L’habitatge s’encareix un 5,5% a Girona durant el primer trimestre de l’any

Els habitatges en venda s’han encarit fins a un 5,5% en els últims tres mesos a Girona ciutat, segons un informe elaborat per la taxadora Tinsa. De mitjana, el preu del metre quadrat se situa en 2.100 euros, després de tancar el primer trimestre del 2024, un 8,3% més car que fa un any, tot i que un 27,5% per sota dels màxims registrats entre 2007 i 2008 abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

A la província de Girona els pisos s’han encarit amb molta menys intensitat durant els primers tres mesos de l’any, un 0,7%. A les comarques gironines el preu del metre quadrat se situa en uns 1.781 euros de mitjana, un 5,6% més que fa un any. Girona és la província catalana on més ha crescut el preu de l’habitatge en l’últim any, per sobre de Barcelona (+2,6%), Tarragona (+4,7%) i Lleida (+5%).

Els gironins tenen una quota hipotecària mitjana de 717 euros al mes, lleugerament per sobre de la mitjana espanyola (707 euros), i a Catalunya només és superada per la registrada a la província de Barcelona (868 euros).

Els ciutadans de les comarques gironines destinen fins a un 32,7% de la renda disponible de la llar al pagament del primer any d’una hipoteca que finança el 80% del valor d’un habitatge mitjà. La hipoteca mitjana a la demarcació és de 143.867 euros.

Un 3,3% més

A Espanya el preu de l’habitatge, tant nou com usat, ha moderat l’increment el primer trimestre de l’any al 3,3% respecte a l’any anterior, segons les dades de la taxadora Tinsa. Si es compara amb el trimestre precedent, el quart de 2023, l’habitatge frena la pujada al 0,1%, la menor taxa de creixement trimestral des de finals de 2020. Per comunitats, els increments interanuals més importants es donen a les Balears (8,3%), el País Valencià (7,1%) i Castella-la Manxa (6,7%), aquesta última impulsada per la seva condició de mercat secundari de la capital. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid (2,3%) i Catalunya (2,4%) moderen les pujades.

Un total de 19 capitals i fins a 34 províncies mostren a l’estadística una evolució trimestral pràcticament plana. Des d’una perspectiva interanual, els creixements es localitzen a ciutats de l’àrea d’influència de Madrid, com ara Guadalajara, i a les capitals costaneres de València, Almeria, Santa Cruz de Tenerife i Màlaga.

Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de Tinsa, destaca que «aquesta desacceleració més pausada a les zones turístiques és consistent amb un perfil de comprador de segona residència amb més poder adquisitiu, la decisió de compra del qual s’ha vist menys impactada pel context d’inflació elevada i tipus d’interès alts».

Arias també destaca, en referència a la moderació observada a les capitals, que «els pols d’ocupació reflecteixen una dificultat més gran d’accés a l’habitatge després de la contracció del crèdit hipotecari i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars acumulada des de la pandèmia».

Segons les taxacions de Tinsa, les illes Balears i Palma de Mallorca són l’única comunitat autònoma i capital amb un nivell de preus superior al del boom immobiliari, un 7,1% i 4,2% més, respectivament. De fet, el preu a les Balears supera per quart trimestre consecutiu el màxim de la seva sèrie històrica, assolit el tercer trimestre del 2008.

A més, la ciutat de Màlaga es troba només un 3,6% per sota de la referència màxima ia la Comunitat de Madrid el valor està un 9,5% per sota del seu rècord.

En conjunt, el preu mitjà de l’habitatge a Espanya s’ha incrementat un 38,6% des dels mínims del 2015 i es manté un 18,2% per sota dels màxims registrats el 2007.

Tinsa subratlla que l’escassetat d’oferta a zones de concentració de la demanda continuarà sostenint els preus i que el manteniment de l’ocupació i la recuperació del poder adquisitiu gràcies al control de la inflació i els increments salarials mantenen la solvència de les llars i la confiança del consumidor.

Segons Tinsa, les llars han de destinar el 34,3% de la renda disponible al pagament de la hipoteca, que de mitjana estan en 141.912 euros (707 euros/mes) de quota. L’esforç més gran es fa a les illes Balears (58,6%), seguit de les províncies de Màlaga (51%) i Madrid (44,3%).