Mor Nicolás Redondo, el primer líder de la UGT que li va muntar una vaga al PSOE

Figura clau del sindicalisme durant les dècades dels 80 i 90, va ser militant socialista i va participar en els Pactes de la Moncloa

Capella ardent de Nicolás Redondo a Madrid. | EFE

Capella ardent de Nicolás Redondo a Madrid. | EFE / Gabriel Ubieto. Barcelona

Gabriel Ubieto. Barcelona

L’històric líder sindicalista de l’UGT, Nicolás Redondo Urbieta, va morir ahir als 95 anys. El també militant i dirigent del PSOE va ser una de les figures clau del sindicalisme durant les dècades dels 80 i 90 a Espanya, participant en els Pactes de la Moncloa i organitzant diverses de les principals vagues generals de finals de segle. Redondo, que compartia carnet de la UGT i del PSOE, va posar per davant la seva militància a la central -va arribar a renunciar a dirigir el partit durant la Transició- i va ser el primer secretari general que va traçar una línia entre les dues organitzacions, en nom de l’autonomia del sindicat.

De la mateixa manera que l’actual secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, s’ha assegut amb el socialista Pedro Sánchez per intentar establir un pacte de rendes que reparteixi els costos de la inflació més gran en dècades, Nicolás Redondo va fer el mateix amb Adolfo Suárez i va aconseguir impulsar el que es va batejar com els Pactes de la Moncloa. Uns acords en què els sindicats van acceptar reclamar menys salaris i rebaixar l’elevada conflictivitat laboral d’aquell moment, en nom d’una estabilitat econòmica més gran.

Metal·lúrgic de Baracaldo (Biscaia) i nascut el 1927, Nicolás Redondo es va afiliar a la UGT el 1945 -sis anys després de la fi de la Guerra Civil- i va assumir la secretaria general el 18 d’abril del 1976. El basc va haver de pilotar l’històric sindicat espanyol -CCOO es va fundar a la Transició i aleshores amb prou feines comptava amb uns pocs anys d’història- entre les crisis del petroli del 1973 i del 1979, que van disparar l’IPC per sobre dels dos dígits i van tensar les taules de negociació amb les patronals fins a alts nivells de mobilitzacions obreres.

Mentre fa un any el Govern va aconseguir pactar amb patronal i sindicats una nova reforma laboral la principal comesa de la qual és reduir els elevats i crònics nivells de temporalitat existents entre els treballadors, aquesta va ser una de les causes que van portar Redondo a muntar-li al seu col·lega de partit Felipe González és una de les vagues generals més grans de la història d’Espanya. Així, el 14 de desembre del 1988, l’UGT va convocar juntament amb CCOO una aturada contra els nous contractes temporals dissenyats pels socialistes i que estaven especialment enfocats en els joves. El 10 d’abril del 1994, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de l’UGT i es va retirar de tota activitat política.

Subscriu-te per seguir llegint