Un estudi, que ha comptat amb la participació de quatre empreses gironines (Francisco Oller, J. Vigas, Manuel Serra i TESA) i l’institut Català del Suro, ha determinat la rellevància del procés productiu dels taps de suro en la seva permeabilitat i la influència en l’evolució del vi.

El «Projecte per a la determinació de l’evolució de la permeabilitat a l’oxigen al llarg de les diferents condicions de fabricació dels taps de suro i l’efecte d’aquest paràmetre en el vi tranquil i escumós» es va iniciar l’any 2017 i va acabar el passat 2022. Durant aquests cinc anys, ha estudiat diverses variables en el procés de producció i fabricació per veure com poden afectar a la permeabilitat dels taps de suro i determinar la seva influència en l’evolució dels vins tranquils i escumosos.

L’estudi determina que la indústria surera, amb una elevada presència a les comarques gironines, té una gran importància en l’evolució del vi. Assegura que s’ha constatat que l’aportació d’oxigen després del tapament amb un tap de suro correctament embotellat prové del propi tap de suro i no de l’ingrés d’oxigen extern.

A més, afirma que la permeabilitat a l’oxigen dels taps i les condicions d’emmagatzematge del vi són paràmetres clau per assegurar el seu correcte estat organolèptic. Aquests tenen influència en «l’evolució del vi tranquil en l’àmbit analític i sensorial».

També expliquen que diversos estudis demostren que el mateix vi tapat amb taps de suro amb diferent permeabilitat poden evolucionar de forma diferent. Per aquest motiu, després de l’embotellament, l’exposició a l’oxigen depèn de l’eficiència del tancament.

Un estudi gironí

El projecte l’ha desenvolupat la Fundació Institut Català del Suro -situada al Baix Empordà, concretament a Palafrugell-com a centre de recerca i coordinadora del partenariat de quatre empreses elaboradores de taps de suro de Girona: J. Vigas S.A. i Manuel Serra S.A, especialitzades en tap de suro natural, i Francisco Oller S.A. i TESA S.A, que elaboren taps de suro aglomerats amb dos discos per a vi escumós.

També ha comptat amb la col·laboració del ComitéChampagne i l’Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino de la Universidad de la Rioja.