El Celler Sant Llop recupera el conreu de la vinya al Pla de l’Estany

Ha plantat quatre hectàrees en una zona on ja s’havia cultivat el raïm en temps dels romans; la inversió inicial ha estat d’uns 300.000 euros i ja ha posat al mercat els seus dos primers vins

D’esquerra a dreta, Jordi Bosch "Barraca”, Marc Bramon, Joaquim Tremoleda, Ferran Vila i Xavi Cornejo, a les vinyes del Celler Sant Llop.

D’esquerra a dreta, Jordi Bosch "Barraca”, Marc Bramon, Joaquim Tremoleda, Ferran Vila i Xavi Cornejo, a les vinyes del Celler Sant Llop. / Joan Rigau/Nord Media

Alfons Petit

Alfons Petit

La Milla XI és el nom que comparteixen els dos primers vins, un negre i un rosat, que el Celler Sant Llop de Miànigues ha posat al mercat. Un nom que es refereix a la història d’aquesta zona del Pla de l’Estany i a la important presència que hi van tenir els romans: a prop de la finca on fins ara s’han plantat quatre hectàrees de vinyes (la intenció del celler és créixer a curt i mitjà termini) hi ha la Vil·la romana de Vilauba, on s’han trobat evidències que els romans ja hi cultivaven raïm i n’elaboraven vi, com explica l’arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda, que fa quaranta anys que participa en excavacions arqueològiques a Vilauba. 

Tremoleda és una de les persones que van intervenir en un acte convocat aquest dilluns a tocar d’aquestes vinyes per presentar el projecte del Celler Sant Llop i aquells dos primers vins, elaborats amb raïms de Garnatxa negra i Syrah procedents de ceps plantats el 2021. De moment s’han elaborat 1.200 ampolles de vi rosat (65% de syrah i 35% de garnatxa) i 3.600 de negre (80% de garnatxa i 20% de syrah), i la intenció per a l’any que ve és doblar la producció de rosat i arribar a les 5.500 ampolles de negre, segons comentava el sommelier Ferran Vila, campió d’Espanya de l’especialitat l’any 2022, i que col·labora en el projecte. Ell mateix apuntava que ja hi ha plantats també ceps de les varietats Xarel·lo i Chardonnay, per poder començar a elaborar vins blancs l’any 2025, i també algun espumós (en total s’han plantat fins ara uns 11.000 ceps).

Els dos vins que elabora de moment el celler Sant Llop, davant d’algunes de les vinyes de la propietat.

Els dos vins que elabora de moment el celler Sant Llop, davant d’algunes de les vinyes de la propietat. / Joan Rigau/Nord Media

Els dos vins presentats ahir es fan amb raïm de la finca de Miànigues (al terme municipal de Porqueres) però s’elaboren i s’embotellen al celler Eccocivi de Sant Martí Vell. La intenció dels promotors del Celler Sant Llop és disposar de les seves pròpies instal·lacions en uns terrenys que ja estan elegits al costat de les vinyes, però aquesta segona fase del projecte, que de moment ja ha suposat una inversió d’uns 300.000 euros, encara no té data d’execució. 

Sostenible i integrador

Al capdavant de la proposta de Sant Llop hi ha Marc Bramon, responsable del celler, i Xavi Cornejo, el tècnic del projecte, que ahir es mostraven molt satisfets per poder explicar una iniciativa que, segons Bramon, «vol posar en valor el territori en el qual tenim les nostres arrels». La seva família és, de fet, d’aquesta zona, i per això la seva aposta és per «un projecte sostenible que volem que s’integri en aquest lloc i que perduri en el temps, com s’ha vingut fent en aquesta zona des de fa segles». En aquest sentit, afegia que Sant Llop «té una clara vocació integradora i per això el conforma un equip de treball que presenta un ventall de professionals de diferents àmbits, com ara historiadors, enòlegs, sommeliers, arquitectes, pagesos i artistes, entre d’altres, que tenen el vi com a fil conductor».

Precisament també va intervenir en l’acte d’ahir l’artista banyolí Jordi Bosch, «Barraca», a qui els responsables del celler van demanar una escultura per situar-la al costat de les vinyes. I ahir mostrava orgullós la peça, batejada també amb el nom de La Milla XI, feta amb formigó i ferro, i que segons ell «té a veure amb una fita, una columna o un terme, perquè la idea és que recordi d’alguna manera les pedres mil·liars que posaven els romans a les seves vies, cada mil passos». 

La denominació La Milla XI dels vins i de l’escultura de «Barraca» està relacionada amb la via romana que passava per aquesta zona, en la qual la producció de vi es remunta almenys a l’època romana i que s’hi va mantenir fins al segle XIX, quan es va abandonar per culpa de la fil·loxera, com va passar en altres indrets de Catalunya. Ara, però, s’ha tornat a plantar vinya en un espai que, segons Xavi Cornejo, és ideal per al cultiu del raïm perquè, segons ell, l’estany de Banyoles hi aporta humitat, però la muntanya de Rocacorba protegeix el conreu de les tempestes que hi ha a la zona de la Garrotxa. A més, afegeix el tècnic, la tramuntana ajuda a assecar la vinya i el conjunt de totes les variables permet tenir una «situació ideal» per als ceps.