Fraccionar sense cost per gastar més

Aquest mètode podria assolir un volum de negoci de fins a 500.000 milions el 2025

Un home realitza una compra per internet amb targeta bancària. | EUROPA PRESS

Un home realitza una compra per internet amb targeta bancària. | EUROPA PRESS / Lorena Martín. Madrid

Lorena Martín. Madrid

Pagar a terminis és una cosa habitual quan s’ha d’afrontar un pagament inassumible. Adquirir un curs d’estudis, comprar un gran electrodomèstic o pagar un viatge de preu elevat han obligat moltes persones a recórrer-hi tradicionalment. Tot i que, amb l’auge de les tecnologies durant la pandèmia, ja és possible pagar a terminis sense tràmits i amb costos més reduïts, com uns pantalons de 20 euros o una colònia de 60. Es tracta de l’anomenat BNPL (de les sigles en anglès de «compra ara i paga després»). S’ofereix un servei amb què el comprador, generalment, «paga més tard en terminis d’entre 3 i 12 mesos, i sense cap cost. Són els comerços els que generalment paguen l’ajornament amb uns interessos que estan entre el 2% i el 3%», explica Juan Carlos Martín, CEO de Sistema de Targetes i Mitjans de Pagament. Va començar als comerços online però ja s’ha estès a múltiples botigues físiques.

El seu volum de negoci global ha passat dels 83.000 milions d’euros el 2020 als 170.000 milions el 2022 i s’espera que arribi a una xifra pròxima als 500.000 milions el 2025, segons un estudi de Precedence Research.

La conjuntura ha sigut fructífera, sobretot, per a les empreses del sector financer -o fintechs-, com l’espanyola Aplázame, present ja a més de 1.800 comerços; o l’australiana Clearpay, amb més de 122.000 comerços actius globalment i 19 milions de clients. El funcionament és senzill per atraure el màxim nombre de persones. En pagar, només s’ha de triar l’opció de pagar a terminis i acceptar a través d’un enllaç que envia el personal de la botiga.

Diverses solucions

«Els bancs i les targetes no volen perdre part del negoci, que ja és molt rellevant», indica Santiago Carbó, director executiu de l’Observatori de Digitalització Financera de Funcas. El 2021, diverses entitats es van unir per crear Plazox, un sistema d’ajornament de pagament de bancs i entitats financeres, ofert per Sistema de Targetes i Mitjans de Pagament, al qual s’han acollit entitats com BBVA i Unicaja. Altres, com CaixaBank amb iZZinow, han llançat les seves pròpies solucions. I actors com Visa o Mastercard també miren de posicionar-se. Per exemple, PayPal ha llançat l’opció Pay in 4, que permet als usuaris pagar les compres, sense interessos, en quatre terminis.

El seu ús s’estén al conjunt de la població, però les generacions joves -els mil·lennistes i la generació Z- s’hi apunten primer. L’elevat atur, les dificultats per emancipar-se i una crisi que agreuja la situació els empeny a realitzar aquestes operacions. De fet, el 70% dels usuaris que utilitzen aquest mètode de pagament tenen entre 18 i 45 anys, segons un estudi de Capterra.

«Estem en una societat més consumista que diverses generacions enrere i amb les solucions digitals molt presents. Als joves, els diners en paper els semblen mentida, mentre que als grans són els diners digitals els que no els semblen de veritat», explica Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels estudis d’economia i empresa de la UOC i investigadora del grup DigiBiz.

Més clients

Malgrat ser un mètode de pagament relativament nou, és fiable per a la majoria dels consumidors (81%), tot i que només el 22% l’ha utilitzat. I, els que sí que ho fan és sobretot a botigues físiques (51%), el percentatge més elevat darrere de Portugal (59%), segons un informe de MixFactory i Younited. No haver de pagar pel servei d’ajornament és la principal motivació a l’hora d’elegir-ho.

Malgrat suportar el cost a molts casos, són els comerços els principals beneficiats d’aquesta modalitat de pagament. «Els establiments incrementen les vendes i els usuaris gasten més en cada compra», afirma Jordi Nebot, CEO i cofundador de la fintech espanyola PaynoPain. Els clients esdevenen més fidels a aquestes marques i els comerços poden competir amb els grans venedors. Els establiments que s’han acollit al sistema d’Aplazame, com a exemple, han aconseguit doblar el valor mitjà de les comandes i augmentar en un 40% la recurrència de compres.

Flexibilitat, facilitat d’ús i immediatesa són alguns dels avantatges que atrauen els consumidors. No obstant, els experts alerten també de certs riscos. Consumir sense control pot generar excessius deutes en els que s’acullen a aquest mètode i morositat en les empreses.

Les fintech s’enfronten, a més, a les retallades de personal que llasten les tecnològiques pel sobredimensionament de les plantilles durant la pandèmia i la incertesa per la guerra a Ucraïna. Un exemple d’això és Klarna, que l’any passat va anunciar la retallada del 10% de la plantilla -uns 700 treballadors-. Altres empreses del mercat han tingut una caiguda important a la borsa, com Affirm, que va començar 2022 amb un valor de les seves accions a prop dels 75 euros, i va acabar amb un preu de poc més de 8 euros.

Aquests factors, juntament amb la falta de regulació, són alguns dels motius pels quals hi ha polèmica sobre la viabilitat a futur. «Aquest tipus d’empreses responen a un perfil tecnològic, que ha baixat en borsa perquè el cost del deute puja i, en tenir un volum elevat de deute, creixen els costos», assenyala Ruiz-Dotras.

Segons un estudi de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), a més de poder cobrar interessos abusius per retards en les quotes, el fet que algunes d’aquestes fintech no verifiquin l’historial creditici dels seus usuaris i que, no obstant, es reservin el dret d’informar sobre la morositat dels seus clients les agències creditícies (com Experian o Equifax) qüestiona el creixement sostenible d’aquest model de negoci. «En comprar en una fintech no se sap si s’és un bon client o no, mentre que els bancs tenen un historial de clients», hi afegeix Martín. I remarca que actualment hi ha la voluntat per part dels reguladors bancaris d’establir condicions per a aquest tipus de pagament i evitar així problemàtiques.

Quan es donen facilitats de pagament significa que no es tenen els diners. «El problema d’entrar en aquest mètode de finançar és que no surts mai de la roda», afirma Josep Maria Català, professor col·laborador dels estudis d’economia i empresa de la UOC. Als EUA, prop del 65% dels que utilitzen aquestes fintech guanyen menys de 50.000 dòlars anuals. «Les compres emocionals sempre són negatives. I la majoria de les adquisicions tenen una raó de ser emocional, sobretot a internet», afegeix Ruiz-Dotras.

Els experts destaquen que l’educació financera és la base per fer-ne un bon ús. Per a això, es recomana fer una planificació financera de la llar, estalviant el 20% al mes i destinant el 50% a les despeses de la llar i un altre 20% a les despeses a curt termini i oci. El 10% restant s’hauria de dedicar a formació i donacions.

«El BNPL continua creixent. Ha vingut per quedar-se. S’ha comprovat que és útil i que els compradors i els comerços ho volen», assenyala Martín. En un context de crisi, s’espera que aquest mètode de pagament vagi a l’alça. Les compres amb BNPL representaran el 13,6% del total de la despesa del comerç electrònic per al 2024, duplicant el 7,4% del 2020, segons el FIS. La professora d’Estudis d’Economia i Empresa de la UOC conclou que cada vegada «la gent és més pobra i vol continuar consumint, de manera que per a molts és l’única opció».

Subscriu-te per seguir llegint