus o encara n’hi haurà més tenint en compte que els aliments no es moderen?

Les pujades de tipus no serveixen per frenar una inflació que ja existeix. Actuen sempre amb retard. Són efectives després d’uns trimestres. Per tant, apujar els tipus com s’ha fet no serveix. S’haurien d’haver elevat abans. S’ha actuat de manera tardana. Ara, els bancs centrals estan marcant que en els anys vinents no hi haurà una inflació tan elevada i per a això han de mantenir les expectatives d’inflació sota control, que la gent cregui que els preus tornaran al que estàvem acostumats. Si la gent no ho creu així, preus i salaris es dispararan i llavors els tipus caldria portar-los a nivells impensables, com va passar a principis dels vuitanta. Els bancs centrals estan treballant per evitar de nou aquest fenomen. Aquestes fortes pujades de tipus i el llenguatge enèrgic dels bancs centrals estan aconseguint en bona mesura el seu objectiu, és a dir, que preus i salaris pugin sense disparar-se. Per tant, els tipus tindran una o dues pujades addicionals, més petites que les últimes, i al desembre o al gener els bancs centrals aturaran la pujada de tipus i constataran si han aconseguit els seus objectius. Si ho han fet, pararan, i si no, continuaran apujant tipus després d’uns mesos.

Els tipus al 2% haurien de ser el normal, no que estiguin a zero.

Absolutament. Jo fins i tot pregaria als bancs centrals que no tinguin pressa a tornar als tipus a zero. En resposta a la Gran Recessió va tenir sentit portar els tipus a zero, però això s’ha estès massa. S’ha convertit en una norma i això és un gravíssim error, perquè genera distorsions a l’economia molt importants. Entre altres motius, penalitza l’estalvi i genera desigualtat en la distribució de la riquesa, perquè aquestes polítiques eleven el preu dels actius, però els actius solen estar en mans dels rics. També generen bombolles. A algú li sorprèn que l’estafa monumental de les criptomonedes s’hagi produït en aquesta època de tipus zero? Quan la inversió segura o mitjanament segura no genera recursos o fins i tot produeix pèrdues és terreny abonat perquè la gent, en lloc d’invertir, es dediqui a apostar, que és el que són les criptomonedes. A més, amb tipus d’interès tan baixos estàs mantenint empreses sense futur que segueixen en actiu perquè se’ls renoven els crèdits en ser molt barats. Així eviten que entri aire nou, empreses que seran més productives i generaran més ocupació. És un altre greu problema. També fa que als governs els vagi bé amb dèficits i deutes públics elevats perquè paguen molt poc per ells.

Gairebé totes les guerres tenen un mòbil econòmic al darrere. Què busca Putin a Ucraïna?

En aquest cas té més a veure amb una visió d’hipernacionalisme rus, de recuperar al màxim la Unió Soviètica, tant que fins i tot l’anteposa a l’interès econòmic de Rússia. Desconnectar Rússia dels mercats i la tecnologia occidental té un cost devastador, a més del cost personal de la gent jove que se n’està anant i no tornarà. Per això molta gent, abans de la invasió no hi creia, perquè tothom anteposava els costos econòmics que la guerra suposa per a Rússia i que, per això, no faria aquest pas. Si vols ser mal pensat, les empreses occidentals se n’han anat de Rússia a preu de saldo i totes han anat a parar a oligarques russos pròxims al poder. Això potser explica per què segueixen avalant Putin malgrat el càstig que estan rebent d’Occident.

L’esforç econòmic europeu a Ucraïna pot ser demolidor per a la UE. Per exemple, respecte els nivells de deute.

Realment, a partir de nivells ja exagerats, que s’estaven acumulant des de la Gran Recessió, qualsevol afegit és dolent, sobretot amb tipus normalitzats. Suposarà un cost. Però, si fem una suma del nivell de deute dels països occidentals i d’aquest mig bilió que costaria la guerra i la reconstrucció d’Ucraïna, l’import és modest. El deute d’Occident està en el 100% del PIB i 500.000 milions, no és una quantitat excessiva. No s’ha d’exagerar, a més que aquests diners de la reconstrucció en part anirien a empreses europees.

Llavors, on és el cost per a Europa de la guerra?

A Ucraïna se li estan donant uns diners limitats, sumi-li els refugiats i, sobretot, els costos derivats per a empreses i famílies europees de l’alça de l’energia, que estan pagant les arques públiques. Això són centenars de milers de milions. A això caldrà sumar els diners de la reconstrucció d’Ucraïna.

Què passarà si els prestamistes tanquen l’aixeta?

Han de col·locar els diners en algun lloc. És cert que per la pujada de tipus més intensa als Estats Units molts se n’han anat a aquest país, però si els diners volen estar segurs han d’estar a Occident. Si volen risc anirien al món emergent o en desenvolupament. Hi haurà problemes de finançament en algun moment? Crec que estem més preparats per a turbulències als mercats i els governs europeus saben que no poden fer el que els doni la gana com abans de la Gran Recessió. No ens sortirà tan barat endeutar-nos com en els últims anys, però no crec que anem a una crisi de deute. Europa tornarà a la disciplina fiscal a partir del 2024, tot i que no de manera tan rígida com abans.

En dos anys hem encadenat una crisi sanitària d’enorme envergadura i una crisi d’inflació. Quins canvis irreversibles han provocat a l’economia mundial?

N’hi ha un d’irreversible que és la forma de globalització anterior i que canviarà en alguns elements clau. Un d’aquests és la primacia del cost (el més baix possible). Això s’ha acabat. Continuarà sent important, però caldrà tenir un cert nivell d’inventari, d’estocs. Necessitem tenir més capacitat en alguns processos de comerç, com vaixells o contenidors. No podem dependre només d’un proveïdor concentrat, singularment la Xina. Cal duplicar proveïdors. A sectors estratègics necessitem que una part de la producció vingui a Occident, com és el cas dels microxips o tot allò relacionat amb les ciències de la salut.

Subscriu-te per seguir llegint