Benestar animal i expectatives dels ciutadans

La Comissió Europea ha aprovat en els darrers mesos 28 plans estratègics, un per a cada estat membre de la Unió i dos per a Bèlgica

Zona de cultius en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Zona de cultius en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS / Europa PressJesús Domingo

Europa PressJesús Domingo

La nova Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea (UE) entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2023 després que la Comissió Europea hagi aprovat els 28 plans estratègics, un per cada Estat membre i dos per a Bèlgica, amb un total de 307.000 milions d’euros de cofinançament europeu i nacional per al període 2023-2027.

L’aprovació de l’últim dels plans, el corresponent als Països Baixos, ha culminat el procés de revisió perquè la nova PAC entri en vigor amb un total de 264.000 milions d’euros de finançament de la UE que ajudaran els agricultors europeus a la transició cap a un sector agrícola sostenible i resistent, així com a preservar la vitalitat i la diversitat de les zones rurals.

Mentrestant, altres programes que entren dins l’àmbit de la PAC però fora dels plans estratègics, com ara el programa per a les regions ultraperifèriques, el pla escolar de la UE o els programes de promoció, es beneficiaran d’un finançament addicional de la UE de fins a 6.000 milions d’euros.

Cada any es distribuiran prop de 20.000 milions d’euros de suport a la renda bàsica als agricultors elegibles, una ajuda condicionada a fer que els agricultors apliquin estàndards bàsics reforçats per a bones condicions agrícoles i ambientals (BCAM), que s’espera que cobreixin prop del 90% de les explotacions de la UE.

Per la seva banda, les petites i mitjanes explotacions de 25 països de la UE rebran més suport a la renda gràcies a un pagament redistributiu que puja al 10,6% de tots els pagaments directes i que arriba a 4.000 milions d’euros anuals, 2 ,5 vegades més que els pagaments redistributius en el marc de la PAC actual (2014-20) que només apliquen deu Estats membres.

A més, per ajudar els agricultors a fer front a les crisis, el 15% de les explotacions agrícoles de la UE rebrà suport per subscriure’s a primes d’assegurances, participar en fons mutus o altres eines de gestió de riscos.

Un altre dels grans objectius d’aquesta nova PAC és avançar cap a cultius més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, per això prop de 98.000 milions dels plans estratègics de la PAC, el 32% del finançament total, es dedicaran a generar beneficis per al clima.

Reducció de les emissions

Així mateix, s’incentivarà l’emmagatzematge de carboni per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i s’impulsaran l’agricultura ecològica, la producció d’energies renovables o la rotació de cultius.

D’altra banda, per tal de garantir el relleu generacional, un total de 8.500 milions de despesa pública ajudarà els joves agricultors a establir, invertir i mantenir el negoci en els primers anys d’activitat.

La conclusió principal de l’informe que la presidència del Consell d’Agricultura va presentar a la darrera reunió és que: «L’actual legislació de la Unió Europea (UE) en matèria de benestar animal no satisfà plenament les necessitats actuals i futures».

L’informe assenyala que l’aplicació de la legislació vigent no respon a les expectatives de la ciutadania d’avui. El compliment continua sent molt problemàtic en àmbits com el transport d’animals, especialment de llarga distància, el transport d’animals joves o gestants i l’exportació de bestiar, encara que s’han fet alguns avenços. Sembla que falten indicadors fiables per supervisar i fomentar millores en el benestar dels animals.

També destaca que a causa de les diferents expectatives de la ciutadania, les preocupacions ètiques i les demandes del mercat, la situació varia d’un Estat membre a un altre i d’un sector a un altre. Per tant, es considera que s’ha d’adoptar un enfocament harmonitzat a escala de la UE, ja que dur a terme activitats exclusivament a nivell nacional conduiria a una situació en què cada país comptaria amb una legislació pròpia i diferent, cosa que provocaria més distorsions de la competència i uns nivells desiguals de benestar animal.

A més, l’informe es fa ressò de les peticions de molts països, un augment de la coherència entre el marc legislatiu intern de la UE i el seu enfocament de les importacions de productes d’origen animal des de països tercers.

Subscriu-te per seguir llegint