Un filó inesgotable de caràcter econòmic i social amb una gran acceptació al mercat

Per a Antoni Cunyat, una de les claus que expliquen l’èxit dels jocs de taula és que repliquen «els valors i el sistema de la nostra societat». Ho mostra, potser de la manera més clara, Monopoly, exemple d’una dinàmica lligada al capitalisme en el qual «jugues a tenir propietats, a ser un Amancio Ortega podríem dir». O, curiosament, una alternativa més crítica com Anti-Monopoly, en el qual, en comptes d’impulsar monopolis, el joc es basa en el contrari, a mirar de trencar-los.

No obstant, aquestes varietats només són dues de les inesgotables vies econòmiques que han explorat aquest tipus de passatemps. Com explica Oriol Comas, als jocs de taula «no hi ha limitació quant al tema que es tracta» i especialment el món econòmic «és un espai molt ric i fructífer», en què la tematització, afegeix Fernando Falomir, cada vegada guanya més terreny i, amb això, adeptes. Ho exemplifiquen, entre molts d’altres, jocs de taula centrats més en esdeveniments històrics com els englobats sota el terme 18XX, un subgènere en el qual lluites amb altres empresaris per ser el constructor de les primeres línies de ferrocarril, però també Ethica, dirigit a descobrir l’impacte mediambiental i social que poden tenir els negocis. Varietats d’un món lúdic sense limitacions.

Subscriu-te per seguir llegint