La jornada laboral a Girona és la més llarga de Catalunya

A Girona, uns 200.000 treballadors es beneficarien d’una reducció horària

Els graduats socials gironins condicionen la mesura a mantenir la productivitat 

Imatge d'arxiu de treballadors en una indústria.

Imatge d'arxiu de treballadors en una indústria. / Redacció

O.P./T.M./D.N.

Girona serà una de les províncies on més treballadors es veuran beneficiats per la reducció de la jornada laboral que el Govern negocia amb els sindicats, a la qual tracta de sumar també a la patronal a les 40 hores setmanals que fixa com a màxim l’Estatut dels Treballadors actualment. Les últimes dades del Ministeri de Treball mostren que els convenis col·lectius signats a la província són els que contemplen els horaris més prolongats de tot Catalunya. En el conjunt d’Espanya, només hi ha onze províncies on els empleats fan més hores.

En el cas de Girona, la jornada anual pactada és de 1.771 hores anuals, el que suposa unes 38,8 hores setmanals, si es descompten les vacances i festius per a realitzar el càlcul. Les dades gironines són lleugerament superiors a les de Lleida (1.764), Barcelona (1.763) i Tarragona (1.750). En el comput setmanal, els tarragonins treballen de mitjana 38,3 hores, 30 minuts menys que els treballadors gironins.  Províncies amb un gran pes turístic o del sector agrari, com Tenerife, Las Palmas, Màlaga o Almeria, són les úniques que superen les 39 hores setmanals. 

Les dades recollides en el recent informe elaborat per Cepyme per a oposar-se a la rebaixa que impulsa el Govern mostren evidents diferències sectorials: mentre que els convenis d’hostaleria o de comerç de tot el país recullen jornades mitjanes que superen les 39 hores, els de la banca, les empreses de telecomunicacions o les de noves tecnologies a penes arriben a les 37 hores. Els treballadors públics són els que disposen dels millors horaris. La mitjana en les administracions públiques és de 35,9 hores, i en el cas de l’educació es queda en 32,6 hores.

A quants treballadors beneficiaria la reducció de la jornada laboral? Des de CCOO, apunten que uns dos milions de catalans i prop de 200.000 gironins. És a dir, tres de cada quatre assalariats del sector privat, veurien disminuïda la seva jornada màxima anual. Beneficiaria en major mesura a homes que a dones i tindria un impacte transversal, des de la indústria, fins al comerç o els serveis, passant pel sector primari.

Segons CCOO, la incògnita sobre com acabarà aquesta negociació ja està llastrant els increments salarials en els convenis col·lectius. Les empreses, davant la incertesa de quin serà la jornada màxima l’any que ve, retarden la revocació de convenis amb els sindicats, com està passant, segons denuncien des en la indústria tèxtil, càrnia o química.

Mentre des del govern segueixen insistint en la necessitat d’afrontar aquesta reducció horària, les patronals només hi veuen inconvenients. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, assegurava que reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals «equival a regalar per decret a 12 dies de vacances pagades a l’any». «Els empresaris ens mereixem respecte i el què no sabem és quant de temps més podem aguantar», va avisar el president de la patronal espanyola.

En la mateixa línia, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha advertit aquesta setmana que la rebaixa de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals «en determinats sectors pot ser pa per a avui i fam per a demà». Cañete lamenta que el govern espanyol impulsi aquesta modificació «sense tenir en compte l’afectació que pugui tenir en petits comerços i determinats sectors». Per això, insta que es faci «amb diàleg social» i que es valori la «dimensió» de les empreses i de cada sector a l’hora d’implantar la mesura, amb una mirada de «360 graus». A la vegada, el president de la patronal de la petita i mitjana empresa reclama que es consideri la productivitat, la competitivitat i la viabilitat dels negocis.

Precisament ahir, la Unió d’Entitats del Retail de Catalunya, Retailcat, advertia que, si s’aplica la reducció de la jornada laboral als comerços sense compensacions que ajudin a disminuir l’augment de costos salarials, les empreses hauran de repercutir l’increment de costos als consumidors.

En un comunicat, l’associació de comerciants manifestava que està totalment en contra de la reducció de la jornada laboral perquè considera que «agreujarà» el procés de desaparició del comerç de proximitat, que s’està produint darrerament.

Retailcat va ressaltar que el sector comercial suposa el 16 % del PIB de Catalunya i dona feina a gairebé mig milió de persones de manera directa o indirecta.

L’entitat també va explicar que les pimes suposen més del 98 % del teixit empresarial i, d’aquestes, més de la meitat només tenen 1 o 2 treballadors.

Així mateix, ha explicat que al comerç la presència física de les persones és «imprescindible» per oferir un bon servei i la majoria de les pimes del sector no tenen la capacitat de gestionar amb flexibilitat els torns de treball.

Per això, la reducció de la jornada laboral suposaria l’increment del cost de personal i la necessitat de contractar més personal per tenir els comerços oberts les mateixes hores.

Per a l’associació, la mesura impactaria sobre la viabilitat dels negocis i seria «impossible d’implementar en la majoria dels casos». A més, suposaria tenir les botigues tancades 120 hores més a l’any, reduint el volum de venda i augmentant la pèrdua de competitivitat davant d’altres formats comercials més grans i especialment davant les plataformes de venda per internet.

Falta de mà d’obra disponible

La degana del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida (CGSBGLL), Montserrat Cerqueda, va condicionar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que les empreses puguin seguir sent competitives. En roda de premsa, celebrada aquest dimecres, Cerqueda va dir que cal «conjugar la necessitat que les persones treballin menys hores i les empreses continuïn sent productives».

La degana va advertir que, tot i que les companyies puguin assumir el cost, hi ha una «manca de mà d’obra important» i va apuntar que «no hi ha treballadors a disposició amb la mateixa proporció que el mercat reclama». Cerqueda també va posar l’accent en «el necessari acord» entre la patronal i els sindicats «perquè no hi hagi conflictivitat a les empreses». 

La responsable dels graduats socials de Barcelona, Girona i Lleida va apuntar que abordar la disminució de la jornada laboral s’ha de tenir en compte que «històricament, les relacions laborals parlen de còmput anual» d’hores, perquè, segons va exposar, hi ha una «distribució irregular de la jornada». Així, va assenyalar la degana, és un «acord entre empresa i treballador», depenent del sector, i que «es poden distribuir les hores sense excedir el màxim diari i anual».

D’altra banda, va corroborar que «hi ha hagut una gran conscienciació» dels treballadors en els cinc anys de l’aplicació del registre horari, així com de les companyies, cosa que també hi ha contribuït un major seguiment d’Inspecció de Treball

Per una altra part, Montserrat Cerqueda va criticar que la comunicació de les baixes dels treballadors a la Seguretat Social sigui «només» de tres dies naturals i s’hauria d’ampliar a sis. En aquest sentit, va explicar que s’està negociant amb el Consell General de Graduats Socials d’Espanya.

Subscriu-te per seguir llegint