El sector immobiliari preveu una caiguda del 20% de les vendes el 2023

El president de l’AIC dispara contra els polítics per utilitzar-los com un «camp de proves de solucions inútils»

Pisos en venda a Platja d’Aro, en una imatge d’arxiu.

Pisos en venda a Platja d’Aro, en una imatge d’arxiu. / Aniol Resclosa

ACN

El sector immobiliari afronta un 2023 carregat d'incògnites i incert, però amb l'esperança que sigui el tret de sortida d'un "canvi de cicle positiu". "No hi ha bombolla que vagi a explotar, però si alteracions importants del desenvolupament del mercat en els pròxims mesos. En aquest sentit, es planteja una previsió d'una caiguda del 20% en les compravendes i del 7% en els preus", ha assenyalat la secretària d'Habitatge, Marina Berasategui, una de les ponents de la 8a edició de la Tribuna Immoscòpia, organitzada pels API de Catalunya. De fet, no s'han estalviat les crítiques i el president de l'AIC, Vicenç Hernández Reche, ha disparat contra els polítics per utilitzar el sector immobiliari com un "camp de proves de solucions inútils".

"Cal que deixin de legislar des de la tossuderia ideològica i la propaganda populista", ha continuat Hernández Reche, que ha reclamat que s'aprofitin els coneixements de col·legis i associacions professionals per solucionar la problemàtica de l'accés a l'habitatge. "Ens espera un 2023 que anirà de menys a més en el número de compravendes d'actius residencials, que consolidarà tendències que encara estan en procés de maduració i que seran la base del nou cicle immobiliari en el qual ens estem endinsant", ha pronosticat el president de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, que ha posat els ulls en la inflació. "Del seu desenllaç en dependrà l'avenç de l'economia cap a un escenari d'estabilitat i regeneració del sector o cap a altres escenaris menys optimistes", ha reconegut Hernández Reche.

"Aquest 2023 tenim tres grans reptes per endavant: l'accés dels joves al mercat immobiliari, l'impuls de promocions d'obra nova per a col·lectius vulnerables i l'increment sistèmic dels preus de l'habitatge", ha enumerat Berasategui, que ha posat sobre la taula les mesures de l'administració per impulsar polítiques per augmentar el parc immobiliari de qualitat, potenciar el lloguer social, acabar amb les okupacions i posar en marxa ajudes per al pagament del lloguer a les famílies amb menys poder adquisitiu. "A diferència de crisis anteriors, estem davant d'un sector més madur i transformat", ha afegit el director general d'Habitatge del govern espanyol, Francisco Javier Martín, que considera que administració i sector privat estan "obligats a entendre's".

"Les administracions públiques som responsables de proveir habitatge assequible i el sector privat ha protagonitzat la producció d'immobles durant la història del nostre país", ha recordat Martín, que ha parlat de diversos reptes com l'energètic, el de producció i la col·laboració público-privada. En la taula rodona 'La situació actual del mercat immobiliari', el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, ha indicat que "el sector es troba en un moment de canvi a nivell mundial en termes mediambientals i geopolítics, i porta una tendència positiva i de recuperació, encara que per sota dels nivells d'anys anteriors". "Esperem que els fons europeus Next Generation ens ajudin a posar al dia el parc immobiliari i a mentalitzar la societat que anem cap a un canvi", ha reflexionat en veu alta Costa.

El president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, ha subratllat que hi ha un clar "dèficit estructural" de producció d'habitatge. "Això repercuteix en un augment dels preus i en mercats cada cop més tensionats", ha apuntat Vilajoana, que també ha criticat la reserva del 30% per a habitatge social que aplica l'Ajuntament de Barcelona. "No només afecta negativament els promotors sinó també a la ciutadania, ja que la llei ha tingut l'efecte contrari al desitjat", ha manifestat el president de l'APCE. "En els últims cinc anys s'han construït només 52 habitatges de protecció oficial amb aquesta normativa del 30%. És evident que la mesura ha resultat ser totalment ineficient", ha conclòs Vilajoana.