Gairebé 80.000 gironins fan comptes per jubilar-se amb la nova reforma

Els canvis beneficien els professionals d’entre 55 i 64 anys amb carreres laborals menys estables

Imatge d’arxiu d’una protesta sindical en defensa d’unes pensions dignes.

Imatge d’arxiu d’una protesta sindical en defensa d’unes pensions dignes. / Emilio Naranjo

O.P./E.A./G.U.

La segona fase de la reforma de les pensions ja està a punt. El pla dissenyat pel ministre José Luis Escrivá, que ha estat aprovat amb el vist-i-plau dels sindicats i l’oposició frontal de la patronal CEOE, inclou diverses novetats i una d’elles afecta directament als gairebé 80.000 professionals de Girona que es retiraran del mercat laboral en els pròxims deu anys. Tots recorreran a la calculadora per triar entre tenir en compte els últims 25 anys cotitzats (tal com passava fins ara) o prendre en consideració els últims 29 anys sense tenir en compte els dos amb menor cotització.

Girona afronta en els pròxims anys la jubilació de l’anomenada generació del «baby boom» i que començaran enguany a deixar de treballar. Es tracta del grup d’edat més nombrós i, només en la forquilla que va des dels 55 als 64 anys, la xifra de treballadors ascendeix a les comarques gironines a 77.500, segons dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA). 

I aquest col·lectiu que està en aquests moments més pendent d’una reforma que, en donar la possibilitat de triar entre els millors anys cotitzats, beneficia als professionals amb carreres que resulten menys estables. L’ampliació del període de càlcul de la pensió de jubilació a 29 anys (excloent els dos pitjors anys de cotització) es farà a raó de 4 mesos per any treballat des del 2026 a 2038

A més dels canvis en el període de còmput, una altra de les novetats que inclou la reforma afecta de ple als prop de 20.000 jubilats gironins perceben una pensió mínima. 

I és que l’última capa de la reforma d’Escrivá també afecta tant a les pensions màximes, com a les mínimes. Ja l’any passat va entrar en vigor una de les primeres mesures acordades en el si del diàleg social, que consisteix a pujar cada any les prestacions contributives en funció del que pugi el IPC, amb la finalitat de blindar el poder adquisitiu d’aquests pensionistes. Sobre aquesta base, ara Escrivá ha modificat les condicions tant de les prestacions màximes, com de les mínimes.

A Espanya les pensions màximes estan topades, és a dir, els salaris alts no cobren en funció de la integritat del que han cotitzat i l’Estat, sota criteris redistributius, marca un topall de prestació. Aquest 2023 la quantia màxima de la pensió que pot cobrar un jubilat és de 3.059,23 euros mensuals. La idea d’Escrivá és anar elevant aquest topall de manera progressiva, encara que a un ritme menor al qual pujaran les bases màximes de cotització. La seva pretensió inicial era elevar l’actual topall, sumant l’efecte de la inflació, entre un 15 i un 25% respecte als actuals nivells.

I, en relació a les pensions mínimes contributives, l’augment d’aquestes quanties serà superior a l’increment mitjà de les pensions. El seu pla és portar la prestació mínima contributiva per a majors de 65 amb cònjuge a càrrec a l’equivalent al 60% de la renda mitjana per a una llar amb dos adults. I la mínima no contributiva, fins a un 75% de la renda mitjana d’una llar unipersonal. Tot això de manera progressiva però amb l’horitzó del 2027 per a tenir-ho ja complert.

L’objectiu és que les pensions mínimes se situïn d’aquí a cinc anys en l’equivalent a 14.300 euros, és a dir, 1.020 euros bruts en 12 pagues. En l’actualitat, la quantia de la paga mínima de jubilació és de 966 euros bruts per als jubilats majors de 65 anys si tenen cònjuge al seu càrrec i de 783 euros mensuals sense cònjuge.

Subscriu-te per seguir llegint