La licitació d'obres públiques a Catalunya s'enfila un 34% durant el 2022

Els contractistes alerten sobre l'augment de preus i adverteixen que 573 projectes van quedar deserts

ACN

La licitació d'obres públiques a Catalunya es va enfilar fins als 3.964,5 milions el 2022, xifra que representa un 34% més per l'augment de la inversió per part l'administració general de l'Estat –fonamentalment Adif-, el cicle electoral i els fons europeus, que al 2021 van mostrar un increment "imperceptible", segons ha explicat aquest dimecres el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya, Lluís Moreno. L'entitat ha advertit que tot i aquest increment les empreses continuen amb "greus problemes financers" per l'augment del preu de l'energia i les matèries primeres i per la pujada dels tipus d'interès. Com a conseqüència, les obres desertes van ascendir fins a les 573 en un any per import de 166,3 milions.

Si es compara amb el trimestre anterior, les obres públiques licitades a Catalunya, es van disparar un 120% per l'entrada en el transcurs del quart trimestre de la licitació del soterrament de l'R2 a Montcada i Reixac, amb 513 milions d'euros; i les obres de la línia Llobregat-Anoia de FGC, amb 320 milions d'euros, al quart trimestre.

En total, l'Administració General de l'Estat va licitar obres per valor de 993,2 milions d'euros, un 49% més que al 2021 i el 25% del total, de manera que les obres de Montcada suposen el 52% del total, mentre que l'administració més activa va ser la local, amb 1.704 milions d'euros, un 11% més que al 2021. Segons Moreno, la proximitat de les eleccions municipals fa que augmenti la licitació dels ajuntaments amb motiu de la precampanya.

Pel que fa la Generalitat de Catalunya, va licitar obres per valor de 1.267 milions d'euros, un 67% més, i destaquen els treballs per a l'L8 entre Plaça Espanya i Gràcia i les obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica per valor de 115 milions.

Si s'analitza per organismes, el més licitador va ser Infraestructures.cat, amb 775,3 milions d'euros, seguit d'Adif, amb 697,8 milions, i BIMSA, amb 240 milions.

Un altre dels factors que ha influït en l'augment de les licitacions són els Acords Marc, amb 20,3 milions i que sumen el 10,6%. En aquest cas, el sistema de contractació és dinàmic i no tot el que és licita pot ser contractat en el mateix any i s'executin alguns dels imports.

573 obres desertes el 2022

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Lluís Moreno, ha lamentat que les revisions de preus "no estan del tot ben regulades ni ben sistematitzades ni arriben a suportar el greuge patrimonial". En total, s'han deixat 573 obres desertes i algunes s'han pogut tornar a licitar i finalment adjudicar, però mentrestant, a l'espera de tancar les dades definitives del darrer semestre del 2022, s'han tingut 166 milions en els "llimbs".

D'altra banda, Moreno ha mostrat la seva preocupació per un possiblement endarreriment de la licitació d'obres del 2023 a càrrec dels fons Next Generation, que finalitzen el 2026 i que un retard pel fet que no hi hagués concurrència perquè els preus oferts són massa baixos les subvencions s'acabin retirant. De moment, la licitació vinculada a aquests recursos s'ha anat incrementant fins als 633 milions, un 16% del total.

"Ens preocupa i insistim que s'han de licitar obres amb actualització dels preus en funció del mercat. No pot ser que es licitin obres avui en funció de projectes del 2019 o el 2020, no pot ser", s'ha exclamat Moreno. "La pujada de preus és massa extraordinària i massa onerosa com perquè no es tingui en compte", ha continuat Moreno, que no obstant això, ha valorat positivament que les administracions públiques s'encaminin a incloure mecanismes d'adaptació dels preus de mercat.

Per això, aquesta continua sent una de les principals demandes de l'entitat, juntament amb una aplicació "efectiva" d'aquesta revisió de preus, segons ha detallat el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. Una altra de les peticions que ha fet Moreno és que les inversions reals arribin al 2,2% del PIB català davant el 0,67% dels darrers deu anys.

Augment dels concursos entre les empreses constructores

L'augment de preus de les matèries primeres i l'energia també ha portat a més empreses a acollir-se als concursos de creditors o directament a la dissolució. Així, durant l'any passat es van presentar 361 concursos d'empreses de la construcció i activitats immobiliàries, el 17,4% del total i un 15,5% més que al 2021, mentre que en el sector de la construcció es van enfilar fins al 26,7%.

Quant a les dissolucions de societats de la construcció i activitats immobiliàries, es van enfilar fins a 586, el 26% del total, i mentre que a Catalunya van augmentar un 1,9% en comparació al 2021 i en la construcció ho va fer en un 7,5%.