Les transmissions de finques rústiques cauen un 15% a Girona

Les transmissions de finques rústiques han disminuït un 15,59% aquest 2022 a les comarques gironines. Enguany, fins a finals d’octubre, s’han efectuat 3.636 operacions d’aquest tipus, que inclouen tant compravendes com herències o donacions. L’any passat, durant els deu primers mesos de l’any, la xifra ascendia fins a 4.203 transmissions de finques rústiques a la província de Girona, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Aquest darrer octubre es van registrar les pitjors dades dels darrers quatre anys, si comparem amb el mateix mes d’anys anteriors. Enguany al desè més de l’any es van efectuar 337 operacions d’aquest tipus, una xifra inferior a la dels 2021 (380), 2020 (377) i 2019 (347).

Tanmateix, dels darrers quatre anys, només el 2021 es van dur a terme més transmissions de finques rústiques a les comarques gironines durant els primers deu mesos de l’any que aquest 2022. El 2020, amb l’esclat de la pandèmia, el total d’operacions fins a finals d’octubre van ser un 27,57% menors a les xifres d’enguany, amb 2.850 operacions. El 2019, durant el mateix període, es van tancar un total de 3.440 transmissions de finques rústiques, un 5,69% menys que enguany. La tendència a la baixa a Girona, respecte a l’any passat, contraresta amb les xifres globals a Espanya, que registra un augment de les transmissions de finques rústiques.

A la demarcació de Girona, el preu de la terra agrícola s’ha mantingut durant els darrers anys, segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. El 2016, a Girona, el preu mitjà per hectàrea era de 10.499, mentre que el 2021 va ser d’11.089 euros, un increment del 5,61% en sis anys.

Al focus dels inversors

El negoci de la terra es consolida com un recurs cada cop més escàs i car. Mentre els preus dels aliments per a la venda al públic continuen la seva escalada a l’alça (és el cas de l’oli, la llet, el sucre o els ous, entre altres productes), cosa que no sempre es tradueix en unes cotitzacions millors en origen, les explotacions rústiques d’Espanya es converteixen en refugi on els inversors busquen més rendibilitats.

El sòl agrari, sobretot el de regadiu, és un actiu immobiliari que es caracteritza per la seva estabilitat en termes de valor i ha generat rendiments mitjans al darrer lustre entre el 0% i el 2,5% per a la majoria de les tipologies de cultius i unes taxes de rendibilitat total, exclosos impostos i subvencions, que es mouen entre el 4% de les pastures i pastures i l’11% dels productes d’hivernacle. Així ho constata l’informe Sòl Agrari a Espanya 2022, elaborat per la consultora Tinsa, que revela que el valor del sòl puja fins a 157.000 euros per hectàrea als cultius d’hivernacles.

Mentre els fons d’inversió no deixen de desembarcar a l’àmbit agrari -sobretot en grans explotacions i indústries agroalimentàries- «hi ha poca visibilitat sobre el valor del sòl transaccionat, ja que una quantitat considerable de les operacions es corresponen amb figures alternatives a la compravenda tradicional, com a herències i donacions. Cal una transparència més gran en aquest negoci», reconeix Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de Tinsa.

«Els actius rústics han entrat en els darrers anys al punt de mira dels inversors atrets pel valor estable de la terra i el potencial de millora dels rendiments. S’interessen principalment per cultius de regadiu, més valorats i rendibles, i per grans superfícies amb l’objectiu de generar economies d’escala i millorar la rendibilitat de la inversió mitjançant tècniques de cultiu intensives i superintensives», destaca Cristina Arias.

Subscriu-te per seguir llegint