Els habitatges d'ús turístic es desvinculen de l'increment del preu del lloguer

Els habitatges d'ús turístic (HUT) alcen la veu i asseguren que la seva activitat no té relació amb l'increment del preu del lloguer residencial. La patronal dels apartaments turístics catalans, Federatur, ha presentat aquest dimecres a Girona un estudi que radiografia els HUTS a Catalunya amb l'objectiu d'aportar una anàlisi sobre els habitatges turístics, constatar quina és la seva situació, dimensió i distribució en el territori així com la seva incidència real en l'habitatge, i reivindicar el pes d'un sector que remarquen que és "estratègic" en l'economia catalana.

El preu del lloguer es duplica a Girona en els últims deu anys

L'estudi assegura que els apartaments turístics catalans generen un impacte econòmic d'uns 3.000 milions d'euros. "Un de cada tres turistes utilitza els habitatges d'ús turístic", reivindica el president de Federatur, David Riba. En la seva intervenció, Riba ha explicat que, a més, "una de cada tres persones no pot pagar les seves vacances", dues dades que lligades, segons Riba, suposen que "caducar llicències d'ús turístic és prohibir fer vacances a la gent". "Som la primera opció per a les famílies", ha afegit.

L'informe "Radiografia dels HUTS a Catalunya", presentat per la Federació Catalana d'Apartaments Turístics (Federatur), ha estat elaborat per l'Institut Superior d'Estudis Turístics (INSETUR) de la Universitat de Girona. L'acte, que s'ha celebrat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Girona, ha comptat amb la participació del diputat de la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef; el professor de la Universitat de Girona i director de l'estudi, Marc Grijalvo; el president de Federatur, David Riba; i la vicepresidenta de Federatur i presidenta d'ATA, Esther Torrent.

El sector critica la regulació dels habitatges d'ús turístic per part del Govern. "L'esperit de la regulació que va llençar la Generalitat és caducar les llicències, no és limitar-les", ha exposat Riba. Segons el president de Federatur, aquesta regulació afecta uns 97.000 habitatges dels 100.000 que tenen llicència a Catalunya. "La Generalitat no té cap estudi ni dada que corrobori el decret que ha tret", ha afirmat.

Els empresaris d'apartaments turístics afirmen que hi ha "una certa turismofòbia" a Girona

Habitatges buits

El director de l'estudi, Marc Grijalvo, defensa que "a Catalunya no es correlaciona la pujada del preu del lloguer amb els habitatges d'ús turístic", ja que estadísticament "les variables no es correlacionen". Posa com a exemple Barcelona, on detalla que s'han rentat les llicències per aquest tipus d'allotjament, però "la situació no ha canviat". "Per prendre decisions cal un major i més profund coneixement", ha remarcat.

En aquest sentit, vicepresidenta de Federatur i presidenta de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), Esther Torrent, denuncia que "no podem permetre que allò que hem construït durant dècades s'elimini d'un dia per l'altre". "Carregant-se un sector econòmic no se solucionarà el problema de l'habitatge", ha assegurat. Torrent assenyala el nombre d'habitatges buits, 76.000 a Girona i més de 400.000 a Catalunya, segons la presidenta de l'ATA, com una de les problemàtiques a abordar per millorar la situació del mercat immobiliari. "Pot ser les administracions no hem fet els deures, hauríem d'ampliar el parc residencial", ha reflexionat per la seva banda el diputat de la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jordi Masquef.

Ball de xifres

L’estudi també posa de relleu les dificultats a l’hora d’analitzar les dades, ja que hi ha un ball de xifres. Segons l’INE, a Catalunya hi ha 45.629 habitatges d’ús turístic, una xifra que s’extreu de les ofertes a les diferents plataformes. En canvi, segons el registre de la Generalitat la xifra de llicències arribaria als 102.789 habitatges d’ús turístic. "Hi ha un forat de dades que genera molts interrogants. Tenim més de 55.000 habitatges d’ús turístic que tenen llicència, però no apareixen cap plataforma", ha exposat Grijalvo. "Cal tenir en compte que una part no està activada i, per tant, és una oferta adormida. A més, també hi ha una part de l’oferta il·legal", detallen els impulsors de l’informe.

Segons les dades de la Generalitat, la Costa Brava concentra més de la meitat de l’oferta a Catalunya, amb 42.999 places, mentre que segons l’INE, aquesta xifra està lleugerament per sota de la meitat del total, amb 17.252 HUTS. "La distribució segueix la lògica turística, no segueix una lògica especulació, hi ha HUTS on hi ha turisme", ha remarcat el director de l’estudi, malgrat que reconeix que hi ha una correlació directa amb les segones residencies.

A més, l’estudi determina diferents perfils de municipis. En primer lloc, hi ha els municipis "marginals", on s’hi agrupa la major part de poblacions catalanes (874 municipis). En aquests nuclis hi ha entre 11 i 18 HUT i sumen una mitjana de 250 pernoctacions mensuals. D’altra banda, hi ha el clúster de municipis "potencials" integrat per 36 municipis, que tenen una notable activitat turística però amb una incidència dels habitatges notablement inferior als altres grups, a excepció dels «marginals».

En tercer lloc, l’estudi parla del clúster de les localitats "estructurals", integrat per municipis amb una molt forta activitat turística, ja que reben de mitjana 250.000 visitants, els HUT suposen un 14% del parc immobiliari.

El quart grup, els "dependents", només està format per quatre municipis: Castelló d’Empúries, Roses, Salou i Lloret de Mar. Són municipis amb molta activitat turística i on els HUT generen 1,3 milions d’estades. Els apartaments suposen el 19% del parc immobiliari. Per últim, l’estudi aparta Barcelona en un únic clúster. En aquest cas, és on hi ha més llicències d’apartaments de tot Catalunya tot i que aquest total només suposa un 2% del parc immobiliari, però és l’opció del 50% dels visitants.