Una nova Política Agrària Comuna

La nova PAC va entrar en vigor el passat 1 de gener i marcarà un canvi important en la regulació del camp espanyol i de la resta de la UE amb molts interrogants, accentuats per la crisi energètica i alimentària a causa de la guerra d’Ucraïna. Els agricultors i ramaders i les seves administracions ultimen els preparatius per «estrenar» una PAC vigent entre el 2023 i el 2027, que té com a novetats un increment dels objectius mediambientals i un disseny que dóna més responsabilitat als governs en decidir el destí de les ajudes amb els plans estratègics nacionals.

Ratificada a finals del 2021, es considera la segona reforma de la PAC més profunda dels seus 60 anys d’història i la més ambiciosa quant a objectius verds, però arriba després d’un any de transició especialment dur per un panorama inèdit que ha derivat en una conjuntura d’inflació.

La PAC afecta deu milions d’empreses a la UE i uns 700.000 productors espanyols. Segons el Ministeri d’Agricultura, 630.000 agricultors i ramaders podran cobrar els ajuts. El pressupost és de 307.000 milions d’euros, 268.000 dels fons comunitaris, als quals se suma l’aportació dels països. Espanya percebrà més de 47.000 milions i, segons el ministeri, els productors rebran 7.150 milions d’euros anuals.

Espanya, on les subvencions suposen el 20% dels ingressos agraris, serà el tercer país més beneficiat, darrere de França i Alemanya. La PAC té dos pilars, el primer de suports directes i mesures de mercat, i el segon, dedicat al desenvolupament rural.

Subscriu-te per seguir llegint