«A Espanya tenim totes les cartes a la mà per disposar d’un gran sector de l’espai»

Per què volen desplegar 250 nanosatèl·lits?

Per donar cobertura d’Internet de les coses (IoT) a baix cost a qualsevol lloc del món. A la connectivitat d’internet de les coses avui dia hi ha dos móns completament diferents. Un amb cobertura mòbil que arriba al 10% del planeta amb equips extremadament econòmics i compatibles. Un equip per a IoT dins d’una ciutat amb cobertura d’un operador mòbil costa 5 euros i ja hi ha 2.000 milions de dispositius com aquests. Després hi ha la resta del món on no hi ha cobertura dels operadors mòbils i els dispositius costen 500 euros. Ara només hi ha 5 milions d’aquests dispositius.

On està aquest 90% sense cobertura?

A Espanya està a les zones rurals. A nivell global, als oceans o a l’Àfrica, on la cobertura és gairebé inexistent. A Amèrica del Nord i Sud-amèrica la cobertura és molt menor que a Europa. En aquests àmbits, si vols seguir un contenidor refrigerat d’extrem a extrem des que surt del Brasil fins que arriba a París tens moltes zones sense cobertura.

Com ho fan per resoldre el problema?

Nosaltres agafem el sistema estàndard que utilitzen els operadors mòbils, l’evolucionem amb ells i despleguem satèl·lits que permeten utilitzar els dispositius de 5 euros a qualsevol lloc del món. Això significa que tens un equip estàndard funcionant sobre una constel·lació de satèl·lits. Aquesta tecnologia, que és única, la demostrarem al febrer amb el llançament del primer satèl·lit en un coet de Space X (firma que lidera Elon Musk). Amb aquest satèl·lit demostrarem la tecnologia extrem a extrem amb el nostre soci, que és Telefónica. Desplegarem una constel·lació del que es diu baixa òrbita. Els satèl·lits tradicionals van a 30.000 quilòmetres de distància. Els nostres estaran a 550 quilòmetres donant voltes al globus. Això significa que amb un satèl·lit ja tindrem cobertura a tot arreu, amb un temps molt alt de refresc entre que passa una vegada i una altra. Anirem llançant satèl·lits per reduir aquest temps. A finals de l’any que ve tindrem cinc satèl·lits en òrbita i ja entrarem en la fase comercial.

Poden començar només amb cinc satèl·lits?

Sí, a la internet de les coses tens tres grans grups d’aplicacions. Un grup que no és sensible al retard com l’agricultura, ramaderia i infraestructures; un altre que funciona amb fins a un missatge per hora com la logística marítima; i un tercer grup de comunicació gairebé en temps real com la logística terrestre. Nosaltres amb aquests cinc satèl·lits inicials donarem servei a totes les aplicacions que no són sensibles al temps de retard. L’any 2024 llançarem 64 satèl·lits i arribarem a l’hora de temps de revisita. Amb això ja cobrirem el 70% del mercat d’internet de les coses i després quedarà l’altre 30% per al qual necessitem fins a 250 satèl·lits per donar servei en temps real.

Quant de finançament han captat fins ara?

Hem captat 12,5 milions d’euros. Vam fer primer una ronda llavor i després una de sèrie A en la qual van entrar tres grans accionistes: Indra (la companyia aeronàutica del Ministeri de Defensa) que té el 9% de l’accionariat; Cellnex que disposa del 3%; i Sepides (vinculada a l’Estat) amb un 5% dels títols.

Quant costa llançar un nanosatèl·lit?

Nosaltres utilitzem satèl·lits molt petits. Ocupen 30 centímetres per 20 i per 10 quan no tenen desplegats els panells solars i pesen uns dotze quilos. Avui dia els grans llançadors, com Space X, tenen coets per a llançament de petits satèl·lits. Hem arribat a un acord amb Space X perquè ens llanci el pròxim satèl·lit el 15 de febrer. Allà va per pes. Llançar el satèl·lit al febrer ens costa 150.000 euros.

I el satèl·lit per si mateix?

El satèl·lit per si mateix uns 700.000 euros. Hi portem invertits molts diners. Abans un satèl·lit costava 250 milions d’euros. Ara costa un milió d’euros amb el llançament inclòs. La reducció ha sigut brutal, però malgrat això estar a l’espai és car.

Com està d’avançada Espanya en solucions espacials?

A Espanya tenim totes les cartes a la mà per tenir un gran sector de l’espai. Disposem de tecnologia pròpia, capacitat i talent gràcies a les universitats. Ens falta un mercat inversor com l’americà. És una tecnologia que necessita molt temps de maduració i això per a un fons és molt més complicat. Vam crear la companyia el 2018 i fa quatre anys que no facturem. Això és molt de temps. És una inversió molt important sense haver arribat a mercat.

Quin sentit té una agència espacial espanyola?

Té tot el sentit i més ara. Fins ara l’espai ha sigut un àmbit de grans corporacions i d’empreses semipúbliques. Ara que hi ha una eclosió i que el nombre de companyies es multiplica per cent és imprescindible tenir una agència espacial espanyola que marqui una estratègia de país.

Quin és el seu model de negoci?

És un model de negoci superescalable. Quan llances una constel·lació de satèl·lits de baixa òrbita, un dels grans problemes és que cobreixes tot el globus i comercialment has d’atacar tothom. Això és econòmicament inviable. Arribar a un país i aconseguir que un client que no coneix la marca et confiï les seves telecomunicacions costa tres anys i molts diners. Nosaltres, com que funcionem amb el mateix dispositiu que ja està utilitzant l’operador mòbil, el que fem és convertir-nos en l’extensió de cobertura d’aquesta empresa de telecomunicacions. Tenim un acord amb Telefónica.

Subscriu-te per seguir llegint