L’edificació es va estancar a les comarques gironines durant el 2022. És una de les conclusions que s’extreu del balanç del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) que analitza les dades dels projectes d’execució; és a dir, aquells que són obligatoris per poder començar tant obra nova com rehabilitacions.

A la demarcació, els arquitectes van visar 2.232 expedients -la xifra més alta de l’última dècada- que sumen 684.742 metres quadrats. Si es posa el focus damunt la superfície, representa tan sols un 1,56% més en relació amb el 2021 (aleshores, van ser 674.244 m²). Però si la dada es compara amb la del 2019, l’últim any prepandèmia, arriba a ser gairebé un 16% més (589.785 m²).

És a dir, que tot i que l’edificació s’hagi atenuat durant el 2021, a les comarques gironines encara es manté per sobre dels registres anteriors a la covid-19. Cosa que no passa arreu de Catalunya. Perquè aquí, si bé la superfície total visada va créixer un 4,4% en relació amb l’any passat, encara continua per sota dels nivells del 2019.

Visats d'habitatges nous a Girona DdG

Si les dades de superfície visada es posen damunt del mapa, aquelles comarques on durant el 2022 es van certificar més metres quadrats són el Baix i l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva. I per municipis, aquells que acaparen més superfície construïda són Girona, Olot, Begur i la Jonquera.

Menys habitatges nous

L’estudi també permet segmentar els expedients per tipologies, i veure quins es refereixen a obra nova, i quins a rehabilitació. Durant el 2022, els arquitectes gironins van visar 442.585 m² de noves construccions arreu de la demarcació, cosa que representa tan sols un «ínfim» 0,1% més en relació amb el 2021, concreta el president de la demarcació de Girona del col·legi, Marc Riera.

Superfície dels projectes d'execució visats pels arquitectes gironins DdG

Si es posa el focus en els habitatges nous, en aquest cas d’un any per l’altre la xifra va anar a la baixa. Perquè durant el 2022 els arquitectes van visar 1.668 (sumant tant pisos com cases) mentre que el 2021 n’havien estat 1.710.

Sigui com sigui, però, Marc Riera subratlla que, a la demarcació, «l’obra nova contínua tenint el pes predominant de l’edificació», perquè arriba a representar el 66% de totes les obres que s’han fet a les comarques gironines. I, per contra, a la rehabilitació encara li queda camí per fer.

«L’obra nova contínua tenint el pes predominant de l’edificació, la rehabilitació és poc significativa»

L’any passat, segons recull el COAC, les grans reformes van créixer un 4,3% a la demarcació. Se’n van visar 224.031 m²; sobretot, a l’Alt i el Baix Empordà, al Gironès i a la Selva. Marc Riera explica, però, que el pes de la rehabilitació encara continua essent «poc significatiu» si es compara amb el de l’obra nova, i en aquest sentit confia que les ajudes dels fons Next Generation contribueixin a impulsar les reformes. «Continuarem treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra, perquè la resposta als nous reptes ha de passar per renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions», subratlla el president del COAC.

Hostaleria i educació

D’altra banda, l’estudi dels arquitectes gironins també analitza l’evolució que han tingut aquelles altres tipologies d’edificacions. A la demarcació, aquells projectes que no són d’habitatge van sumar 180.898 metres quadrats durant el 2022, un 2,1% més en comparació amb l’any anterior, i un 11,8% més en relació amb el 2019.

Pel que fa a sectors, la superfície en hostaleria creix considerablement per primer cop en quatre anys, i també van a l’alça l’educació i, en menor mesura, les oficines. Per contra, la sanitat i el comerç van tancar l’any a la baixa, amb un decreixement d’un 62,1% i un 5,2%, respectivament.