La licitació pública a Girona inicia l’any a la cua de Catalunya

L’obra pública sol ser un motor de econòmic, sobretot quan s’aproximen períodes electorals. En el cas de les comarques gironines, però les xifres constaten un descens d’activitat, molt per sota del que li correspondria per activitat econòmica i distribució de la població. La província de Girona suposa aproximadament el 10% del PIB i la població catalana, una contribució que no es veu reflectida en els projectes que les diferents administracions públiques treuen a licitació. Segons l’informe fet públic aquesta setmana per la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), al llarg de 2022, a Girona es van licitar projectes per valor de 190 milions d’euros, el 5% del total de Catalunya. El percentatge millora una mica en el primer trimestre de l’any, ja que els 37,7 milions licitats suposen el 6% del total català. No obstant això, en termes anuals el pressupost dels projectes licitats a Girona cau un 25%. Les xifres de les comarques gironines són només una mica millors que les de Lleida, que té una aportació al PIB català de prop del 5%. Barcelona i Tarragona són les províncies més beneficiades en el primer trimestre de l’any.

 Les dades dels tres primers mesos del 2023 revelen que la licitació ha augmentat el 15% respecte al mateix període de l’any anterior. En total, s’han arribat als 625,9 milions d’euros entre les administracions locals, la Generalitat i l’Estat.

 No obstant, en evolució trimestral, la licitació ha caigut el 62,3% respecte al quart trimestre del 2022, quan la licitació va ser de 1.661,2 milions d’euros, ha explicat aquest dimarts el president, Lluís Moreno. El responsable dels contractistes assegura que aquest alentiment, malgrat presentar números positius, s’explica per la «ressaca» que es comença a notar un cop han arrencat els treballs, ja que estan adjudicats o bé en execució.

L’informe del primer trimestre del 2023 de la CCOC destapa igualment que els ajuntaments són el nivell administratiu més actiu, amb el 55,9% de tota la licitació, amb 349,8 milions d’euros. Quant a les obres licitades de més volum d’aquest àmbit, és la reforma integral del mercat municipal de l’Abaceria, a Barcelona, per 21,9 milions d’euros per part de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona.

Moreno comentat que normalment el primer trimestre és el més «fluix» de l’any. Per administracions, quant a la Generalitat, s’ha incrementat el 88% respecte al 2022 amb 147,1 milions d’euros, el 23,5% del total licitat el trimestre. La licitació principal han sigut les obres d’urbanització de la fase 1 A del Logis Montblanc, per un import de 9,8 milions d’euros i licitat per Cimalsa.

La CCOC també esmenta la licitació extraordinària que s’ha portat a terme des del Departament d’Educació ja que, gràcies als fons Next Generation (suposa el 87% del que han fet), s’han tirat endavant 151 lots per valor de 26,7 milions d’euros per reformar escoles. Per poder comparar, el cap d’estudis de l’entitat, Rubén Gil, remarca que en tot l’any passat aquest mateix departament només va licitar 12 milions.

En el cas de l’Estat la licitació ha arribat als 129 milions d’euros, amb un increment del 91% respecte al primer trimestre del 2022, i suposa el 20,6% del total licitat aquest any. El president dels contractistes recordat que l’administrador d’infraestructures ferroviàries (Adif) ha tornat a ser l’organisme amb més volum.

Les obres desertes no s’acaben

Als contractistes els continua preocupant l’increment dels costos dels materials a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, que té com a efecte que el volum de licitacions que queden desertes continuï en augment en vista de l’elevada inestabilitat política i econòmica, malgrat que des de les administracions s’hagin impulsat mecanismes (com el decret 3/2022) per revisar els imports i minimitzar els efectes en les constructores.