El negoci de la carn es llança a l’estranger per guanyar més diners

La indústria afronta tres reptes de cara al futur: oferir un producte més barat a la població, assumir el repte de la sostenibilitat malgrat els costos i millorar la seva imatge

Una empresa càrnia gironina.

Una empresa càrnia gironina. / MARC MARTI

Lorena Martín / O.P.

La pandèmia de coronavirus, la falta de subministraments, la guerra a Ucraïna i l’auge sostingut de preus estan posant contra les cordes el sector carni. La falta de mà d’obra qualificada i la crisi reputacional s’enquisten en aquesta indústria. No obstant, el múscul del sector continua sent vital per a l’economia. El conjunt de mercats porcí, boví i ovinocabrú factura més de 31.000 milions d’euros i representa el 2,55% de l’economia del país. Amb el volum actual de negoci, dona feina a 115.000 persones en 3.554 empreses, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Malgrat això, els professionals del sector clamen per ajudes que puguin pal·liar els problemes actuals. «L’any passat, l’alimentació per criar un porc costava el 50% més per la inflació però aquest increment no es pot traslladar a l’escorxador ni a la fàbrica d’embotits. De la mateixa manera, aquestes empreses tampoc poden repercutir l’augment dels costos als supermercats», explica Antonio Jové, vicepresident de l’associació d’empreses càrnies espanyoles Anafric. Aquesta organització té afiliades 160 empreses repartides per tot el territori, algunes de les quals a les comarques gironines, que des de fa anys s’han convertit en líders del sector a Espanya. Les exportacions espanyoles de porcí mouen més de 5.800 milions d’euros i ens converteixen en el primer país en producció a Europa i el tercer del món, només superat per la Xina i els EUA. Les empreses gironines del sector copen prop d’una quarta part del negoci espanyol, amb més de 1.300 milions d’euros en exportacions l’any 2022. «L’alt nivell de vendes a l’exterior fa que sigui assequible per a gran part de la població i durant el confinament no es va haver de pagar un sobrepreu per l’escassetat mundial», explica Jové. Vendre a l’exterior carn de boví també està en auge. Del 2020 al 2021 hi va haver un increment del 16,8%. Mentre que en oví Espanya és el primer productor europeu després que el Regne Unit efectués el Brexit. «El sector ramader espanyol és molt apreciat internacionalment per la seva qualitat i seguretat en el producte. I també per les grans inversions en medi ambient i benestar animal, fet que afavoreix l’exportació,» argumenta José Friguls, president d’Anafric.

Petjada mediambiental

Els reptes que afronta de cara al futur són principalment tres. Un d’aquests és aconseguir oferir un producte més barat a la població. Motiu pel qual el sector demana a l’Executiu central que es redueixi l’IVA de la carn del 10% al 4%, igual com s’ha fet amb la fruita i la verdura, entre altres aliments. El segon repte consisteix a assumir la sostenibilitat com a part fonamental del sector, encara que això suposi més costos. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va publicar el 2013 el manual 'Afrontant el canvi climàtic a través de la ramaderia', on revelava que el 14,5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle a nivell mundial procedeixen directament de la ramaderia. Segons Anafric, aquesta contaminació és avui d’entre el 8% i el 10%. «Com a indústria estem rebaixant cada any les emissions de gasos d’efecte hivernacle», afirma Jové. I alerta que si un jove deixa de viatjar una vegada en la seva vida amb avió pot consumir la carn que vulgui la resta dels seus dies si vol fer balanç d’aquests gasos contaminants. Altres organitzacions ecologistes eleven l’impacte del sector. Greenpeace assenyala que emet fins al 19% del total de gasos contaminants, motiu pel qual insta a canviar les polítiques públiques i els patrons de consum, reduint «dràsticament la quantitat de productes animals». 

Essencial o cancerigen?

El 2015, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va assenyalar com a «probablement carcinogen» el consum de carn vermella en relació amb el càncer colorectal, el de pàncrees i el de pròstata. Tenint en compte això, l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició recomana el consum individual moderat de carn, entre dues i tres racions per setmana (cada ració, d’entre 100 i 125 grams). Aquest consell, que s’extrapola a un màxim de 375 grams a la setmana, sobrepassa la mitjana setmanal de 860 grams, segons l’informe de consum alimentari del Govern del 2021. En aquest es reflecteix que anualment els espanyols consumeixen 44,74 quilos de carn, el 10,3% menys que l’any anterior. Malgrat tot això, Aecosan destaca que la carn és una font molt important de proteïnes d’alt valor biològic que aporta una gran quantitat de micronutrients en què s’inclouen les vitamines del complex B, ferro, potassi, fòsfor i zinc.

El tercer dels reptes que afronta la indústria és precisament el de la reputació. «Tenim un problema d’imatge. Som un sector injustament perseguit per determinats col·lectius», asseguren. En aquest sentit, destaquen que les crítiques van cap a la falta de cura dels animals quan en realitat són «els més interessats a cuidar-los, tant pel tema sentimental com també pel tema econòmic». Les crítiques, segons expliquen, els impedeixen ampliar les plantes de producció. Aquests judicis arriben també de les administracions. El ministre de Consum, Alberto Garzón, en una entrevista concedida al diari britànic The Guardian, va afirmar que les microgranges del país «contaminen la terra i l’aigua» i que després des d’Espanya s’exporta carn que «és de mala qualitat». El president del Govern, Pedro Sánchez, va lamentar posteriorment la polèmica suscitada arran d’aquestes declaracions al considerar que no es corresponen amb la realitat del sector ramader. 

4% de vegetarians

El nombre cada cop més gran d’alternatives a les dietes que exclouen la carn està també a l’ordre del dia. Actualment, el 4% de la població és vegetariana, i el 0,8%, vegana, segons l’estudi Tendència d’exclusió alimentària en la població espanyola, de la Fundació Mapfre junt amb l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica. «Ara és cool ser vegà, però vuit de cada deu persones que comencen la dieta vegana han de tornar a la dieta amb proteïna animal per un tema de salut», assenyala el vicepresident. Els que recorren a les dietes sense carn tenen en compte estudis dispars. Per exemple, Oxford Vegetarian Study va revelar que, en comparació amb les persones que consumeixen carn habitualment, el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars era el 24% menor en les persones vegetarianes de llarga durada i fins al 57% menor en les persones veganes de llarga durada.

Per cobrir els diferents tipus de demanda, en les últimes dècades han aparegut diferents alternatives a la carn al mercat. A més de la produïda amb proteïna vegetal, també s’ha comercialitzat la cultivada. «Són un conjunt de cèl·lules mare obtingudes d’origen boví que es posen en un contenidor metàl·lic i se les fermenta», comenta Jové. I afegeix que la seva producció suposa un cost d’energia important i que no arribaran a ser significatives en la dieta dels espanyols. Segons va citar Carlos Buixadé, expert en temes agraris i ramaders en la seva conferència 'Un futur gairebé present', aquesta nova carn podria desaccelerar l’impacte mediambiental i evitar el sacrifici diari de milions d’animals. De la mateixa manera, va indicar que es convertirà en una opció que no substituirà la carn, però sí que la complementarà.

Subscriu-te per seguir llegint