Ser jove i poder estalviar en una època marcada per l’adversitat

Un 27,9%. Aquest és el percentatge de joves espanyols en edat de treballar que a mitjans d’aquest any no tenien ni tan sols l’oportunitat de poder accedir al mercat laboral. Les dades, ofertes per l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) i corresponents als menors de 25 anys, representaven el doble que la mitjana de la Unió Europea (13,6%).

En cas de superar aquesta difícil barrera d’aconseguir un lloc de treball, la realitat majoritària per a ells és trobar-se davant una feina de caràcter temporal i amb un salari que, segons les últimes dades anuals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2020, ni tan sols arriba als 1.750 euros bruts entre els menors de 35 anys. El llast no és nou. Des de la Gran Recessió, els més joves han sigut els que menys han pogut recuperar les seves condicions econòmiques.

En aquest escenari d’adversitat, que el preu d’una vivenda s’hagi disparat un 8% respecte l’últim any, segons l’Índex de Preus de l’Habitatge del segon trimestre de l’INE, i que la inflació -augmentada a més des de l’inici de la guerra a Ucraïna- hagi elevat fins a cotes difícilment assumibles accions tan necessàries com posar gasolina al dipòsit del cotxe o omplir d’aliments la nevera, han sigut tan sols els nous cops que converteixen en gairebé una utopia l’intent de tenir uns estalvis estables -o almenys que no minvin- per buscar sortir de casa dels pares a una edat relativament primerenca. Al final, per a molts d’ells, aquest ha acabat sent un repte només possible de superar a llarg termini.

No obstant, en algunes ocasions, una vegada sobrepassades totes aquestes traves, aconseguir emmagatzemar un matalàs econòmic suficient és possible. I arriba, amb això, la segona qüestió clau a afrontar: mantenir aquesta guardiola aturada i anar incrementant-la a poc a poc amb els rèdits del treball? Estalviar amb un objectiu de compra en ment? O apostar per un actiu borsari o en forma de criptomonedes a llarg termini per treure un profit més gran a futur amb un risc més o menys alt?

Aquesta última opció, la de la inversió, és la que en moltes ocasions pot resultar més atractiva. El motiu, simple, és el fet de no necessitar grans quantitats per començar. «Amb 50 euros pots accedir a la borsa [el mateix passa amb els bitcoins, per exemple], mentre que per comprar un immoble necessites moltíssim més estalvi i per a una persona jove això és més complicat», destaca sobre això Sergio Llobregat, un jove arquitecte espanyol establert per la seva feina a Andorra des de fa gairebé dos anys.

Criptomonedes i accions

Les dades avalen aquesta perspectiva. Segons un estudi publicat la setmana passada pel broker XTB, gairebé la meitat dels joves espanyols (un 46%) ha invertit almenys una vegada en els mercats financers, i són les criptomonedes (55,7%) i les accions (50%) els principals atractius per a això. El volum de la inversió, segons l’informe, no arriba a mil euros per a un 36,3% dels enquestats, mentre que un 42,5% té entre 1.000 i 5.000 euros invertits en un o alguns d’aquests mercats financers.

La mirada de molts, davant aquesta realitat, és cap al futur. Per a Jaime Masià, que amb 29 anys treballa com a entrenador personal i de natació, són uns diners «que no necessito tocar» a curt o mig termini i en els quals «cada cert temps en poso una mica per tenir-los allà, com a mètode d’estalvi». És a dir, una inversió progressiva amb uns fons que no són utilitzats en el dia a dia.

Una mirada a llarg termini

Però l’horitzó dels joves no només està en la petita inversió, sinó que a la llarga també està en poder tenir coses tan elementals com una habitatge propi, més encara en un moment en què el preu del lloguer a ciutats com Barcelona, Madrid o València resulta gairebé prohibitiu. De mitjana, a l’octubre, el preu del metre quadrat a l’habitatge de lloguer -segons les dades de Fotocasa- era de 10,49 euros, pràcticament un 4% més que el valor del mateix mes un any enrere.

En el fet de poder adquirir un pis, la situació no resulta gaire més esperançadora. L’última Enquesta financera familiar del Banc d’Espanya, referent a l’any 2020, assenyalava que només un 36% de les llars que tenien com a cap de família algú menor de 35 anys tenien un habitatge en propietat. El 2011, aquesta xifra era gairebé el doble (69,3%).

Aquesta evolució mostra la dificultat creixent per a aquest segment de població a l’hora de poder comprar un habitatge i el per què es necessita aconseguir un estalvi en grans quantitats en un moment d’adversitat. És el que plantegen joves com Alberto Corredera, que ara mateix ja dedica «el màxim dels estalvis disponibles per a la futura casa o per acabar de pagar el cotxe».

En altres ocasions, si l’adquisició de l’immoble és la finalitat, pot passar que l’única opció sigui buscar una nova feina que permeti augmentar el salari -o millorar les perspectives futures- i el que es pot emmagatzemar d’aquest cada mes. Fins i tot si això suposa deixar aparcat el que has estudiat o llançar-se de nou als llibres per millorar les teves expectatives. Canviar de feina, com sintetitza Miguel Pardo, no només per millorar salarialment i poder estalviar sinó també per guanyar qualitat de vida.

Subscriu-te per seguir llegint