La Seguretat Social nega l’atenció presencial que exigeix a la banca

Un senyor gran que vol contractar una empleada de la llar, o un altre que la vol donar de baixa perquè viurà amb el seu fill; una dona que mor i la seva filla comprova que segueix percebent la pensió de viduïtat que hauria de donar de baixa, però, és clar, la dona ha mort i ella és la filla, no la titular; una família vulnerable i en risc d’exclusió social que té dret a l’Ingrés Mínim Vital (IMV); un jubilat que desconeix la base reguladora, una dona que vol donar d’alta el seu fill nounat perquè li assignin un pediatre i una altra que necessita cobrar la baixa de maternitat…

Qui ha de fer o ha hagut de fer un tràmit a la Seguretat Social des que les oficines van tancar al públic fa tres anys sap que l’única manera de garantir l’accés a les prestacions gratuïtes a les quals té dret és pagar un professional perquè faci el tràmit. Ho denuncien els usuaris, els sindicats i, ara, els professionals laboralistes, que critiquen un sistema automatitzat on es nega l’atenció presencial i genera «inseguretat jurídica».

I és que el Govern ha exigit a la banca la inclusió financera de la gent gran i que garanteixin els seus serveis a l’Espanya buidada amb oficines que havien tancat i un tracte presencial per protegir els drets de persones grans o vulnerables. Però què passa amb la Seguretat Social? L’atenció a la finestreta ha desaparegut des de fa tres anys i el Govern augmenta la bretxa digital igual que ho fa la banca. L’entrada a les oficines de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) està prohibida al ciutadà, ja que ara les oficines són virtuals i els tràmits burocràtics.

Aquesta «privatització encoberta» de la Seguretat Social obliga els usuaris a acudir a professionals laboralistes per aconseguir prestacions que són gratuïtes. Els retards a l’hora de cobrar jubilacions, pensions de viduïtat, prestacions per baixa de maternitat o l’Ingrés Mínim Vital (IMV) són una realitat davant d’una falta d’atenció directa que suma queixes d’usuaris i també de professionals, que es veuen obligats a realitzar cursos de forma constant per veure com fer els tràmits o dubtes que hauria de resoldre un funcionari en finestreta.

I és que els professionals (advocats, graduats socials, assessors laborals…) tampoc no poden accedir a les oficines de forma presencial. Per a ells, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha creat Càsia, un sistema de comunicació en línia entre professionals i les administracions per a la gestió diària.

Des del sector dels professionals laboralistes lamenten la manca d’atenció presencial, ja que s’ha generat «una indefensió jurídica» a l’usuari i als qui treballen al sector. «És com si per fer un empadronament s’obligués a la firma digital i no hi hagués atenció presencial. És una cosa incomprensible», explica Rubén Molina, graduat social d’un despatx laboralista a València.

Subscriu-te per seguir llegint