«L’autoconsum suposa un estalvi des del primer moment»

L’energia solar i el seu paper en la democratització de la transició energètica van ser ahir les protagonistes d’una jornada celebrada a la Cambra de Comerç de Girona, organitzada pel Diari de Girona i amb la participació d’especialistes de Bassols Energia i membres de l’administració pública.

«Amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques s’estalvia des d’un primer moment», van destacar els participants en l’acte. Tanmateix, els membres de la taula d’experts van explicar que cal tenir en compte diversos aspectes abans d’endinsar-se en una inversió d’aquest tipus.

Amortitzar la instal·lació

«Una instal·lació de plaques solars es pot amortitzar en 15 anys. Però si el preu de l’electricitat és elevat, pot estar amortitzada en sis o deu anys», va explicar Miquel Bosch, director d’Operacions en Mercats Energètics de Bassols Energia. De mitjana, una instal·lació pot costar entre 6.500 i 12.000 euros. Tot i això, el Responsable de Compres al Mercat Majorista d’electricitat de Bassols Energia Comercial, Guillem Casals, va insistir a remarcar que «cada instal·lació és diferent, depèn molt de quin tipus d’instal·lació i els elements que formen la mateixa». Tot plegat, té una vida útil d’uns 25 anys, aproximadament. «Amb aquestes xifres queda clar que acostumen a sortir més que rendibles», va assegurar en el marc d’una taula rodona moderada per Oriol Puig, subdirector de Diari de Girona.

Modificar els hàbits de consum

Per tal d’aprofitar al màxim l’energia generada a través de les plaques solars, els experts van apuntar que també era necessari fer alguns sacrificis. «Per aconseguir millor rendiment hem de modificar els hàbits de consum», va dir Bosch. Això té una implicació directa amb aquelles llars que tenen una instal·lació fotovoltaica, però no tenen bateries per tal d’emmagatzemar l’energia que no s’utilitza durant el dia, quan les plaques estan a ple rendiment. Alguns d’aquests canvis impliquen programar els electrodomèstics o dur a terme aquelles activitats domèstiques que requereixen un consum elevat de llum quan encara hi ha sol.

A més, cal tenir en compte que l’energia produïda a la llar sobrant, l’excedent, pot tenir una recompensa per al propietari de la instal·lació. «Per tota l’energia que no es consumeix les comercialitzadores tenim diferents plans i compensem aquesta energia que aboquem a la xarxa. Nosaltres, per exemple, treballem amb un moneder virtual, tota l’energia que s’injecta a la xarxa la paguem, si no recordo malament, a 13 cèntims el kW. Aquests diners es poden fer servir per fer una factura zero o utilitzar aquest sobrant en altres mesos», va apuntar Guillem Casals. «Una altra opció que s’està treballant, en lloc de compensar euros per kW és fer kW per kW. Tindrem un lloc on compensem directament amb kW, però tindrà un petit cost de manteniment», va afegir. 

«El nostre rol és que en aquest procés de democratització que suposa l’autoconsum tots puguem ser protagonistes, no només instal·lant panells solars sinó ser capaços d’aprofitar al màxim el kW que podeu produir», va exposar Roger Segura, director general de Bassols Energia a l’inici de la jornada. Segura va explicar l’arrelament de l’empesa a les comarques gironines i la seva voluntat d’aportar solucions i serveis integrals i personalitzades als clients apostant per la transició energètica. 

Més peticions per instal·lar

«Les sol·licituds per instal·lar plaques fotovoltaiques s’han disparat», va explicar Martí Terés, regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona. Terés va explicar que aquest fenomen ha arribat arran de la pujada del preu de la llum. En aquest sentit, el regidor va explicar com la pujada del preu de la llum ha provocat un sobrecost de tres milions d’euros a l’Ajuntament. Per aquest motiu, va insistir també en la importància de fer aquestes inversions en espais públics i com el consistori s’ha vist obligat a aplicar «plans d’eficiència energètica per intentar ajustar al màxim els consums».

A més, Martí Terés, va remarcar algunes bonificacions que ofereix l’Ajuntament de Girona per promoure la instal·lació de plaques com el 50% de descompte de l’IBI durant cinc anys si s’acredita un estalvi del 30%.

Les subvencions

Els problemes a l’hora de cobrar subvencions que concedeixen els diferents organismes administratius per aquests tipus d’instal·lacions va ser un dels temes que va exposar part del públic assistent a la jornada. Durant el torn de preguntes, alguns participants van denunciar la demora a l’hora de rebre els pagaments de les ajudes, malgrat que aquestes hagin estat acceptades. Un període que asseguren que pot allargar-se més de dos anys i, malgrat no haver cobrat la subvenció, estar en l’obligació de tributar-la i pagar l’IRPF, un fet que va provocar la indignació d’alguns assistents. 

 Guillem Casals va recomanar que «cal estudiar la rendibilitat de la instal·lació sense tenir en compte cap subvenció». «Són ajudes incentivadores més que ajudes reals, evidentment algunes s’acaben convertint en reals», va afegir el director d’Operacions en Mercats Energètics de Bassols Energia, Miquel Bosch.

Ponents i públic van concloure, que la millor manera de tramitar aquestes ajudes seria a través d'una bonificació fiscal.

La manca d’instal·ladors qualificats va ser un altre dels punts de controvèrsia durant les intervencions del públic. Un dels assistents va admetre que falten professionals al sector, recordant que un dels motius és que fins als 18 anys els joves no poden estar directament amb contacte amb la zona d’instal·lació, un fet que dificulta i endarrereix el procés d’aprenentatge.

«Arribem tard»

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va participar en l’obertura de l’acte assegurant que «som conscients que arribem tard a aquest procés de transició energètica i des de la guerra d’Ucraïna ens n’adonem encara més», va dir. 

Noguer va posar en valor l’esforç de la Diputació per posar en marxa comunitats energètiques locals als municipis gironins.  «Pensem que hem d’ajudar els nostres ajuntaments, hem de donar eines, no només diners», va concloure.