Espanya registra menys habitatges a la venda o en lloguer que en el confinament

El mercat continua demostrant un bon comportament, amb els temps per vendre o llogar estables

Edifici en construcció en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Edifici en construcció en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS / Gabriel Santamarina. Madrid

Gabriel Santamarina. Madrid

Els habitatges s’esgoten a Espanya, o almenys això és el que diuen les estadístiques. Des de la segona setmana de febrer, el nombre de pisos i xalets en venda i de lloguer a tot el territori estatal és menor al que hi havia durant la segona setmana d’abril del 2020, en ple confinament per la irrupció de la covid-19, segons dades recopilades pel portal immobiliari Idealista.

El nombre d’habitatges a la venda ha caigut dels 850.000 anuncis fins a vorejar els 700.000, un descens del 17,6%. Per la seva banda, el lloguer va arribar a fregar les 180.000 unitats al mercat i, dos anys i mig després, ha caigut fins a les 100.000.

Paral·lelament a aquesta disminució de l’estoc, el mercat de l’habitatge continua demostrant tracció. Amb dades de la plataforma Brainsre, el temps mitjà de venda d’una llar (els mesos que passen des que es publica un anunci a un portal fins que es ven) és de 5,3 mesos a nivell estatal. Aquest indicador va tocar màxims des del 2015, el 2018 i el 2021, en gairebé sis mesos i mig, però sempre s’ha mantingut sense grans fluctuacions.

Per la seva banda, els temps mitjans per signar un contracte d’arrendament es troben estables en tres mesos, després d’un augment entre els anys 2015 i 2017, que més tard es va reduir amb una gran reculada fins als 1,7 mesos.

Tot això passa amb unes estimacions per al mercat de l’habitatge, si no catastròfiques, sí de refredament. El 2023, el nombre de compravendes caurà al voltant d’un 25%, segons les previsions de CaixaBank. Els preus patiran lleugers augments en termes nominals que, tenint en compte la inflació, seran caigudes en termes reals.

Per contra, el mercat del lloguer és el favorit per a inversors i analistes, que estimen noves pujades de preus: hi veuen un gran desequilibri entre oferta i demanda; a més d’una tendència a l’equiparació amb la resta d’Europa, on el percentatge de persones que viuen en una casa en propietat és menor.

Què pensa el sector?

L’Associació de Propietaris d’Habitatge en Lloguer (Asval) creu que «els propietaris i els inversors estan retirant els seus immobles del mercat del lloguer a causa de la inseguretat jurídica que generen les diferents mesures que ha aprovat el Govern en els darrers anys». «Espanya té una escassetat d’habitatge social de lloguer comparat amb altres països europeus. Si a aquest fet se li suma la reducció de l’oferta de lloguer dels darrers anys, ens trobem que tenim una emergència social d’accés a l’habitatge, sobre tot de les famílies més vulnerables», afegeixen.

La solució que proposa Asval per ampliar aquesta oferta d’immobles en arrendament és la col·laboració publicoprivada: «No té la capacitat per fer-ho, per la qual cosa ha de comptar amb els recursos de què disposa el sector privat».

L’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (Asprima) considera que les estadístiques de nombre d’immobles a la venda inclouen moltes unitats que estan llogades, encara que sí que reconeixen una clara «tendència a la baixa».

Durant els anys del boom es van arribar a construir 700.000 habitatges cada any. Tot i això, amb la indústria immobiliària i de la construcció destrossada després de l’esclat, aquest nombre es va reduir fins a l’entorn de les 100.000 unitats. El 2022, segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), es va visar la construcció de 108.895 immobles, només un 0,5% més que el 2021.

Segons un informe recent de l’Associació Espanyola d’Anàlisi de Valor (AEV), durant el tercer trimestre del 2022 es van iniciar un 22% menys d’habitatges nous que en el mateix període del 2021. «S’observa una caiguda en els ritmes d’activitat en edificació residencial durant la primera meitat de l’any 2022, confirmant que, novament, es redueix l’activitat constructora efectiva en edificació», explica el XVII Observatori de la Valoració. També això està recolzat per les dades de feina: «L’edificació residencial torna cap a un camí de contractació feble durant la segona part de l’any […]. No és una bona notícia el fet que la contractació residencial experimenti un alentiment, ja que redunda en la idea d’inestabilitat, que no afavoreix gens la consolidació d’aquesta indústria, fortament penalitzada durant més d’una dècada».

«Des del punt de vista de l’oferta, els indicadors reflecteixen una continuïtat dels processos una vegada salvat el xoc pandèmic: l’ocupació i la producció es recuperen, encara que aparentment amb més lentitud de la que indueixen les taxes de creixement, i es reflecteixen en expectatives moderades de futura activitat i en un nombre de projectes iniciats gairebé congelat. L’evolució pot canviar si s’aclareixen els dubtes fonamentals sobre una estabilitat econòmica mundial més gran (amb la finalitat de la inestabilitat geopolítica) i amb el control de la inflació», conclou l’informe sobre l’estat de l’oferta.

Subscriu-te per seguir llegint