Catalunya necessita 120.000 perfils d’FP en tres anys per cobrir vacants

Un informe de de la patronal adverteix que comerç, indústria o activitats sanitàries són els que necessiten més reforços

Alumnes del programa d’FP Ocupacional Dual d’electrònica a Girona, en una imatge d’arxiu.

Alumnes del programa d’FP Ocupacional Dual d’electrònica a Girona, en una imatge d’arxiu. / MARC MARTÍ

Gabriel Ubieto

Catalunya necessitarà 124.149 persones amb perfil de formació professional (FP) per cobrir principalment vacants i la demanda de nous llocs de treball. Comerç, indústria manufacturera o activitats sanitàries seran alguns dels gremis que més necessitaran reforços a curt termini, si bé la necessitat de professionals d’oficis serà transversal, segons recull un informe presentat aquest dimecres per la patronal Foment del Treball.

La jubilació de la generació del «baby boom» suposarà un repte per a més d’una empresa, que veurà com els més veterans es jubilen i deixen darrere seu una reguera de vacants que les direccions hauran de cobrir per continuar facturant. Concretament, a Catalunya el 80% dels perfils demandats durant els pròxims tres anys seran reemplaçaments.

Les dades presentades per la patronal catalana, en col·laboració amb l’exministre d’Ocupació i actual president de la Fundación Cife, Valeriano Gómez, tracen una tendència compartida amb la resta d’Espanya. Les projeccions recollides en el seu estudi, que es basen en dades del Cedefop i Eurofound, estimen que durant la pròxima dècada les empreses necessitaran cobrir més de 12 milions de llocs de treball. I la gran majoria, per aquest relleu generacional. Juristes o professionals vinculats a disciplines jurídiques, muntadors i tècnics de la informació seran els tres perfils que més demanaran les empreses durant la pròxima dècada.

A diferència del conjunt d’Europa, Espanya tindrà una demanda diferent quant a perfils sol·licitats per les empreses. A la resta del Vell Continent, el que prioritzarà seran els perfils d’FP, per sobre dels graduats universitaris. En canvi, a Espanya, les previsions d’ocupació continuen postulant un nombre més elevat de vacants disposades per a aquests segons. No obstant, la proporció de llocs de treball oferts que exigeixin una baixa especialització o formació descendirà i serà avançada per aquests perfils dels antics oficis.

Al marge de les noves vacants que pugui anar obrint la transició demogràfica, l’informe de Foment assenyala que el reciclatge i la formació dels treballadors continuen sent una assignatura pendent a Catalunya i Espanya. Si bé en els últims anys cada vegada són més les empreses que decideixen impartir o subcontractar algun tipus de curs d’aprenentatge per als seus treballadors.

Fins al punt que el 2021, últimes dades disponibles de la Fundae, hi va haver 4,8 milions participants en accions de formació bonificada, rècord històric. Amb una taxa de cobertura del 36,7%, és a dir, si una empresa participant tenia 100 treballadors, 37 van participar en els cursos de formació.

No obstant, el pressupost públic disponible per a formació en les empreses i per a persones a l’atur continua sense esgotar-se. La patronal alerta que l’Estat no està executant la totalitat dels fons de què anualment disposa per a la formació de persones, tant treballadors en actiu com aturats que busquen reenganxar-se al mercat laboral. Segons dades extretes del mateix Sepe, entre el 42% i el 44% del pressupost disposat no s’acaba gastant. Això va representar, el 2021, deixar en un calaix 1,04 milions d’euros.