Les farmàcies adverteixen que el desproveïment de medicaments "anirà a més"

Laboratoris i distribuïdores són al centre de les acusacions pel desviament de productes a la resta d'Europa per vendre'ls més cars

Les farmàcies alerten de l'escassedat de medicaments

Les farmàcies alerten de l'escassedat de medicaments / DdG

Eduardo López Alonso

El  desproveïment de medicaments a les farmàcies espanyoles  està augmentant sense parar els últims anys. L'última dada de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) apunta que actualment un total de 740 medicaments a Espanya tenen problemes de subministrament, més de 881 els darrers tres mesos. Aquesta xifra gairebé triplica l'existent fa quatre anys. La ineficiència de la indústria provoca inquietud al sector farmacèutic, però encara no s'ha consensuat una solució per a  un problema complex considerat multifactorial. Entre les causes destaquen els augments de demanda puntuals, els problemes d'abastament d'envasos, la manca de subministrament de matèria primera de la Xina i l'Índia i l'augment de les exportacions paral·leles.

El president de la  Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya  (Fefac),  Antoni Torres, alerta que la situació empitjora: "El desproveïment de medicaments a Espanya anirà a més, afectarà més molècules i més rellevants". Laboratoris i distribuïdores s'acusen mútuament de ser els causants de la proliferació de desviaments de producte cap a països d'Europa amb preus regulats de venda més alts. Segons Torres, les  diferències de preu són elevades entre Espanya i part de la resta d'Europa, de l'ordre del 50% de mitjana amb Alemanya, tot i que assegura que en algunes presentacions concretes de medicaments poden arribar a multiplicar per set el preu de venda regulat a Espanya. “El sistema sanitari actual amb baixes inversions, salaris baixos i preus de medicaments baixos no és sostenible.  Els preus dels medicaments segueixen baixant dues o tres vegades per any”, assegura. Però no hi ha estudis fiables que comparin preus a Europa i els laboratoris tendeixen a ser gelosos amb la informació. 

Mitigar el problema

En el marc europeu s'estan buscant fórmules per mitigar el problema, que inclouen  un sistema d'ajuda o solidaritat entre països per a casos de desproveïment. També hi ha sobre la taula la fixació de forquetes de preus dels medicaments al mercat comunitari, la creació d'un llistat de fàrmacs estratègics i la limitació dels moviments de productes farmacèutics a la UE.

La lluita per acotar la despesa en salut empresa en l'última crisi del 2008 va portar a una contenció del pressupost públic en medicaments de què els laboratoris encara no s'han recuperat. El context de baixos preus va afavorir la producció de principis bàsics a la Xina i la seva manipulació a l'Índia, el creixement del PIB dels quals els últims anys ha anat aparellat a un consum intern més gran de medicaments i més problemes per assegurar el subministrament a l'estranger. Com a conseqüència, s'ha preparat una tempesta perfecta en què la dependència europea de l'exterior s'ha aguditzat. La pandèmia passada va evidenciar encara més el problema. 

La patronal  Farmaindustria  considera que "el baix preu de determinats medicaments al nostre país convida els majoristes a exportar selectivament productes a altres països on els preus són més grans. Això és una pràctica legal, però que afecta els mercats nacionals. Les nostres companyies notifiquen a l'autoritat sanitària quins volums de medicament posen a disposició del mercat espanyol –considerat per a les nostres companyies associades com a estratègic–, però les empreses posteriorment no poden garantir que aquest producte no surti d'Espanya”.  

Per a les  distribuïdores, agrupades a la patronal  Fedifar, "la responsabilitat dels desproveïments per part de les distribuïdores és reduïda per la seva posició a la cadena, els responsables són els laboratoris". Les distribuïdores ressalten que el problema principal ha estat fins ara "els pics de demanda. El que fan les distribuïdores és demanar producte als laboratoris. Bona part dels problemes es van deure a problemes d'envasament i elaboració de prospectes".  

Causes estructurals i causes globals

Per a Torres, és cert que hi ha raons estructurals i accidentals, i també causes globals per als desproveïments que pateix Espanya. Entre les primeres explica el cas d'Ozempic, per exemple, que es fa servir amb una dosi setmanal per millorar els nivells de sucre (glucosa) a la sang en adults amb diabetis mellitus tipus 2 i per reduir el risc de problemes cardiovasculars seriosos com ara atac cardíac, atac cerebral o la mort en adults. El problema és que s'utilitza també per aprimar-se, cosa que ha causat un desproveïment inesperat per una demanda més gran de la prevista. La manca d'informació àgil als metges a l'hora de prescriure fàrmacs pot agreujar el problema. Però crida l'atenció que el col·lectiu mèdic no hagi elevat les crítiques davant de problemes de subministrament que majoritàriament assenyalen els laboratoris. Les bones relacions entre metges i laboratoris potser han influït.

Entre les causes estructurals que abonen el desproveïment destaca darrerament, per exemple, la manca de subministrament de xarop infantil en antibiòtics, encara que puguin existir alternatives en sobres, càpsules o comprimits. En aquests casos els farmacèutics proposen també més capacitat per oferir alternatives farmacològiques i "amb criteris més amplis". Proposen "no obligar els farmacèutics a dispensar el medicament més barat", ja que les diferències de preus entre fàrmacs similars són generalment molt reduïdes i aquesta obligació concentra la demanda i elimina alternatives. 

La patronal Farmaindustria també advoca per l'alça dels preus regulats. El director general de Farmaindústria, Juan Yermo, defensa establir millores en el procediment de fixació de preus i finançament públic de medicaments i establir un model "àgil, predictible i eficient". "La meta és assolible, però requereix una reforma en profunditat. És necessari reformular el sistema de preu i finançament; la metodologia d'avaluació; la funció, terminis i estructura dels informes de posicionament terapèutic (IPT) que acompanyen els nous medicaments, i els mecanismes d'accés d'hora als fàrmacs que aportin més benefici clínic als pacients", va opinar Yermo recentment.

Notícies relacionades

Segons fonts de la  Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols  (FEFE), el 50% del consum en unitats es produeix amb medicaments de preu inferior a sis euros. Portugal acaba d'aprovar una revisió de preus per als medicaments amb una pujada de preu del 5% per als fàrmacs per a aquells de menys de 10 euros. Els preus entre 10 i 15 euros s'actualitzaran amb una pujada del 2%. A més, està prevista la creació d'una llista de medicaments essencials o crítics la disponibilitat dels quals serà vigilada amb especial atenció. L'exemple de Portugal està sent seguit amb atenció des d'Espanya, encara que l'any electoral pot frenar i posposar qualsevol moviment a la pujada del preu dels medicaments. 

La despesa medicaments i productes sanitaris d'hospitals i farmàcies a Espanya s'ha mantingut entre el 36,4% i un 38,3% de la despesa sanitària pública total entre l'any 2005 i 2021, tal com recull les dades de l'Estadística de Despesa Sanitària Pública (ESGP) que ha publicat el Ministeri de Sanitat i recull  Diario Farma.