«Fer-se ric escrivint és difícil, però treballant és impossible»

Teodor de Mas va presentar dijous passat a la llibreria Les Voltes de Girona «Fer diners», llibre d’explícit títol subtitulat «un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric», escrit perquè ja estava fart que amics i coneguts li preguntessin què poden fer amb els seus diners.

Jueus i catalans ens assemblem en l’amor als diners? 

He, he, no vull entrar en tòpics, dependrà de cadascú. Però tenim orígens similars. Ser català és se una barreja de francès i jueu, aquí van arribar els que fugien de la Revolució Francesa, més els jueus que feien veure que es convertien i venien d’altres llocs. Si el caràcter català existeix, forma part també del jueu: arrels familiars, innovació, estalvi, deixar un llegat als fills... No som de pelotazo, sinó de construir al llarg de generacions.

Escriure un llibre sobre com fer diners, és una bona forma de fer diners?

Com a economista, li diria que escriure un llibre no és la millor manera de fer-se ric, un autor cobra un 10% del preu de cada llibre que ven i el mercat català és el que és: amb molta sort en vens 10.000. O sigui, 20.000 euros. Molta gent guanya més, en un any. O sigui, és difícil fer-se ric escrivint, el que passa és que treballant, és impossible. Almenys amb un llibre hi ha la remota possibilitat que sigui un èxit, el tradueixin a diverses llengües i en venguis 300.000. Hauràs fet 600.000 euros. Treballant, mai passa que estiguis cobrant 3.000 i et diguin: mira, el mes que ve, en cobraràs 300.000.

No convidar mai a una ronda és el clàssic mètode català de fer diners? 

Sovint pensem que són tòpics, però quan tenia vint anys, vaig anar de vacances amb amics a Sant Sebastià. El xofer d’un autobús de línia ens va preguntar només pujar «¿Sois catalanes, verdad?». Ens va dir que ho sabia perquè cadascú pagava el seu bitllet. Com a catalans, era fora de lloc que un pagués tots els bitllets. En canvi, per un basc era normal.

De tota manera: val la pena fer-se ric?

Primer ens hauríem de preguntar què és ser ric. Per mi, ser ric no va associat a tenir diners sinó a tenir temps. Els diners són només l’eina per aconseguir temps. Així doncs: val la pena tenir temps?

Val la pena?

Sí, si tens temps pots escriure llibres, pots presentar-lo a Girona, et pots ocupar dels fills, pots viatjar, pots quedar per dinar, pots estudiar... Pot ser més tu mateix.

Per ser ric, el millor és néixer ric?

Si ja ets ric, et buscaràs problemes diferents i tampoc no millorarà especialment la teva vida. La gràcia està en el camí. La vida és això, intentar alguna cosa i superar les dificultats que vas trobant.

Quin és l’error més comú a l’hora de voler fer diners? 

No sé si és un error, perquè funciona així: que estem en una societat de consum i, per tant, el nostre objectiu principal és consumir. Tendim a consumir coses supèrflues, que no calen. 

Què puc fer amb els meus diners?

Un cop aconsegueix estalviar-ne, és el moment d’invertir. No hi ha tantes opcions: borsa, sector immobiliari, deute públic o muntar la teva pròpia empresa.

I què m’aconsella?

Si té pocs diners, només pot invertir en borsa o en lletres del tresor així. Si en té més, hi ha el sector immobiliari.

Encara funciona?

Ara està car, s’han de buscar ciutats o països més barats. El 2008 aquí era car, però a França estava bé de preu. Ara bé, on millor es pot guanyar la vida és muntant la seva pròpia empresa. I si no té temps, pot finançar empreses d’altres.

Fent-se autònom s’enriqueix l’estat? 

La gent sempre es queixa, però quan ets ric, et fas autònom. Fer-se autònom no és per a pobres. Quan em vaig fer autònom, no guanyava tant com d’assalariat, però de seguida vaig entendre que havia guanyat temps. No em sentia pobre, em sentia ric en temps.

Teodor: és ric?

Sóc autònom i tinc prou temps. Sóc a mig camí de no haver de treballar gens.

Què em diu!

Tinc cinquanta anys, si no ho faig ara, aviat em tocarà jubilar-me. M’agradaria plegar de treballar l’agost de 2024. Llavors m’ocuparé. Treballar és el que fa la gent per obligació, ocupar-se és el que fan els rics. Els veus i sembla que treballin, però ho fan perquè els ve de gust (riu). Jo aspiro a això, a ocupar-me.

Subscriu-te per seguir llegint