La Sareb ofereix a les administracions la compra de 453 habitatges a Girona

La Sareb ofereix a les administracions públiques l’adquisició de 453 habitatges, que podrien destinar-se al lloguer social, a les comarques gironines. En l’àmbit català la societat ha ofert 3.539 habitatges, segons dades actualitzades fa pocs dies a la web de l’anomenat «banc dolent». De fet, segons va avançar fa uns dies El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, la Sareb manté des de fa mesos negociacions amb la Generalitat per a vendre-li un paquet d’habitatges que seria el major comprat per una comunitat des de la creació l’any 2012 d’aquesta societat que va assumir els actius immobiliaris tòxics del sector financer.

Restablerta la circulació de la línia R3 entre Puigcerdà i Planoles

En total, la Sareb ha posat 21.000 habitatges de tot Espanya a disposició de les administracions públiques. De tots aquests, 9.000 ja estan acabats i ja s’hi pot entrar-hi a viure. Pel que fa als altres 12.000, la Sareb es dona «entre sis i dotze mesos» per «adequar-los». La societat considera que aquest és el temps necessari per acabar de resoldre tràmits com el certificat energètic o la cèdula d’habitabilitat. Fonts de la Sareb també han explicat a EFE que en alguns casos també s’hauran de fer petites reformes. Malgrat tot, tots 21.000 habitatges compten amb llicència de primera ocupació.

Això desmuntaria la idea que alguns pisos estan a mig construir o no compleixen amb la normativa. De totes maneres això no exclou que moltes de les propietats necessitin treballs per tornar a estar en condicions d’habitabilitat, la qual cosa podria tenir un cost mitjà d’uns 18.000 euros per immoble.

Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més oferta d’habitatges de la Sareb, amb un total de 3.539. De les quatre províncies catalanes Girona és on l’oferta d’habitatges és menor, 453; mentre que a Tarragona és la més alta, 1.364. A continuació hi ha Lleida i Barcelona amb molt poca diferència entre elles, 863 la primera i 858 la segona.

La pròpia vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va confirmar fa uns dies que «s’està negociant un acord molt important amb la comunitat autònoma de Catalunya». Fins a juny de 2022, la societat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre 2008 i 2012 a penes havia venut 387 habitatges a administracions públiques. En els primers mesos de 2023, aquesta activitat ha pres un nou impuls.  

«Ens podem trobar sense energia ben aviat»

Està per veure, amb tot, que el clima preelectoral no enterboleixi el procés. «En els últims temps, s’han intensificat els contactes i les converses entre tots dos Governs i la Sareb per a avançar en aquesta línia. Compartim la necessitat d’augmentar el parc d’habitatge social, però des de la convicció que qualsevol mesura adoptada forçosament ha de ser també compartida i consensuada, i tenint en compte sempre que el parc d’habitatge públic ha de ser planificat, gestionat i executat per la Generalitat de Catalunya juntament amb les administracions locals, si realment es persegueixen solucions efectives, viables i reals per a aquest problema», advertia fa uns dies el conseller de Territori, Juli Fernández, en una carta a la ministra d’Agenda Urbana, Raquel Sánchez.

Subscriu-te per seguir llegint