Herbacis, vinya i fruiters concentren la meitat de les indemnitzacions al camp aquest any

Els herbacis, la vinya i els fruiters són les tres produccions agrícoles que més indemnitzacions de l'assegurança agrària tenen assignades des de començament d'any, quan falta un trimestre. En total, aquests tres tipus de produccions agràries concentren 328 milions dels 563 que en total hi ha previstos fins al setembre, segons l'últim informe de sinistralitat de l'entitat d'assegurances agràries combinades Agroseguro.

La manca d'aigua i, d'altra banda, episodis atmosfèrics com la pedra, les gelades i les tempestes de vent estan darrere d'aquests danys al camp, que viu un dels anys amb més sinistralitat dels darrers exercicis. Tot i això, per ara no s'han assolit les preocupants xifres de rècord que es van viure el 2023, quan agricultors i ramaders van patir greus pèrdues per la falta d'aigua.

Fins al setembre, Agroseguro ha registrat a tot Espanya 1.204.298 sinistres, que han afectat 1.526.610 hectàrees; suposant una caiguda del 53% en superfície i del 8% en el nombre d'expedients resolts. En el capítol d'indemnitzacions, són un 49% més baixes que l'any passat i, la major part, relatives al sector agrícola. La ramaderia, tot i comptabilitzar 1,2 milions de sinistres, amb prou feines ha arribat als 125 milions en indemnitzacions previstes, d'acord amb el mateix informe.

Per tipus de sinistres ramaders, la partida destinada a la retirada i la destrucció d'animals és la més abundant, tant en casos com en indemnitzacions, amb un total de 69 milions d'euros. Les malalties ramaderes, juntament amb els accidents i la manca de pastura, només han suposat 78.187 sinistres, que derivaran en 45,93 milions d'euros.

El 2024, sinistre a sinistre

L'any va arrencar amb un gener amb diverses borrasques i gelades a causa de les baixes temperatures de l'interior peninsular; i es van acumular danys en cítrics a la Regió de Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya. Febrer va ser més humit i calorós del normal; va ser el vent el que va provocar pèrdues en els cultius de plàtan a les Canàries, fruits vermells a Huelva i, de nou, dels cítrics a la Comunitat Valenciana.

Va ser al març quan es van succeir diferents borrasques amb nom propi com Nelson i Mónica, que van dificultar el quallat de fruiters a diferents zones i danys abundants en herbacis, com cereals d'hivern i lleguminoses. Per acabar el primer quadrimestre, l'abril va viure dos importants episodis de baixada dràstiques de les temperatures, amb el raïm de vi en àmplies zones de castilla com les més damnificades.

Maig va tenir una important variabilitat atmosfèrica, amb episodis antagònics com gelades i dies d'altes temperatures, molt per sobre de la mitjana normal del país; d'acord amb l'informe d'Agroseguro, això va generar danys en préssec, pera i poma; la sequera va continuar aguditzant-se a diverses zones d'Espanya. Al juny va ploure un 149% més respecte a la mitjana i la pluja torrencial va deixar abundants danys a l'all de Castella-la Manxa, per exemple.

Ja al juliol, les primeres onades de calor van afectar Extremadura i Regió de Múrcia, mentre la pedra va continuar perjudicant cultius herbacis de secà i raïm per a vi. Agost -amb les seves successives onades de calor- va continuar impactant al raïm, especialment a Regió de Múrcia i Catalunya, on només aquell mes es van registrar danys en 16.000 hectàrees. Per fi, al setembre, va arribar Aitor, la primera borrasca de la temporada, que va beneficiar els cultius llenyosos; no obstant, les precipitacions tempestuoses van afectar tomàquet, enciam i pebrot que estaven en plena recol·lecció a Navarra i Castella i Lleó